La COP30 tanca amb decepció i sense pactar un full de ruta per eliminar els combustibles fòssils
Enviada especial COP30
El full de ruta per a l'eliminació dels combustibles fòssils, la gran aposta de Lula da Silva per a aquesta Cimera del Clima al Brasil, ha quedat fora del text final. Ho ha confirmat el president de la COP30, André Corrêa do Lago, aquest matí abans de convocar el plenari final, on totes les parts s'han trobat per tancar aquesta conferència.
La presidència brasilera es fa seva aquesta iniciativa, el Mapa do Caminho, i diu que continuarà treballant al llarg d'aquest any per veure si aconsegueixen resultats de cara a la COP31, que se celebrarà a Turquia.
Els negociadors han estat debatent tota la nit. En aquestes cimeres, diplomàtics de gairebé 200 països es passen hores discutint cada paraula dels documents, i decidir més de cent mesures és molt complicat. Tant, que alguns ja qüestionen el sistema.
La ministra de Medi Ambient de Colòmbia deia aquesta nit que el consens acaba funcionant com un dret a veto i que això frena l'ambició. I això és exactament el que ha passat aquí amb el full de ruta per deixar enrere els combustibles fòssils, que ha quedat fora.
Acció col·lectiva contra la crisi climàtica
La decisió final s'ha fet pública a les 11.20 del matí, hora del Brasil, sota el nom de: "Global Mutirao: Unint la humanitat en una mobilització global contra el canvi climàtic". Un document que segueix alineat amb l'Acord de París i reconeix que el canvi climàtic és una preocupació comuna de la humanitat i que totes les accions climàtiques han de respectar els drets humans, els drets dels pobles indígenes, la igualtat de gènere i l'equitat intergeneracional.
Aquest Global Mutirao destaca que ja és irreversible la transició cap a un desenvolupament baix en emissions i resilient al clima.
Aquesta cimera, celebrada a Belém, la primera que es fa a l'Amazònia, ha volgut destacar la seva importància i es demanen esforços per aturar i revertir la desforestació i la degradació dels boscos per al 2030. Però, per contra, ha quedat fora del document el full de ruta que ha de servir per aconseguir-ho.
Pel que fa al finançament en matèria d'adaptació, aquells diners que els països afectats per la crisi climàtica necessiten per adaptar-s'hi, s'estableix el compromís de triplicar-lo per al 2035. No es comprometen més diners dels que es van acordar en la cimera de l'any passat a Bakú, sinó que es triplica la partida destinada a adaptació. La cimera sí que ha aprovat 60 indicadors per mesurar l'adaptació dels països a la crisi climàtica.
La presidència ha presentat altres documents amb decisions. Un dels més destacats és el Mecanisme de Transició Justa, que podria ser un fòrum on, entre molts altres temes, es treballés per operacionalitzar la decisió de la COP28 a Dubai de deixar enrere els combustibles fòssils.
També hi ha un acord perquè la transició verda sigui justa i protegeixi, sobretot, els pobles indígenes. Les comunitats indígenes han tingut un pes molt important en aquesta cimera.
Pel que fa als plans de reducció d'emissions, només 122 països han complert el compromís de presentar objectius nous i més ambiciosos que els anteriors, els quals han d'assolir-se abans de l'any 2035. Tots els països haurien d'haver-los presentat el febrer de 2025.
Acord descafeïnat
Finalment, a les 13.18, després d'ajornar-se dues vegades, ha començat el plenari on s'han presentat els documents finals. A les 13.36 el cop de martell del president indicava el consens de totes les parts en els textos presentats, tot i que amb pocs aplaudiments.
Malgrat que la presidència ja ha donat per aprovat el document final, un grup de països --entre els quals hi ha la UE-- ha demanat explicacions sobre el procediment, ja que no se'ls ha deixat parlar abans de donar el cop de martell que indica que s'han aprovat els textos.
El president ha suspès la sessió durant uns minuts, un escenari inèdit a les cimeres del clima. La presidència de la COP, abans d'aprovar el text, sempre diu: "Sense haver sentit cap objecció, queda aprovat", i Lago no ho ha fet, ha picat el martell directament.
Finalment, després de les queixes, l'acord s'ha donat per aprovat. Correa do Lago ha demanat disculpes dient que és gran i està cansat.
La porra del final de la COP
A principis de setmana, el president de la cimera va apuntar que la seva intenció era tenir un acord dimecres a la nit, dos dies abans del final de la cimera. Hauria estat un fet insòlit, ja que habitualment acaben fora de temps, com enguany.
De fet, entre observadors i periodistes es fa una porra per votar quan acabarà la COP i l'opció més votada era dissabte a la tarda, un dia més tard del previst, cosa que realment ha passat.
Lula va prometre la millor COP de la història, amb el millor resultat al qual pot aspirar el planeta Terra, però moltes veus consideren que el resultat final ha estat decebedor.
Països crítics amb el resultat
Representants de diversos països han expressat la seva decepció pel resultat de la COP. Daniela Durán, representant del Ministeri de Medi Ambient de Colòmbia, ha afirmat que "la COP de la veritat no pot donar suport a un resultat que ignora la ciència".
El ministre de Medi Ambient i Canvi Climàtic de Sierra Leone, Jiwoh Emmanuel Abdulai, ha declarat: "Ens hem de preguntar: com estem ajudant els més vulnerables si aquesta és la qualitat dels resultats que anomenem ambició? Quin missatge s'envia quan un procés creat per elevar les nostres necessitats acaba ignorant les realitats dels que són a primera línia?"
Ana Aguilar, cap de la delegació de Panamà, ha criticat: "Vau prometre un procés transparent i no és el que hem vist".
Sara Aegesen, vicepresidenta espanyola, ha mostrat la seva decepció per l'acord i ha afegit que "no considera que sigui el millor text possible":
Hem alçat la bandera de l'ambició i, en realitat, el que hem vist és que no hi ha tota l'ambició que ens agradaria veure.
La COP més opaca
Diversos activistes i portaveus de la societat civil han lamentat la manca d'ambició dels textos d'aquesta cimera.
Javier Andaluz Prieto, responsable de Clima i Energia d'Ecologistas en Acción, ha qualificat aquesta cimera com "una de les més opaques de la història. La presidència brasilera ha estat incapaç d'avançar cap a una decisió final justa que permetés progressar en la justícia climàtica".
WWF ha qualificat el resultat de "modest" i considera que els pocs avenços aconseguits són "insuficients" per afrontar la crisi climàtica. El seu portaveu, Manuel Pulgar-Vidal, que va ser president de la COP20, considera que "ens quedem amb un document feble i pobre en contingut, a causa dels jocs de forces contràries a l'ambició climàtica i a la seva implementació".
Greenpeace lamenta que la iniciativa de la presidència brasilera de treballar per separat en el full de ruta per deixar enrere els hidrocarburs sigui només un "premi de consolació":
No és l'avenç que esperàvem i que el món necessita desesperadament.
Alhora, celebren la creació d'un mecanisme per dur a terme una "transició justa" que tingui en compte els interessos dels treballadors afectats per les mesures de lluita contra la crisi climàtica, especialment els del sector dels hidrocarburs.
La directora executiva d'Oxfam Brasil, Viviana Santiago, considera que la gent del Sud Global va arribar a Belém amb esperança, buscant avenços reals en adaptació i finançament, però que les nacions riques es van negar a proporcionar els recursos essencials per a l'adaptació:
La clara hipocresia de les nacions més riques és colpidora: parlen d'eliminar progressivament els combustibles fòssils mentre planegen una gran expansió del petroli i el gas.
L'ONU entén la frustració
El secretari executiu de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Simon Stiell, assegura entendre la "frustració" dels països que volien un resultat més ambiciós en matèria de combustibles fòssils, però subratlla que "cal ser realistes" i recorda que la transició energètica és imparable:
Amb ajuda per navegar o sense, la nostra direcció és clara: el canvi dels combustibles fòssils cap a les renovables i cap a la resiliència és imparable.
Stiell també ha volgut enviar un missatge als negacionistes de l'emergència climàtica i ha destacat la importància de les conferències climàtiques per combatre la desinformació.
