Joël Dicker: "La cultura viu un moment pròxim a la tragèdia"
Joël Dicker està considerat un nen prodigi de la literatura europea. Amb només 32 anys, ha venut més de quatre milions de llibres i sembla que tot el que toca ho converteix en or. "La desaparició de Stephanie Mailer", l'última novel·la de l'escriptor suís, s'ha posicionat ràpidament com a número 1 de vendes a França. S'acaba de publicar en català i castellà, i ens l'ha presentat aquest matí.
A "La desaparició de Stephanie Mailer", fa una altra vegada un viatge en dos espais temporals: què el fascina d'anar endavant i enrere?
El que em fascina no és pas el viatge, sinó la necessitat del passat. El present només existeix si podem gratar per darrere i entenem per què som ara aquí. Quan comencem a conèixer de debò un amic, per exemple, és quan coneixem el seu passat, la seva família, les seves arrels, la seva infantesa, tot allò que forma part de la persona mateixa.
La novel·la parla de la recerca de la veritat, un element recurrent a les seves obres.
Sí. Parlo de la recerca de la veritat, però de la veritat de cadascú. El problema de la veritat és que la meva veritat és diferent de la teva. Per tant, la veritat és la percepció que cadascú té de la seva vida o d'un esdeveniment. Quan algú escolta la seva veritat és llavors quan té la imatge veritable de qui és.
És important parlar de la relació que tenim amb la cultura. Tinc la impressió que vivim un moment molt complicat i que no estem pas gaire lluny d'una tragèdia. La gent llegeix menys, va menys als museus i al teatre, s'interessa menys per la cultura. Potser és perquè vivim en un món obsessionat per la imatge: enviem imatges de nosaltres mateixos a Instagram, Facebook... i ens creem una nova realitat de nosaltres mateixos perquè pengem les imatges que ens afavoreixen. Cada vegada intentem mostrar que vivim un moment important i ho vivim mitjançant la mirada dels altres. I la nostra vida només és vida quan algú altre la veu, la mira. I la cultura és precisament la relació amb un mateix. La tragèdia de la cultura és que ja no és capaç de viure a través només de nosaltres mateixos sinó que l'hem de compartir.
L'han qualificat com el nen prodigi de la literatura europea. Suposo que a aquestes altures ja no li fa gràcia...
Sí, sí que em fa gràcia! Jo dic que soc un autor jove perquè tinc més novel·les refusades pels editors que no pas publicades. La imatge que a vegades es té de mi és que soc un escriptor d'èxit, però no és la que tinc de mi mateix. La imatge que tinc de mi és que soc un autor jove a qui li queda molt camí per fer i moltes coses per aprendre.
