James Cameron ja no fa cinema, "Avatar: Foc i cendra" és una altra cosa, i és pitjor
Ningú qüestiona que la saga "Avatar" ha marcat un abans i un després en la història del cinema. El primer títol, estrenat el 2009, continua sent la pel·lícula més taquillera de la història, tot i haver-se estrenat fa 16 anys.
Encapçala una classificació plena de films recents perquè no s'actualitza segons la inflació, però la seva recaptació de gairebé 2.500 milions d'euros la fa líder indiscutible. I la segona part, "Avatar: El sentit de l'aigua", del 2019, se situa tercera.
Val a dir que en aquesta llista només hi ha una pel·lícula dels anys 90 que aguanti el tipus. Se situa en un sorprenent quart lloc, es diu "Titanic" i el seu director és James Cameron, el mateix d'"Avatar".
És evident, per tant, que el canadenc és un expert en allò que el públic reclama en cada moment. I això no vol dir que faci pel·lícules de consum ràpid, sinó tot el contrari. Són títols que es graven en la memòria de l'espectador i que arrasen en la temporada de premis.
En el cas d'"Avatar", igual que amb "Terminator 2", Cameron va fer que els efectes especials fessin un salt olímpic. El primer film sobre Pandora va ser una fusió mai vista entre l'animació i l'acció real. I "Avatar: El sentit de l'aigua" va ser la seva consolidació.
Malauradament, l'efecte sorpresa ha passat, els efectes continuen sent espectaculars, sobretot en la versió IMAX 3D, però la tercera entrega ja no aporta res de nou en aquest sentit.
Per tant, el gran valor de la saga ha desaparegut amb els anys i encara s'esvairà més quan arribin la quarta part el 2029 i la cinquena el 2031.
La seva confiança en les sales de cinema, i el seu èxit inqüestionable fins ara, són l'únic argument plausible per no traslladar l'estrena de les pròximes parts directament a una plataforma, qualsevol, la que quedi d'aquí 4 o 6 anys.
Una saga esgotada
De moment, la realitat és que Cameron està dedicat en cos i ànima a una saga esgotada. La trama no avança, els efectes ja no enlluernen i l'avorriment comença a fer acte de presència.
S'ha de reconèixer que, tot i els seus 195 minuts de durada, l'acció a "Avatar: Foc i cendra" és constant i no es fa tan feixuga com podria semblar, però a l'acabar el sentiment de repetició i d'inconsistència també és innegable.
Mentrestant, Cameron, que ja té 71 anys, no està pensant en una nova fita de la història del cinema. Reclamem, per tant, que es concentri en una nova pel·lícula original que ens sorprengui com va fer "Mentides arriscades", que va capgirar les comèdies d'acció, o com "Aliens", una seqüela que per a molts supera l'original. "Avatar" ja funciona amb el pilot automàtic i no el necessita.
Malgrat tot, està entestat a demostrar-nos que el cinema ha entrat en una nova fase, on ja res és real. La intel·ligència artificial aviat aniquilarà el cinema tradicional, però Cameron haurà arribat abans.
El rol de l'algoritme
Aquesta nova "Avatar" té més de videojoc que de cinema, més de fantasia animada que de ciència-ficció, més de YouTube que d'HBO.
Si la fes un algoritme no seria gaire diferent. Skynet, la ment artificial enemiga de la humanitat a "Terminator", segur que l'aprovaria.
Això vol dir que no té ànima, que l'artificialitat guanya la humanitat, que no deixa empremta i que ja n'hi ha prou. El missatge ecologista s'acosta al sectarisme, el guió és ple de girs gratuïts injustificables i els conflictes familiars són dignes d'un film de sobretaula.
Només Oona Chaplin aporta una mica de sal i pebre amb el seu sensual personatge, l'únic amb la malícia i la picardia dignes d'un dolent de pel·lícula. La resta ja no és cinema.
