Itàlia vota en referèndum si canvia el sistema judicial, un test a la política de Meloni
Aquest diumenge i dilluns, els italians estan convocats a un referèndum per canviar el sistema judicial. Popularment, als mitjans de comunicació es coneix com la "Riforma della magistratura" i sotmet a votació canvis importants en el sistema judicial del país.
És un projecte estrella de la primera ministra d'extrema dreta, Giorgia Meloni. Pretén modernitzar la justícia i acostar-se al sistema judicial que fan servir països del seu entorn, com Espanya o França.
Què vol canviar la llei?
D'una banda, la reforma separa les carreres de jutges i de fiscals. Ara a Itàlia formen part del mateix cos i poden passar d'una figura a l'altra al llarg de la carrera judicial. Una fórmula que és gairebé excepcional a la resta de la Unió Europea. La nova llei pretén que, des del principi de la carrera, s'hagi d'escollir entre una de les dues trajectòries professionals: o jutge o fiscal.
L'altre canvi important és el sistema d'elecció de l'anomenat Consell Superior de la Magistratura, l'òrgan de govern dels jutges. És l'encarregat de mantenir la independència del poder judicial, equiparable al Consell General del Poder Judicial a Espanya.
La nova llei proposa que els membres s'escullin per sorteig, a partir d'unes llistes que prèviament hagin estat aprovades pel Parlament. Un punt que ha fet encendre la polèmica entre la magistratura, que denuncia que prevalgui l'atzar davant dels mèrits.
Pels defensors de la reforma, la proposta modernitza i agilitza la justícia i evita la figura del jutge-fiscal. Els opositors alerten que comportarà menys independència judicial i, per tant, més risc de pressions i ingerències polítiques.
La nova llei també preveu crear una Alta Cort disciplinària, que serà un òrgan exclusiu encarregat de jutjar les faltes dels jutges i fiscals.
D'una composició de quinze membres, nou seran escollits per sorteig entre els jutges i magistrats més veterans, tres es triaran en un altre sorteig d'una llista prèviament aprovada pel Parlament i tres més els escollirà directament el president de la República.
Qui la defensa i qui s'hi oposa?
A favor del "sí" hi ha els partits d'extrema dreta i centre que donen suport al govern de Meloni: Germans d'Itàlia, Lliga, Forza Italia i Nosaltres Moderats.
Els partits d'esquerres el Partit Democràtic, l'aliança dels Verds i Esquerra i el Moviment 5 Estrelles hi estan en contra i aquests dies han convocat concentracions a Roma i altres ciutats italianes demanant el vot pel "no".
L'Associació Nacional de la Magistratura, que agrupa més del 90% de jutges i fiscals, també hi està en contra i alerta d'un risc de subordinació del poder judicial al polític.
Per què un referèndum?
El Parlament italià va aprovar la reforma de la justícia el 30 d'octubre de l'any passat, però no va aconseguir la majoria de dos terços necessària quan es tracta de modificar articles de la Constitució. Per això, ara, el text es pot sotmetre a votació popular a través d'una consulta.
La votació està oberta als italians que viuen a l'estranger i han tingut temps per votar per correu fins al 19 de març.
Es considerarà vàlid qualsevol percentatge de participació. No hi ha un mínim necessari de vots. Si guanya el sí, la reforma tirarà endavant. Si guanya el no, s'arxiva i es mantindrà el model actual, que és vigent des del 1948.
La campanya entre partidaris i detractors d'aquest model ha estat renyida i els sondejos pronostiquen un resultat molt ajustat entre el sí i el no. El plebiscit també es llegeix com un test polític pel govern de Giorgia Meloni, que l'any que ve afrontarà unes eleccions generals. Però la primera ministra ja ha avançat que no pensa dimitir encara que els italians li tombin la reforma.
