"Justícia i memòria": 50 anys de la mort de trenta miners a Fígols, al Berguedà
Josep Vilalta encara s'emociona quan parla de l'accident a la mina de Fígols, al Berguedà, on van morir 30 persones ara fa 50 anys. Ell és l'únic supervivent viu d'aquella tragèdia.
Fa 50 anys, però no hi ha hagut un dia que no hi pensi. Al matí o al vespre hi és.
El 3 de novembre de 1975 hi va haver una explosió de gas grisú en una de les galeries de la mina de Fígols, coneguda com la mina de la Consolació, al Berguedà.
Josep Vilalta tenia 26 anys i era dins de la mina en el moment de la deflagració: "M'estava traient el jersei i vaig sentir una manxada d'aire molt forta per l'esquena. En tombar-me va sortir tot de foc pel túnel i un company va ser arrossegat. Jo vaig sortir volant 100 metres."
Va anar a parar a prop de la cinta transportadora i, malgrat el terrabastall, va poder demanar ajuda: "Em van treure per la cinta i vaig ser el primer que vaig arribar al carrer." En aquella explosió hi van morir 25 miners i cinc més que van quedar greument ferits van morir uns dies després.
Un acte de "justícia i memòria"
L'accident va commocionar una comarca que, aquest diumenge, mig segle després, els ha fet un homenatge a l'esplanada del Museu de les Mines de Sant Corneli de Cercs, on hi ha el monument a les víctimes de la mineria al Berguedà.
A l'acte hi han participat veïns de Fígols i Cercs, així com representants del Consell Comarcal del Berguedà, l'Ajuntament de Cercs i la Generalitat de Catalunya.
El secretari general del Departament de Territori, Jordi Terrades, ha recordat que l'accident va passar al final del franquisme --el dictador Francisco Franco va morir al cap de només uns dies, el 20 de novembre-- i que al seu moment "es va intentar tapar".
Segurament no va tenir el ressò o el nivell que hauria hagut de tenir pel moment polític en què ens trobàvem.
Per això, diu Terrades, ho commemoren "no només com un homenatge als miners que van perdre la vida, sinó també com un acte de justícia social i de memòria".
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas, que va treballar durant 32 anys a la mina, ha recordat aquell dia com "una jornada de silenci i foscor", i ha assegurat que amb aquest tipus d'actes "mantenim la flama encesa, que parla de dignitat i esforç. Que aquest record ens uneixi".
L'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, per la seva banda, ha recordat que "la mineria ha estat la identitat del municipi" i que "no podem oblidar el que va passar".
Reparar la memòria
Els fills d'algunes de les víctimes afirmen que l'empresa responsable de l'explotació en aquell moment, Carboneres de Berga SA, propietat de Fecsa, "va construir un relat per intentar culpabilitzar els treballadors de l'accident".
Els germans Emili i Marcel·lí Díaz, fills d'una de les víctimes, i Txema Gómez, fill d'un altre miner, van iniciar una investigació pel seu compte fa 10 anys per aclarir el que havia passat.
Segons l'Emili, "la tragèdia s'hauria pogut evitar", ja que "ha quedat demostrat que no hi havia prou mesures de seguretat" i, ja aleshores, això "no era cap secret".
El Marcel·lí recorda que "eren moments de canvi en aquest país i aquest accident ens va canviar totalment la manera d'enfocar la vida".
Els dos germans també creuen que no es va fer correctament la identificació dels cadàvers: "L'endemà de l'accident ja van enterrar la immensa majoria dels miners i segurament no hi va haver una identificació real dels cossos dels nostres pares."
Quan anem a honorar la seva memòria al cementiri, potser no són ells els que són allà, però al final és honorar també tot el conjunt de miners que van perdre la vida aquell dia.
A l'homenatge s'ha fet una missa i un lliurament de flors, i s'hi ha pogut escoltar l'himne miner.
