La Constitució integra dues concepcions enfrontades sobre la construcció europea

El mandatari francès ha qualificat l'acord sobre la Constitució d'"important" i "històric" per a Europa, i ha destacat que la Carta Magna permet als països que així ho desitgin anar més ràpid i més lluny en la integració sense el Regne Unit. Chirac ha advertit que Europa "no està destinada a fer caminar al mateix pas tots els pobles que la componen", però sí a impulsar "un esperit comú que es recull a la Constitució". Tot i l'eufòria, ha reconegut que al seu país li hagués agradat que s'hagués arribat "més lluny en els sistemes social i fiscal", cosa que ha estat impossible per la posició britànica. El canceller alemany, Gerhard Schöder, s'ha mostrat molt satisfet en recordar que va ser el seu país qui va obrir les portes a la Convenció Intergovernamental (CIG), que va elaborar la Constitució. En aquest sentit, ha manifestat sentir-se el "pare" de la Constitució. El canceller ha repetit fins a tres vegades l'expressió "vella Europa" quan, en roda de premsa, ha comentat l'èxit que, segons el seu parer, ha tingut Europa en adoptar una Constitució pels 25. Mentrestant, Blair ha posat l'accent en la importància d'assegurar-se vetos en "política econòmica", que continuarà sota control dels estats, així com en fiscalitat, "seguretat social, política exterior i de defensa". Blair ha assegurat així que no ha fet concessions en allò que el seu gabinet va anomenar "línies vermelles" durant el decurs de les negociacions. Pel primer ministre britànic, l'èxit rau que la Carta Magna "conformarà la Unió en el futur". Gairebé tots els mandataris europeus s'han mostrat satisfets del resultat de la reunió que ha acabat amb l'aprovació de la Constitució europea. Un dels primers a reaccionar ha estat el president de la Convenció Europea, Valéry Giscard d'Estaing, que va donar les gràcies al Consell per haver mantingut "l'essencial del projecte" que va ser treballat sota el seu lideratge. Així, el president del Parlament sortint, Pat Cox, ha recordat que la Constitució manté més del 90% del treball consensuat a la Convenció. El president de torn de la UE, l'irlandès Bertie Ahern, ha qualificat d'"avanç fonamental" per a la UE l'aprovació de la Carta Magna i ha jutjat que el repartiment de poder de les institucions és ara més realista i "equilibrat" que el previst per la Convenció. El seu compatriota, el ministre d'Afers Estrangers Brian Cowen, ha afirmat que haver aprovat la Constitució a Brussel·les suposa "el major èxit diplomàtic" de la història d'Irlanda. Qui també s'ha mostrat molt orgullós ha estat Romano Prodi, l'actual president de la Comissió, que ha dit que té a les mans el resultat dels seus cinc anys al capdavant de la Comissió. Tot i així, amb el rerefons de l'escassa participació a les eleccions europees de la setmana passada, Prodi ha advertit que cal explicar "als nostres conciutadans els motius pels quals hem desitjat aquesta Constitució i les seves conseqüències". Si algú no ha sortit tan satisfet, ha estat el primer ministre polac, Marek Belka, que tot i afirmar que l'actual Tractat "és millor en el seu conjunt que el Tractat de Niça", ha lamentat que finalment no s'hagi inclòs en el seu preàmbul una referència a les arrels cristianes d'Europa. Valora, però, que el text inclou més disposicions favorables a les confessions religioses que "cap altre document en la història europea". El primer ministre portuguès s'ha lamentat que cap socialista europeu, en especial Zapatero, hagi donat suport al comissari de Justícia i Interior, Antonio Vitorino, per optar a la presidència de la Comissió. Berlusconi ha agraït a Zapatero que consideri que la primera Constitució hagi de ser firmada a Roma.