Kosovo torna a les urnes amb l'objectiu de formar govern després de mesos de bloqueig polític

Prop de dos milions de votants kosovars estan cridats aquest diumenge a les urnes en unes eleccions parlamentàries anticipades que esperen posar fi a gairebé un any de paràlisi política. 

Els resultats de les últimes eleccions legislatives celebrades el febrer d'enguany van derivar en un bloqueig que va impedir la formació d'un nou govern. 

Els gairebé mil col·legis electorals del país balcànic, que va declarar el 2008 la seva independència de Sèrbia de forma unilateral, estan ja oberts.

La votació es fa enmig d'un augment de les tensions amb Sèrbia des del 2021 i les desavinences del primer ministre en funcions, Albin Kurti, amb la Unió Europea i els Estats Units, els principals aliats de Kosovo. 

Col·lectius com persones hospitalitzades, migrants registrats en ambaixades i consolats, així com presos, van poder començar a votar aquest dissabte. 

Formar, per fi, un nou govern 

Els comicis anticipats se celebren després dels intents infructuosos de formar un executiu que tingués majoria parlamentària. 

Vetëvendosje, autodeterminació en albanès, el partit del primer ministre en funcions, el nacionalista Albin Kurti, va guanyar les eleccions al febrer amb 48 dels 120 escons del Parlament, lluny dels 61 necessaris per obtenir majoria. 

La formació albanokosovar no va ser capaç de tancar cap acord per governar en coalició o en minoria. 

D'altra banda, la resta de forces polítiques tampoc no va aconseguir consolidar una alternativa per agafar les regnes del govern. 

Tot i que la presidenta, Vjosa Osmani, va concedir dues vegades a Vetëvendosje el mandat per formar govern, la falta de consens va provocar la dissolució del Parlament al novembre i la convocatòria de les eleccions anticipades que se celebren aquest diumenge. 

Des de llavors, Albin Kurti, que va estendre el seu segon mandat entre el març del 2021 i el març del 2025, exerceix com a cap de govern interí. 

Unes eleccions a Kosovo, estat no reconegut per Sèrbia ni tampoc per cinc estats membres de la Unió Europea, entre els quals es troba Espanya, compta amb la presència de gairebé 20.000 observadors nacionals i internacionals per seguir els setens comicis parlamentaris des de la independència. 

El pronòstic dels sondejos i les exigències de Brussel·les 

Les enquestes de les últimes setmanes tornen a situar Vetëvendosje com a guanyadora amb prop del 50% dels sufragis. A continuació, els sondejos pronostiquen que el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) obtindria el 19% dels vots i la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK), al voltant del 17%. 

La formació Llista Sèrbia és la favorita per obtenir els 10 escons reservats per a la minoria sèrbia, en uns comicis en què al voltant del 20% dels enquestats continuen indecisos. 

Kurti aspira a un tercer mandat amb les relacions amb Brussel·les i Washington deteriorades perquè consideren que la seva política de mà dura per reduir la influència de Sèrbia entre la minoria sèrbia de Kosovo augmenta la tensió. També li retreuen que no hagi complert la promesa de crear una comunitat de municipis serbis, amb cert grau d'autonomia. 

En aquest sentit, la Unió Europea espera que els resultats electorals permetin la formació d'un executiu disposat a reactivar el diàleg per normalitzar les relacions amb Belgrad, una condició de Brussel·les perquè tant Sèrbia com Kosovo avancin en el camí cap a la integració en el bloc comunitari. 

El 2023, la Comissió Europea va imposar sancions diplomàtiques i va congelar fons per a Kosovo, però la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va prometre aquest mes que es reprendria l'ajuda financera.