Jaume Figueras: "Almodóvar em va vetar la nit dels Oscars"
El cronista i divulgador de cinema Jaume Figueras, Premi Gaudí d'Honor l'any 2023, visita "Col·lapse" per parlar-nos del paper importantíssim que ha tingut el cinema a la seva vida i de com, després de retirar-se dels mitjans de comunicació, ha trobat un nou refugi en l'escriptura.
En els seus anys d'ofici ha entrevistat moltíssimes estrelles del cinema i, tot i que ha estat un apassionat de la seva feina, hi ha actituds i artistes que li han sigut més difícils de gestionar.
A la llista negra d'Almodóvar
Figueras recorda els inicis de "Cinema 3", programa històric de TV3 que va presentar entre el 1984 i el 2016, on va tenir l'oportunitat d'entrevistar estrelles de la gran pantalla: "El primer festival que vam visitar va ser el de Canes, el 1984. Vam fer entrevistes com si fóssim la BBC, allò ens va posar una mica en primer pla."
Quan parla, són constants les referències a actors i actrius mítics de Hollywood amb qui ha tingut la sort, o potser la desgràcia, de conversar. De Lauren Bacall en diu que "va ser molt mala bèstia i que sempre anava a la contra" i en canvi, recorda amb molt d'afecte Gregory Peck: "Era com un tiet que venia d'Amèrica i t'explicava coses, encantador i molt sensible."
També té anècdotes amb personatges més propers, estrelles del cinema espanyol:
Hi ha dues persones molt rancunioses al món del cinema: Pedro Almodóvar i Santiago Segura. No toleren que els portis la contrària. I tenen una mena de llista negra.
Figueras explica que el director manxec li té una mania extrema, que no li dirigeix la paraula i que, fins i tot, el va vetar una nit dels Oscars. L'any 2000, quan "Todo sobre mi madre" estava nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula internacional i, Almodóvar va dir als responsables de Televisió Espanyola:
Si guanyo, no vull que el Figueras m'entrevisti.
I va guanyar. I Jaume Figueras va haver de sortir de la sala per no trobar-se amb ell. Després d'això, Almodóvar no l'ha tornat a saludar mai més.
Tot i això, Figueras parla d'Almodóvar amb respecte i resignació: "Els genis tenen aquesta peculiaritat, poden ser molt dràstics en algunes coses."
El cinema: una escola de la vida
Figueras afirma que quan era jove, el cinema, més que un refugi, va ser una escola:
Quan ets jove, el cinema t'ensenya allò que no t'ensenya ningú, ni l'escola ni la família: coses familiars, sexuals, de la vida quotidiana. És una acadèmia molt pràctica.
Figueras reivindica el cinema espanyol i directors com Berlanga, Bardem o Bigas Luna: "Les pel·lícules de Berlanga les salvaria totes. 'Carrer Major', de Bardem, per descomptat. I 'La teta i la lluna' és una pel·lícula preciosa."
També celebra que el cinema actual continuï oferint propostes interessants: "En el cinema espanyol hi ha coses molt bones: 'Romería', 'Maspalomas', 'Els diumenges', que s'acaba d'estrenar."
Una vocació incansable
L'analista cinematogràfic ha exercit la seva professió amb passió i vocació: "Sempre he anat content a la feina, i trobo a faltar el caliu dels companys i la tertúlia que es feia en acabar un programa". Explica, però, que en els darrers temps el ritme es va tornar excessiu: "Havia arribat a veure 30 pel·lícules en un dia."
Ja lluny dels platós, ha explotat una altra de les seves passions: l'escriptura. Durant la pandèmia, va escriure una trentena de contes i ara està immers en un guió-ficció basat en fets reals. Es titula "Tornaré a la Fosca" i fa referència a la platja de Palamós, on vull que es llencin les meves cendres."
Mirant endavant
Amb vuitanta-cinc anys, veu dues pel·lícules a la setmana i no perd la curiositat:
Vaig anar a veure 'Gegant' i em va semblar fantàstica. Josep Maria Pou és un gegant com a persona i com a actor.
Fa una mirada introspectiva on es mostra discret i observador: "Puc pensar malament d'algú, però no ho dic, perquè tothom té dret a ser antipàtic i a fer coses malament." I reflexiona sobre la petjada que vol deixar en aquest món:
M'agradaria que em recordessin com algú que va intentar no molestar ningú.
