Investiguen els "safaris" a Sarajevo, on estrangers rics haurien pagat per matar civils

La Fiscalia de Milà, a Itàlia, investiga els anomenats "safaris", viatges de plaer de ciutadans italians rics que durant la guerra de Bòsnia haurien anat al setge de Sarajevo a matar civils per pura diversió.

És una investigació engegada arran de la denúncia d'un escriptor que ha recopilat documentació que provaria l'existència de la macabra activitat, i si aconsegueix identificar els autors dels assassinats, els podrien acusar de delictes que no prescriuen.

Durant el setge de Sarajevo, del 1992 al 1995, franctiradors serbis van aprofitar les muntanyes que s'alcen al voltant de la ciutat per dedicar-se a disparar sistemàticament des de grans distàncies contra els habitants de la ciutat.

Identificar els assassins

En el setge van morir-hi més d'11.500 persones, moltes d'elles per trets dels franctiradors, que haurien facilitat als estrangers participants dels "safaris" d'afegir-s'hi a canvi de pagar-los enormes quantitats de diners, l'equivalent a desenes de milers d'euros.

La denúncia l'ha posada l'escriptor Ezio Gavazzeni i els advocats Nicola Brigida i Guido Salvini. Brigida ha explicat a EFE que la denúncia es basa en documents que provarien els fets:

No van ser només italians

Gavazzeni ha explicat que els anys 90 ja es van publicar notícies a Itàlia explicant-ho, però que va ser el documental del 2022 "Sarajevo Safari", obra del director eslovè Miran Zupancic, el que el va esperonar a investigar.

Serien desenes les persones d'alt poder adquisitiu que haurien participat en aquests "safaris", i a més d'italians n'hi hauria hagut francesos, nord-americans, canadencs, russos i també espanyols.

Segons la denúncia, els franctiradors estrangers haurien viatjat en grups organitzats a través de Trieste, i hi ha detalls macabres com que disparar contra infants seria més car que contra adults.

Homicidi múltiple per "motius abjectes"

El delicte amb què treballa la Fiscalia de Milà és el d'homicidi múltiple amb els agreujants de "motius abjectes" i "crueltat", que són els que haurien de permetre aconseguir que no poguessin prescriure.

El setge de Sarajevo, el més llarg del segle XX, va formar part de les guerres posteriors a la dissolució de Iugoslàvia, i el van perpetrar forces sèrbies que volien expulsar els bosnis musulmans i annexionar-se Bòsnia.

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia va condemnar a cadena perpètua per crims de guerra els líders serbobosnians que van ser els màxims responsables del setge de Sarajevo i de la guerra a Bòsnia, Radovan Karadzic i Ratko Mladic.