La collita de pistatxos es dobla a Catalunya: més hectàrees i una meteorologia favorable

La collita de pistatxos acaba de començar a Catalunya i els productors preveuen que aquest any s'arribarà a xifres de rècord, després d'anys marcats per la sequera i també per l'augment del nombre d'hectàrees productives. 

Segons les primeres estimacions, es collirà unes 300 tones de pistatxos secs, el doble que en campanyes anteriors.

La major part de la producció es concentra al pla de Lleida, on va començar a finals dels anys 80 a la zona de Torrebesses i Maials (Segrià). Des de llavors, el conreu de festucs s'ha anat estenent per les comarques de Ponent, on les condicions per produir aquest fruit sec són més bones. 

Segons les xifres del Departament d'Agricultura, el 2020, el nombre d'hectàrees de pistatxers plantades al país era de 554, mentre que l'any passat es va arribar a les 1.291. 

 

Producció lenta

Cal tenir en compte que els pistatxers tarden entre uns quatre i cinc anys per començar a ser productius. Per tant, s'estima que la producció continuarà creixent al país, tenint en compte que molts dels arbres plantats en els últims anys encara no han començat a rendir. És el cas de Ramon Boleda, productor de Verdú, a l'Urgell, que explica:

"Aquest any han començat a ser productius els arbres que vaig plantar el 2019, i l'any que ve tindré nou hectàrees més rendint. No sóc l'únic i cada cop anirà creixent més la producció de pistatxo català."

Aquest any, per primer cop, també s'han començat a collir festucs en finques plantades a la part sud del Pallars Jussà, un fet que demostra l'adaptació del pistatxer a diferents altituds i climes. 

L'arbre resisteix bé els períodes de sequera, però quan no hi ha prou aigua, la producció cau en picat i fa que el conreu sigui molt poc rendible. Per això, molts productors a Ponent aposten per plantar en finques amb sistemes de regadiu, i les xifres així ho avalen, perquè només una cinquena part de totes les hectàrees de pistatxers es troben en zones de secà.

 

Pedregades i massa pluges

Malgrat que la collita es preveu de rècord, els productors s'han trobat amb alguns entrebancs que han fet rebaixar les expectatives inicials. Un dels principals problemes van ser les pluges durant el procés de pol·linització, entre els mesos d'abril i maig. Josep Cases, responsable del grup Europistachios, resumeix així alguns dels problemes que han afectat la collita:

"Les pedregades constants que hem patit han afectat algunes finques; també vam tenir massa pluja a l'abril, que és quan les flors es pol·linitzen. Tot i això, les xifres seran bones."

Una situació totalment diferent, per tant, de la de les collites anteriors, quan les restriccions amb el regadiu van provocar pèrdues d'entre el 60% i el 80% de la producció en moltes finques.

 

Els pastissers, nous clients

La demanda de festucs a Catalunya també ha anat creixent durant aquests anys. La clau ha estat que el pistatxo s'ha començat a incloure en algunes receptes, especialment de postres i gelats, per això, el sector pastisser demana més aquest producte, que també es valora que sigui de proximitat.

La major part de la producció catalana de festucs, però, no es queda al país, sinó que s'exporta majoritàriament cap a Itàlia. A nivell internacional, el gran competidor és Califòrnia, una de les grans zones productores del món. 

Un sector, per tant, que també té la mirada posada en els aranzels de Donald Trump. Segons Cases, però, els canvis en la política aranzelària de la Casa Blanca no tindran conseqüències directes per als productors catalans:

"Nosaltres exportem principalment al mercat interior de la Unió Europea, per tant, els nous aranzels no alteraran gaire el nostre mercat. El que pot canviar és el preu del pistatxo dels Estats Units, que segurament augmentarà."

Després de Califòrnia, la producció d'aquest fruit sec es concentra principalment entre el Pròxim Orient i l'Orient Mitjà, entre l'Iran, Síria i Turquia. 

Cases també destaca que el pistatxo, a diferència d'altres fruits secs com per exemple l'ametlla, té un preu molt més estable en el mercat, que se situa entre els quatre i cinc euros per cada quilogram.