La CDU de Merz, foragitada per primer cop d'un parlament regional a Alemanya on l'extrema dreta guanya
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
L'extrema dreta torna a guanyar unes eleccions regionals a Alemanya, només dues setmanes després d'arrasar al land de Saxònia-Anhalt.
Aquest cop, Alternativa per a Alemanya (AdF) ha guanyat a l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental. L'extrema dreta ha obtingut el 38,2% dels vots, avançant els socialistes de l'SPD, que es queden amb el 35,5%, i deixant a la CDU en un residual 4,9%, els pitjors resultats de la seva història en aquest land, cosa que la deixa fora del Parlament regional.
En una compareixença aquest dilluns al migdia per valorar els resultats, el canceller Friedrich Merz, de la CDU, ha agraït que l'SPD vulgui mantenir la coalició de govern després de la històrica derrota del seu partit.
Uns resultats regionals que, diu, han tingut un "impacte important" en la política nacional i en la seva persona. Malgrat l'onada d'especulacions sobre la continuïtat del seu mandat, el canceller ha insistit que mantindrà el rumb de les seves reformes, tot i la seva gran impopularitat, i ha assegurat que es quedarà per assegurar el "futur democràtic" d'Alemanya.
L'esquerra postcomunista guanya a Berlín
Aquest diumenge també hi ha hagut eleccions a la ciutat estat de Berlín, amb un resultat històric: ha guanyat l'anomenada esquerra radical de Die Linke, que ha obtingut 47 escons. La seva candidata, l'advocada d'origen turc Elif Eralp, opta a ser la nova alcaldessa i primera ministra.
És el primer cop en la història de la ciutat que el govern no està en mans dels socialistes de l'SPD o els conservadors de la CDU, que han obtingut 22 i 34 escons respectivament. L'extrema dreta AfD és el tercer partit més votat, amb 29 escons.
El gran perdedor és la CDU de Merz, que en tots dos casos cau més de vuit punts.
La CDU reconeix els mals resultats: "És un desastre"
En declaracions a la seu de la CDU la mateixa nit electoral, Merz, president dels cristianodemòcrates, ha reconegut que els resultats eren "un desastre".
Merz s'ha compromès a continuar les reformes que diu que necessita el país, malgrat aquest vot de càstig. "Les reformes han d'arribar. Evidentment, això ens situa a tots en una situació difícil. Però nosaltres assumim aquesta responsabilitat. Jo assumeixo aquesta responsabilitat, perquè vull fer avançar el nostre país", ha dit Merz.
Merz ha justificat la derrota de la CDU per la polarització entre l'esquerra i l'extrema dreta: "La CDU ha lluitat, però al final ha estat derrotada clarament per la polarització entre l'SPD i l'AfD".
L'extrema dreta s'emporta un feu socialista
A l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental el partit més votat és l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya, amb el 38% dels vots, davant del 35% dels socialistes de l'SPD.
El seu candidat, Leif-Erik Holm, ha assegurat que "la gent vol un canvi", ha reivindicat que tenen "l'encàrrec de formar govern" i que parlaran amb tothom per complir-lo. "Convidarem tots els partits", ha dit.
Alternativa per a Alemanya passa al davant de l'actual primera ministra, la socialista Manuela Schwesig. L'SPD governa en aquesta regió nord-oriental d'1,5 milions d'habitants des del 1998.
Schwesig ha reconegut el sorpasso de l'extrema dreta, però diu que "no han aconseguit el seu objectiu perquè no tenen opció de governar.
L'AfD no té ni majoria absoluta ni pot presentar un govern.
La tercera força més votada seria Die Linke, amb el 6,5%, davant dels Verds, que obtindrien un 5,7% dels vots.
Pel que fa a la CDU del canceller Merz, obté els pitjors resultats de la seva història a la regió. El 2021 va obtenir un 13,3% dels vots i ara es queda amb un 4,9.
Merz, en caiguda lliure
Fa mesos que la popularitat del canceller Friedrich Merz va a la baixa. Al maig, intentava justificar davant dels sindicats alemanys que la reforma de les pensions era inevitable per l'envelliment poblacional. "Això és demografia i matemàtiques", insistia, davant l'escridassada general. Els mateixos crits i xiulets que ha rebut aquest agost, en actes de campanya a Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Tot i així, el canceller es resisteix a plegar. Aquesta setmana, en un acte amb empresaris, insistia que l'han escollit per a tota una legislatura i que té la intenció d'esgotar-la:
Vull que fem servir aquests 4 anys per treure el país d'aquesta situació tan difícil.
El que preocupa realment el partit és que el malestar contra la seva gestió està donant ales a l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya, en part gràcies al suport d'antics votants de la CDU.
Només amb les dades de sondejos a la mà i sense saber encara que quedaven fora de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, Merz ha comparegut i ha admès els mals resultats dels cristianodemòcrates, però no ha dimitit. En canvi, el canceller ha defensat la seva gestió "per tirar el país endavant".
Merz ha demanat "temps, fermesa i paciència" perquè el país pugui tornar a començar i oferir "prosperitat" i un "ascensor social", especialment "als joves".
Elif Eralp promet un nou Berlín
Fins a 2,5 milions d'electors estaven cridats a votar a les eleccions de la Cambra de Representants de Berlín. Per primer cop, també ho podien fer els joves de 16 a 18 anys. Aquest diumenge també s'han escollit els regidors de districte, en uns comicis on també hi poden participar ciutadans de la UE més grans de 16 anys que portin més de tres mesos residint a Berlín i no se'ls hagi retirat el dret a vot per una decisió judicial.
La candidata de Die Linke a la capital alemanya, Elif Eralp, ha centrat la seva campanya a l'alcaldia en un dels temes més polèmics tant a Berlín com en moltes capitals europees: el preu del lloguer.
Elif Eralp, especialitzada en temes com el racisme, la immigració, els drets ciutadans i l'asil, es podria convertir en la nova alcaldessa i primera ministra de la ciutat estat de Berlín.
Eralp ha agraït el suport rebut i s'ha compromès a canviar la ciutat:
A partir d'avui canviarem el nostre Berlín i en farem un lloc millor.
"La nostra visió compartida d'un Berlín assequible, on totes les persones, tant se val d'on vinguin, en què creguin, tant se val a qui estimin, i ni quants ingressos tinguin, aquesta visió compartida ha guanyat, estimats meus!", ha dit Eralp, molt emocionada.
El seu partit s'ha disparat més de 13 punts des de les eleccions del 2021.
Nascuda a Alemanya, de mare pedagoga i pare metge que acabaven d'arribar al país fugint d'un cop d'estat militar a Turquia, va entrar a l'Ajuntament de Berlín fa cinc anys, el 2021, amb Die Linke. L'habitatge també era aleshores un dels grans problemes de la capital alemanya. Aquell any, la ciutadania de Berlín va votar en un referèndum a favor de l'expropiació de vivendes a les grans immobiliàries.
"Penso que tenim una gran oportunitat de fer història a Berlín. Per fi podem posar al davant de tot els interessos de la gent de Berlín, però sense dividir-los segons origen, passaport o entorn social", ha dit Eralp, en aquesta campanya.
Hi ha qui la compara amb el popular alcalde de Nova York, el demòcrata Zohran Mamdani. Seria la segona primera ministra a Alemanya, juntament amb Cem Özdemir a Baden-Württemberg, amb arrels turques.
Protestes contra l'auge de l'extrema dreta
La victòria d'Alternativa per a Alemanya a Saxònia-Anhalt el 6 de setembre va fer sortir molta gent al carrer per protestar contra l'auge de l'extrema dreta.
A Berlín, milers de persones es van concentrar davant la simbòlica porta de Brandenburg lluint pancartes contra el nazisme i el racisme. Una victòria que va deixar el canceller Merz "en xoc", com ell mateix va reconèixer l'endemà dels comicis. Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta té opcions reals de governar un land.
