Iranianes a Catalunya: "Les dones vam iniciar el moviment, no ens robaran la revolució"
La guerra a l'Orient Mitjà genera sentiments oposats entre molts iranians a la diàspora. La por i el rebuig a una guerra xoca amb el sentiment d'alliberament que els suposa la mort del líder suprem, Ali Khamenei, cap visible d'un règim totalitari, repressor i sanguinari.
Així ho expressen dues dones iranianes que viuen a Catalunya i amb qui ha pogut parlar 3CatInfo.
La Mahsa Mohebali és escriptora i fa 4 mesos que va arribar aquí gràcies al col·lectiu No Callarem, que en col·laboració amb l'organització internacional Artist at Risk acull artistes en situacions de perill.
La Shima, en canvi, ja fa 10 anys que viu a Barcelona, on va venir per estudiar.
Com vau rebre la notícia de la mort d'Ali Khamenei?
"No ens ho podíem creure", afirma la Mahsa. "Li vaig dir al meu marit: 'Et pots creure que ha mort?' És com un miracle". Alhora, però, es mostra prudent: "Tenim por que alguna cosa dolenta torni a passar. No pot sortir-ne res bo de bombardejar un país".
En una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio, la Shima explica que celebra la mort de Khamenei: "Per què la meva realitat de vida no podia ser diferent? Per què he de patir un règim que ha pres el control de tot el país i ho hem de pagar nosaltres, com a ciutadans?"
No m'alegro que algú es mori. M'alegro que el mal pugui desaparèixer del món.
La Shima explica que la repressió que pateixen li impedeix comunicar-se directament amb la família per saber si estan bé. En té notícies a través d'una amiga, però trobar la manera de connectar-se a internet a l'Iran, encara que sigui per enviar un text curt, pot comportar represàlies.
"El govern iranià està enviant SMS a la gent notificant: 'Hem detectat que el vostre dispositiu s'ha connectat amb internet lliure. Vigileu perquè la pròxima vegada tindrà conseqüències', explica la Shima. I aquestes conseqüències poden ser, des de fer-te signar documents, a imposar-te multes o tancar-te a la presó, assegura.
Què en penseu de la guerra i la postura d'Espanya?
"Jo espero profundament que acabin amb tots", sentencia la Shima en referència al règim dels aiatol·làs. És contundent en la necessitat d'alliberar el país, i afirma: "No puc entendre aquest posicionament de certa gent contra la guerra sense tenir en compte el que pateix realment el poble de l'Iran".
"El dolent aquí és la República Islàmica. 'No a la guerra', d'acord, però si obrim un camí en el Dret Internacional perquè la gent de l'Iran decideixi el seu futur", conclou.
La Mahsa, en canvi, afirma que li agrada la postura que ha pres el govern espanyol: "Algú havia de mantenir-se ferm contra aquesta bogeria", assegura.
Per altra banda, retreu als Estats Units que, si havien d'atacar, no ho fessin abans de la repressió de les manifestacions del mes de gener.
"Sabem que Trump no pensa en els iranians, però ell va dir: 'Sortiu als carrers, l'ajuda està en camí'. Però l'ajuda va arribar un mes després, quan 20.000 o 30.000 persones ja havien mort. Per descomptat que no ens pensem que Trump sigui el nostre amic, però tens una responsabilitat quan ets un líder o un president d'un país", explica la Mahsa.
Quin paper hi tenen les dones de l'Iran?
Tant la Shima com la Mahsa tenen clar que les dones iranianes tenen un paper clau en la revolució i reivindiquen el moviment "Dona, Vida, Llibertat" --nascut arran de la mort de Jina Amini per no portar vel-- com l'embrió de la mobilització de la societat iraniana.
La realitat és que les dones han començat tot això, cal dir-ho. Aquesta vegada no deixarem que ens robin la revolució. Això és el moviment de les dones.
"Les meves germanes no han pogut venir mai a veure'm perquè paguen les conseqüències del règim", explica la Shima. "Moltes persones de la meva generació vam marxar del país, però les meves germanes, que són 10 anys més joves que jo, les veig diferents, no tenen tanta por i saben confrontar".
Com veieu el futur del vostre país?
La Mahsa es mostra convençuda que, amb els atacs d'Israel i Estats Units, "el mapa de l'Orient Mitjà canviarà". "Crec que hi haurà grans canvis", assegura, "no diré que alguna cosa bona li passarà a l'Iran, però he tingut la sort que No Callarem ens ha ajudat, i sento la responsabilitat de ser la veu del meu poble", explica.
La Shima, per la seva banda, veu que "l'alternativa als aiatol·làs és complicada per la repressió que ha patit sempre l'oposició al país".
M'agradaria una transició, que estiguéssim lliures de règim i on ningú em digués com m'he de vestir o com he de viure.
