Joves extutelats denuncien que els reclamen ajudes ja cobrades: "L'error és de la DGAIA"
Una vuitantena de persones extutelades han presentat aquest dilluns una queixa conjunta al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Ho han fet després que la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGAIA) els hagi informat que s'obrirà un expedient contra ells per comprovar que les prestacions que van rebre mentre tenien entre 18 i 24 anys no es van cobrar de manera fraudulenta.
La queixa arriba només dues setmanes després que aquesta conselleria admetés que, entre 2016 i 2024, es van pagar de manera indeguda 167,5 milions d'euros en forma d'ajudes, la gestió de les quals, en part, estava externalitzada a través de fundacions.
Entre altres partides, d'aquests 167,5 milions d'euros, 4,6 corresponen a prestacions per a joves extutelats que haurien rebut les ajudes malgrat no complir els criteris marcats.
Ara, la Generalitat els reclama que les retornin, si no es demostra que les van cobrar de manera lícita. En general, les quantitats reclamades superen els 10.000 euros, i, en alguns casos, la xifra passa dels 36.000 euros.
És el cas, per exemple, de la Lorena, a qui es reclamen 22.000 euros per, en teoria, no complir amb el pla de treball acordat per rebre la prestació:
Has de complir unes condicions per rebre la prestació, vaig informar sempre la meva referent, semblava que tot anava perfecte i ara em reclamen 22.000 euros. No em puc endeutar tota la vida per un error institucional.
La mateixa Lorena explica que entre els denunciants hi ha una jove a qui reclamen 40.000 euros per haver residit tres mesos a l'estranger mentre rebia la prestació, cosa que la beneficiària de l'ajuda nega. "Per no haver sortit, aquesta noia no ha sortit ni de Granollers", assegura.
Davant aquesta situació, els signants de la queixa han denunciat en un comunicat que se'ls està fent responsables dels "errors del sistema" i asseguren se'ls està acusant "indiscriminadament":
Som persones joves, en molts casos sense xarxa de suport, sense recursos i que no hem comès cap frau ni cap il·legalitat. [...] Ens vam limitar a rebre una prestació reconeguda per dret i tramitada per les mateixes institucions que ara ens la reclamen.
Què hi diu Drets Socials
Per la seva banda, des del departament s'han compromès a reunir-se amb els joves i els han recordat que poden presentar al·legacions a l'expedient.
Als perceptors de la renda garantida, Drets Socials ja va dir que no els reclamaria els imports. Sobre les altres prestacions, com les dels extutelats, el departament valorarà què farà després d'estudiar cas per cas. I si ha estat per error de l'administració, asseguren, no els demanaran els diners.
Denuncien una "agressió institucional"
Malgrat això, els signants de la queixa denuncien que només se'ls ha donat deu dies hàbils de marge per presentar proves i qualifiquen l'obertura dels expedients contra ells d'"agressió institucional". A més, alguns d'ells denuncien que s'han assabentat de la reclamació per casualitat de la reclamació, ja que no han rebut cap notificació. "No és el nostre error, és l'error de la DGAIA", es queixa l'Aster, també receptora de les prestacions.
"El meu referent sempre em va dir que podia compaginar la prestació amb la feina. Fins i tot en un moment que superava una mica el mínim, ell em va dir que no informaríem, perquè em faltava poc per deixar de rebre la prestació i que no passaria res", explica la Samara, una altra de les afectades. A ella li reclamen 12.000 euros.
167,5 milions en diferents partides
Dels 167,5 milions d'euros pagats indegudament per Drets Socials, 70,6 milions corresponen a prestacions de dependència; 43,8 milions d'euros a pensions no contributives; 36 milions d'euros de la renda garantida de ciutadania, o 14 milions d'euros de complements de pensions no contributives. D'aquests la Sindicatura de Comptes considera que, com a mínim, 7,1 milions, ja no es podran recuperar.
La llebre va saltar quan un treballador d'una de les fundacions dedicades a gestionar les prestacions va detectar diverses irregularitats en la gestió de les ajudes que es rebien: des de prestacions a joves que no complien els criteris per rebre-les fins al pagament per recursos que no estaven en funcionament o que no s'utilitzaven al 100%.
