La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell torna a marcar l'inici de l'estiu
Amb els acords de "Mar de bonança", interpretada pel grup Arjau, s'obria ahir a la nit a Calella de Palafrugell la 53a edició de la Cantada d'Havaneres, la cita musical i festiva de cada estiu en aquesta població del Baix Empordà.
Intèrprets clàssics d'havaneres com els membres dels grups Port Bo, Arjau, Son de l'Havana o Neus Mar van anar desfilant per l'escenari instal·lat a la platja de Calella, mentre el públic seguia les cançons des de la platja mateix o des de les barquetes del port.
Cadascun ha interpretat cinc temes, en un repertori que ha combinat havaneres com "Mar de bonança", "Tamariu", "El capità", "La barca xica", "Llop de mar" o "Cançó de la petxina" amb d'altres que saltaven a l'altre costat de l'Atlàntic com "Vivir en La Habana", "Palmito de Baracoa", "El barquito de nácar" o "Mi madre fue una mulata".
Aquest 2019, la Cantada s'ha dedicat a la celebració dels 500 anys d'història de l'Havana. Un homenatge que, de retruc, estreny llaços directament amb el passat indià de Catalunya. Un llegat que té en l'havanera un dels seus màxims exponents.
El grup degà de la Cantada, Port Bo, s'ha encarregat d'homenatjar la capital de Cuba amb una cançó fora de repertori: "Allá en La Habana", adient per a l'ocasió. Al final, i com ja és tradició, mocadors onejant per cantar a l'uníson "La bella Lola" i "El meu avi". Les dues cançons icona de la Cantada d'Havaneres, interpretades conjuntament per tots els grups i artistes que hi participen.
53 anys d'Havaneres a Calella de Palafrugell
La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell marca el començament de l'estiu a la Costa Brava. Any rere any, cada primer dissabte de juliol ha aconseguit instaurar i consolidar una tradició musical i cultural que ha arrelat a Calella i s'ha escampat per tot Catalunya.
El gènere de l'havanera declinava als anys 50 del segle 20, i per això va sorgir la iniciativa de fer una cantada especial a la platja de Calella, que va aconseguir l'objectiu de rellançar les havaneres, tant les tradicionals com les de nova creació.
La cantada reuneix cada any unes 20.000 persones, a més dels espectadors que la segueixen per TV3, que la retransmet en directe.
Reflexió al voltant de les lletres
La principal novetat d'aquest 2019 és que, per primera vegada, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gènere i d'ètnia a les havaneres. Per això, una comissió de l'Espai Dona de Palafrugell, formada per tres persones, ha analitzat les lletres de les cançons que han escollit els diferents grups.
L'objectiu no ha estat censurar el repertori, sinó obrir una reflexió per evitar reproduir tòpics. Oriol Oller, director artístic de la Cantada, explica que volen evitar que allò que expliquen les havaneres antigues no es traslladi a les actuals:
Més enllà d'històries de mar i desamors, de tòpics i estereotips, moltes lletres fomenten la desigualtat i les discriminacions de gènere i d'ètnia. En els relats d'havaneres la dona és tractada sovint com un objecte i el seu rol és d'inferioritat; i en la majoria dels casos, qui s'expressa, el protagonista, és un home.
A partir d'aquí, precisa el director artístic, allò que han volgut fer és una "lectura serena, reposada i valenta de les lletres i dels valors que desprenen, perquè no són neutres". I posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contemporània i del futur "no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gènere o ètnia".
