La Catalunya sencera i els grans consensos d'Aragonès

El discurs del president Aragonès va basar-se en dos conceptes que va repetir tot el vespre: la "Catalunya sencera" i els gran consensos. La Catalunya sencera és una forma actualitzada de l'"és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya" i els grans consensos catalans (que no hi caben a Espanya i d'aquí plora la criatura) inclouen l'amnistia i l'autodeterminació, cosa que deixaria fora del consens el PSC, encara que potser no tots els votants socialistes.

Aragonès es va dirigir als catalans: aquest Govern no ha vingut a gestionar sinó a transformar (i per cert, les renovables ens canviaran el paisatge igual com el va canviar l'electrificació de fa un segle), a l'estat espanyol (feu el favor de no ser covards i feu una proposta a la taula de diàleg amb cara i ulls d'una vegada), i a l'independentisme, amb l'enèsima invocació a deixar de mirar-se de de reüll.

Un cert aire d'"Escolta Espanya" (escolta Espanya, que hem de fer papers com a Escòcia o al Quebec, que te'n vas contra les roques de VOX) va impregnar el discurs.