La Boqueria decideix el seu futur: la proposta que vol recuperar l'essència del mercat

Sou dels que aneu a mercats quan viatgeu? Doncs feu el mateix que les 60.000 persones que cada dia entren al mercat de la Boqueria, un dels més famosos del món. Van ser 25 milions de persones les que van visitar-lo l'any 2024. Una altra cosa és que hi vagin per saber com ens alimentem els catalans o, senzillament, per menjar-hi.

Ara el també conegut com a mercat de Sant Josep encara la reforma definitiva i el que és tant o més important: un reglament intern que no tenia.

El mercat, que va ser escollit com el millor del món per diversos mitjans, té al davant qui sap si l'última oportunitat per no perdre el que s'espera d'un mercat tradicional.

La proposta posa "certs" límits al menjar llest per consumir. Aquelles paperines de fregits, els burritos, les crestes argentines, els enfilats de qui sap què, la ració de paella... Tot per menjar allà mateix. I, diguem-ho clar, allò que els molts turistes que entren al mercat, quan arribin al seu país o quan pugin la imatge a les xarxes, diran que és el menjar de carrer barceloní.

Aquelles imatges que molts pensem que no li fan cap favor ni a la ciutat ni al futur del mercat.

Aquest dimarts en assemblea els comerciants diran si accepten les noves normes que prèviament han consensuat la junta dels comerciants i l'Institut Municipal de Mercats.

"L'Ajuntament de Barcelona té la responsabilitat de garantir que aquest mercat segueix mantenint l'essència tradicional alhora que s'adapta a les noves realitats."

És el que diu el text del reglament, al qual hem tingut accés.

I com es mantindrà l'essència del mercat tradicional?

Els comerços tindran fixat en un màxim del 60% el producte elaborat per al consum immediat, sempre que el preparat es faci amb algun dels ingredients que figuren a la seva llicència.

La resta, el 40%, ha de ser producte fresc. Una verduleria-fruiteria, per exemple, podrà tenir elaborats dels seus productes amb cocció o sense, però no podrà tenir menjar llest per consumir amb ingredients que no siguin els de la seva denominació. I això, ara, passa en moltes parades.

Hi ha marxa enrere?

Els comerciants més crítics i també els clients que encara hi van a omplir el cistell consideren que la turistificació excessiva ja ha fet perdre l'esperit del mercat tradicional.

Ens ho diu Carme Folgar, que acaba de sortir d'una parada de pollastre de les que no s'han plegat al visitant de pas.

"Jo compro tot el producte fresc aquí: el peix, els embotits... Però és horrorós haver-se de moure amb tanta gent. Se l'han carregat, el mercat."

Tot i aquesta opinió, i la dels que es queixen dels turistes, la realitat és que de parades amb producte fresc n'hi ha. I no només de peix, el més evident. Hi ha una clientela que no es veu, però que avui dia sosté molts botiguers.

Quan els clients són restaurants

Hi ha paradistes que es dediquen parcialment o totalment a restaurants de fora del mercat.

És el cas dels Bolets Petràs, una referència en la seva especialitat, que encara no sap què en farà de la parada, ja que té la logística fora.

O de les carns del Solé Capella, o d'Avinova, d'aviram, que va acabar per traspassar la parada de dins el mercat per traslladar l'activitat a un magatzem pròxim.

O la dels Menuts Rosa, que ven al detall i també molt a restaurants. Els de Cal Neguit, que són pagesos i que tenen una de les parades més antigues, des del 1879, serveixen a cuines de l'àrea metropolitana, però també a clientela del barri. Així s'expressa Pere Miquel Ferré, de Cal Neguit: "I què passarà quan no hi sigui jo? Tan especial no soc, només per mi la gent no vindrà?" I afegia:

"Benvingudes les mesures que proposen, però van 30 anys tard, deuen veure que se'ls en n'ha anat de les mans."

Dignificar l'oferta

La normativa de comerç actual ja hauria d'haver provocat severes amonestacions. Ens ho va explicar Francesc Solsona, d'Embotits Montse. Quan la parada la duien els pares van haver de retirar de la venda el formatge perquè no en tenien el permís.

"Aquesta eina la tenim fa molts anys. Però abans els directors del mercat, que vetllaven pel compliment dels permisos, eren més estrictes que ara", explica, mentre es pregunta pel futur:

"Si finalment es posa fre a aquest desgavell, serà una revolució."

La potestat d'inspecció recau en l'Ajuntament. També haurà de vetllar perquè els sucs i macedònies que es venguin en parades amb denominació de fruiteria tinguin una etiqueta amb el número del registre sanitari, el lloc on s'ha produït, els ingredients i la data d'elaboració i consum preferent.

Perquè aquesta és l'altra, la Boqueria no només pateix un excés de menjar per un consum ràpid, és que molt sovint la qualitat del que s'ofereix al passavolant és dubtosa.

I això ho diuen des de dins del mercat comerciants avergonyits pel que veuen cada dia, com el Francesc. Ell també ha renunciat al producte fresc i ho té tot embolicat, preparat per endur.

"De moment molts vivim del turisme, però a veure quant dura. Ells també se'n poden cansar."

"El botiguer necessita trànsit de gent, com passa amb els centres comercials". Aquest any s'està patint una davallada de visitants i "ni de bon tros s'arribarà a la xifra dels 25 milions de visitants, per això, mai mai posarem límits a l'entrada de gent al mercat", reconeix el president dels comerciants, Jordi Mas.

Canvis en les vendes per tornar a captar el comprador local. Tant de bo que qualli abans que comenci la reforma integral que comportarà força trasbals. Una operació de cirurgia estètica en què finalment es traurà la coberta d'amiant.