Kherson des de Kíiv: el front és lluny però la victòria és a prop

Ucraïna celebra eufòrica i confiada la recuperació de Kherson. A Kíiv, el front de guerra queda lluny. Que diferent de quan va esclatar l'ofensiva russa i els tancs van arribar als afores de la capital. A la ciutat hi ha moviment. Un visitant indocumentat podria no adonar-se que alguna cosa està passant si no para atenció o no pregunta.

Al carrer, la guerra es percep en els talls de llum de quatre hores programats cada dia barri per barri, o en els carrers poc il·luminats de nit, per estalviar. Es percep en el fet que les parades del mercat de Jitini o les botigues del casc antic venen menys, i algunes han tancat.

És un recordatori el fet que de tant en tant els mòbils reben una alerta que avisa que des d'algun lloc de la frontera s'ha llançat un projectil que podria impactar en algun punt proper, però no sabran on fins al cap d'una estona, via Twitter o els informatius.

Davant d'un centre comcercial hi pot haver un petit grup de gent: els han fet sortir per l'alerta. En algun moment del dia i més o menys a prop es pot sentir una sirena, i en una estació de metro algunes persones optaran per no pujar al tren fins al cap d'una estona, moltes altres seguiran endavant sense immutar-se.

Avisen que circulen bitllets robats pels soldats russos als bancs de les zones ocupades

Que hi ha una guerra se sap perquè les principals escultures històriques de la ciutat estan tapades. El monument als fundadors de la ciutat; el de Sant Miquel, patró protector de Kíiv; el del cap dels cossacs que el segle XVII els va alliberar de Polònia aliant-se --quina ironia, avui-- amb Rússia. Tots estan protegits amb mampares metàl·liques o sacs de terra.

Se sap que alguna cosa passa perquè en els caixers de recàrrega de mòbils avisen que hi ha bitllets marcats robats pels soldats russos als bancs de les zones ocupades, o perquè a les oficines de canvi de moneda han tret els cartells amb les cotitzacions internacionals, una ordre del govern perquè la caiguda de la hrívnia no mini la moral dels ciutadans.

Rastres de la guerra són els edificis amb marques de metralla o finestres sense vidres i tapiades perquè a prop hi va caure algun projectil. El forat o les destrosses al carrer s'han afanyat a esborrar-les, només hi ha algun pedaç d'asfalt o de vorera nous que recorden, sobretot, els bombardejos de la primavera i els del passat octubre, quan Moscou va respondre a l'enfonsament del pont de Kertx, a Crimea.

"Ja tenim reservat un hotel a Crimea"

Com diu l'Stanislav, un professor de Tecnologia d'uns setanta anys que espera el seu torn per jugar als escacs al parc de Txevtxenko, a Kíiv estan molt bé "en comparació amb els soldats que són a Kherson o al Donbass".

Però justament a Kíiv també han sortit a celebrar l'alliberament de Kherson perquè a moltes cases es fa sentir l'absència d'aquests soldats, pares, fills, germans i familiars que són al front. La Tatiana, a la seva parada al mercat hi té el marit, dos fills i un cosí, i argumenta:

A Kíiv estan satisfets perquè centenars de voluntaris fan tots els esforços perquè als seus soldats no els falti res. Ho explica en Denís Petxerni, que la setmana passada va ser Kherson en un dels viatges periòdics al front que fa cada setmana, per portar armes, roba, cotxes o menjar pagat pels familiars i veïns. Treu pit per la retirada russa i, eufòric per l'avanç del seu exèrcit, proclama:

Crimea va ser el primer territori perdut per Ucraïna en aquesta guerra incruenta que es remunta ja al 2014.