Joguina sexual o mà de morter: confusió sobre un objecte romà trobat a Anglaterra
Un objecte de fusta que es va trobar el 1992 a les ruïnes de la fortalesa romana de Vindolanda, Anglaterra, podria haver estat utilitzat com a joguina sexual. Es tracta d'un objecte únic que en un primer moment es va interpretar que era un sargidor, ja que s'havia trobat al costat de dotzenes de sabates i accessoris de vestir, així com altres petites eines i productes de rebuig artesanals, com retalls de cuir i banyes treballades, que es van trobar al fossar d'aquest fort del segle II.
Ara, una nova anàlisi feta pels investigadors Rob Collins, professor d'arqueologia de la Universitat de Newcastle, i Rob Sands, de l'University College de Dublín, després d'un intens debat acadèmic, ha volgut demostrar "sense una interpretació definitiva" que el fal·lus de Vindolanda és el primer exemple conegut d'un fal·lus d'ús sexual, més que un objecte simbòlic i de protecció.
La mida del fal·lus i el fet que estigués tallat en fusta planteja una sèrie d'interrogants sobre el seu ús en l'antiguitat. No podem estar segurs de l'ús previst, a diferència de la majoria dels altres objectes fàl·lics que tenen un ús simbòlic d'aquesta manera per a una funció clara, com un amulet de la bona sort, sabem que els antics romans i grecs utilitzaven estris sexuals, i Vindolanda en podria ser un exemple.
Els fal·lus estaven molt estesos per tot l'imperi romà i es creia que servien per protegir-se de la mala sort. Sovint es representaven en frescos i mosaics o formaven part de la decoració d'altres objectes, com ara el mànec d'un ganivet o la ceràmica. Els petits fal·lus portàtils d'os o metall solien dur-se penjats del coll.
A l'anàlisi, Collins i Sands es decanten per interpretar que aquest objecte podria haver servit per a alguna cosa més que per allunyar el mal. Destaquen que els dos extrems del fal·lus eren notablement més llisos, cosa que indica un contacte repetit al llarg del temps.
Tres possibilitats
A l'article publicat a la revista Antiquity, l'equip explora tres possibles explicacions de la finalitat del fal·lus. Una és que l'objecte, de mida natural, s'utilitzés com a instrument sexual; una altra possibilitat és que l'objecte s'utilitzés com a mà de morter, ja fos amb fins culinaris o per moldre ingredients per a cosmètics o tractaments medicinals. Per la seva mida, hauria facilitat la manipulació i la seva forma hauria imbuït de propietats màgiques els aliments o ingredients que es preparaven.
La tercera funció possible era que el fal·lus estigués col·locat en una estàtua que els transeünts toquessin per atraure la bona sort o per absorbir o activar la protecció contra la desgràcia, cosa habitual a tot l'imperi romà. Si fos així, expliquen, l'estàtua probablement hauria estat situada a prop de l'entrada d'un edifici important, com la casa de l'oficial al comandament o l'edifici de la caserna general. Però les proves indiquen que va estar a l'interior o, almenys, a l'exterior no hi va estar durant molt de temps.
Els experts conclouen que potser la interpretació més evident és la correcta: "En lloc d'invocar alguna cosa que representava un fal·lus erecte, actuava en lloc d'un fal·lus: la seva forma indica la seva funció".
També alerten la comunitat científica perquè tabús actuals no impedeixin veure la realitat del passat
Per diverses raons, interpretar el fal·lus de Vindolanda com un instrument sexual és més difícil, i potser incòmode, per a un públic modern. No obstant això, hauríem d'estar preparats per acceptar la presència de consoladors i la manifestació de pràctiques sexuals en la cultura material del passat.
Amb aquesta anàlisi volen impulsar la recerca d'objectes similars en altres llocs i obrir les ments científiques a altres significats en les narracions històriques.
