Incertesa pels canvis a la selectivitat: exàmens competencials, menys opcions i més penalització
Els alumnes catalans s'examinaran de la selectivitat 2025 els dies 11,12 i 13 de juny. És un any de canvis. Hi haurà un únic examen per matèria i hauran de respondre relacionant coneixements i demostrant pensament crític i reflexió.
Els estudiants afronten la recta final de la preparació per les PAU convençuts que enguany seran exàmens més complicats, però més útils. Ens ho explica l'Hugo Zafra, que ha cursat el batxillerat tecnològic a l'institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí: "Si ho rumies objectivament és un model més útil perquè memoritzar per escriure en un examen i oblidar-ho no té gaire sentit".
En la mateixa direcció s'expressa l'Albert Garcia, estudiant del batxillerat científic a l'institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallés: "Al principi em costava entendre el perquè dels canvis. Ara ho veig clar."
El nou model pot valorar molt més l'aplicació dels continguts.
Els canvis en el model d'examen s'han notat sobretot en matèries com Història, com explica l'Aina Mendoza, estudiant del batxillerat científic: "Hem treballat per ser capaços de relacionar moviments històrics de moltes èpoques, utilitzar el sentit comú, relacionar matèries... Aquesta nova selectivitat va d'anar relacionant".
L'Albert afegeix: "En lloc de memoritzar les etapes històriques, el que es busca és que les relacionem, que trobem el fil conductor a través dels grans temes i que siguem capaços de parlar de les diferents etapes històriques en lloc de, simplement, vomitar en un examen el contingut del temari."
Com ho veuen els professors?
També entre el personal docent majoritàriament es valoren els canvis cap a un model més competencial.
La Maria Antònia és professora d'Història i Geografia de 2n de batxillerat a l'INS Angeleta Ferrer i Sensat: "La nova prova de les PAU em sembla més global, més completa. Realment demostra si l'alumne té un coneixent de la matèria." Tot i això, apunta que potser s'ha volgut fer tot massa de pressa.
Potser s'han fet massa canvis i de cop. Potser s'haurien d'haver fet de forma més gradual.
I és que els centres no van disposar del nou model i noves directrius de la selectivitat fins al mes d'octubre.
N'explica les conseqüències Georgina Martínez, coordinadora pedagògica i professora de llengua catalana a l'Institut Francesc Ferrer i Guàrdia: "Ens ha obligat a treballar tot el curs a correcuita. Des de l'inici el professorat hauríem hagut de tenir clar el nou model i també els alumnes tenir clars els criteris d'avaluació per no trobar-nos en aquesta situació d'incertesa que genera malestar".
Els canvis: un sol model i menys opcionalitat
A banda de rebre les directrius amb el curs començat, els centres han hagut de treballar amb un únic model per matèria, com recorda la Georgina Martínez: "Tot i que el model és clar i permet seguir les pautes donades ens hauria ajudat tenir més recursos, més models d'examen."
A banda de disposar d'un únic model mostra per matèria, el dia de les proves els estudiants no podran triar entre dos exàmens, com fins ara. Hi haurà un únic examen per matèria tot i que, dins la prova, sí que hi haurà exercicis opcionals. Això ha condicionat la tria de molts alumnes.
Albert Garcia, estudiant del batxillerat, diu que els canvis han fet modificar l'estratègia d'alguns alumnes: "La falta d'optativitat ha fet que molta gent decideixi, per exemple, examinar-se d'Història de la filosofia abans que d'Història d'Espanya perquè el temari és molt més extens i saps que aquest any t'ho has d'estudiar tot i no pots descartar res".
La professora d'Història d'Espanya, Maria Antònia Cervera, confirma que el 60% de l'alumnat ha optat per preparar-se el temari de Filosofia, menys extens, en detriment del d'Història:
Abans molts estudiants decidien o bé estudiar-se la part d'història prèvia a la Guerra Civil o la part de després de la Guerra, i això els facilitava les coses.
Tot i això, Cervera recomana als alumnes "que estiguin tranquils perquè, si bé podran triar menys que en anys anteriors, podran triar algunes preguntes."
A les PAU 2025 hi haurà preguntes de resposta oberta --caldrà desenvolupar de forma més extensa--, preguntes semiobertes --de resposta breu-- i un màxim d'un 30% de l'examen serà de tipus test.
Correcció ortogràfica i gramatical
En totes les matèries es valorarà la coherència, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica així com la presentació. El professorat hi ha insistit molt com apunta Èric Lobo, alumne del batxillerat tecnològic de l'INS Francesc Ferrer i Guàrdia: "Ens han insistit perquè tinguem molt en compte les faltes d'ortografia perquè ens penalitzen en totes les matèries."
Ens preocupa perquè haurem d'estar molt atents també a la presentació i a les faltes i no només a respondre correctament l'exercici.
En aquests dies previs els estudiants fan classes maratonianes de repàs als instituts i, en casos excepcionals en què no s'ha completat el temari, s'aprofiten aquests últims dies per acabar d'explicar el contingut total de la matèria.
Tot i la incertesa que generen les noves PAU, alumnes i professors confien que l'estrena del nou model no es traduirà en una baixada generalitzada de les notes.
Maria Antònia Cervera: "Són els teus alumnes, tens un vincle, vols que entrin a la carrera que han triat, però no estic més preocupada aquest any que en anys anteriors". Georgina Martínez reconeix que estan "a l'expectativa de què passarà".
Més que preocupació, aquest nou examen ens crea incertesa.
En aquesta recta final, tots els alumnes tenen al cap la nota de tall de les seves preferències. És el cas de l'Aina que vol estudiar Medicina: "La nota és molt alta. Estic més angoixada perquè crec que és difícil treure bona nota amb aquest nou model, però estic treballant molt i confio que me'n sortiré. El 13 de juny a la tarda el primer que faré és dormir perquè ha estat un curs molt cansat i molt curt."
Les notes de les PAU es publicaran el dia 25 de juny i la primera assignació de places serà l'11 de juliol.
