Joel Joan: "Estic degustant les virtuts del fracàs"
Joel Joan torna als escenaris amb "Vània", una versió contemporània de "L'oncle Vània" adaptada pel dramaturg britànic Simon Stephens. Però a "Col·lapse" la conversa va més enllà del teatre. Parla d'èxit, d'enveja, de solitud i d'una idea que avui defensa sense complexos: el fracàs també pot tenir virtuts.
"L'èxit és fer una cervesa amb els amics"
Quan li pregunten si l'èxit li va arribar massa jove, no ho dubta: "Sí, però no per l'edat que tenia, que devia tenir 24 o 25 anys, sinó per l'edat mental, que era de 3 o 4 anys." L'èxit, explica, no només et projecta, també et distorsiona.
Amb els anys m'he adonat que l'èxit et deforma.
I amb la distància que només es pot prendre gràcies al temps, afirma: "L'èxit sempre és relatiu, depèn amb què el comparis." I afegeix, amb humor: "Com a estrella de Hollywood he fracassat molt. No hi faig pel·lícules."
I a banda de l'èxit, l'enveja també irromp a la conversa:
Vivim en un país de gelosos. És increïble l'enveja que ens tenim els uns als altres, jo el primer, no estic fora d'aquesta orgia de gelosia.
No s'exclou del diagnòstic. Però amb els anys, diu, ha modifica la seva escala de valors.
Valoro molt més ara fer una cervesa amb els amics que quan era jove.
L'èxit pot "deixar-te sol i apartat". En canvi, allò que abans podia semblar menor, com una tarda compartida, avui ho considera "un èxit absolut".
Potser, admet, hi influeix el fet d'estar immers en Txékhov. "Estic degustant les virtuts del fracàs: no ets el focus, no ets l'estrella que volies ser, però pots viure una vida prou normal com per tenir amics i passar la tarda amb ells." I això, insisteix, també és triomf.
El repte més exigent la seva carrera
Joel Joan acaba d'estrenar al Teatre Romea "Vània", una adaptació condensada de "L'oncle Vània", de Txékhov, on interpreta vuit personatges diferents, cadascun amb el seu conflicte. "Cada personatge té la seva petita frustració. Encara que no ho sembli, l'obra té molt sentit de l'humor."
La versió de Simon Stephens redueix el text original i, segons Joan, el fa més punyent: "En condensar-la i exprimir-la fins i tot ha guanyat en poètica. D'un monòleg d'una pàgina, n'agafa tres frases que passen a ser molt incisives."
Assumeix que és el repte més exigent de la seva carrera: "És la feina més dura que he fet mai. No ho tornaré a fer mai més", diu rient. Però tot seguit matisa: "Ho estic gaudint. M'exigeix molt a l'escenari, però m'ho passo bé."
L'estrena ha estat ben rebuda i ell se sent especialment exposat:
És una obra on m'exposo molt. El repte és que la gent vegi els vuit personatges, s'hi fiqui i visqui amb cadascun el seu conflicte emocional.
I assegura que la resposta ha estat positiva: "Sembla ser que ho he aconseguit i això em fa molt feliç.
L'espectador detecta molt de pressa si estàs fent mentida o veritat. I jo tenia un objectiu: fer vuit personatges i que tots tinguessin una part de mi i una certa veritat.
En el fons, l'obra —com la seva reflexió sobre l'èxit— apunta cap a la mateixa acceptació. Els personatges de Txékhov són plens de frustracions i l'obra no té un final feliç. "Però no cal que el tingui", diu. La vida, recorda, "va com va".
Segons Joel Joan, acceptar on has arribat, sense viure permanentment desitjant el que no tens, potser és la forma més serena d'èxit i la millor manera d'aprendre a conviure amb el fracàs.
