La cotorreta de pit gris, una plaga que cada tres anys dobla la població a Espanya
La població de cotorreta de pit gris, una espècie originària de zones temperades de Sud-amèrica, creix sense control a Espanya: cada tres anys es duplica. En territori espanyol ja n'hi ha més de 20.000 exemplars, el 84% del cens europeu.
L'expansió de la cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, també coneguda com a cotorra argentina, l'ha estudiat José Luis Postigo, investigador de la Universitat de Màlaga i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Postigo ha liderat el primer informe europeu sobre dispersió d'aquesta espècie, en què han participat 13 experts més. Ho ha explicat en una entrevista a l'agència EFE.
Madrid i Barcelona són les ciutats amb més exemplars: tenen més de la meitat de les que s'han comptat els últims anys a Europa.
També creix sense parar la població de cotorretes a la resta de la regió mediterrània: les bones condicions de clima fan que aquesta espècie també colonitzi amb molt èxit països com Itàlia o Grècia. A Itàlia s'hi han descobert 11 noves ciutats ocupades entre 2015 i 2017. A Grècia, la població creix de manera exponencial. També s'han detectat en nuclis urbans de Portugal, França, Anglaterra, Bèlgica i Holanda, però amb una presència menor que la dels països mediterranis. A Dinamarca, la República Txeca i Alemanya n'està pràcticament assegurada l'extinció.
Des del 2013, aquesta espècie està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores. Això significa que ja no es pot tenir a casa ni pot ser objecte de tràfic o comerç. A més, les comunitats autònomes i els ajuntaments han d'intentar erradicar-les Però el fet que no estigui catalogada com a plaga a Europa, en dificulta el control. De fet, segons Postigo, als altres països europeus no hi ha restriccions de transport o comerç de l'espècie.
Postigo reclama la necessitat d'adoptar estratègies de prevenció en tots els països per reduir-ne les poblacions. Proposa començar a actuar amb urgència a Espanya per controlar les poblacions petites, on es poden aplicar mesures menys dràstiques. Així espera que Espanya lideri la gestió de l'espècie a Europa.
A Barcelona, des del 1975
La cotorreta de pit gris és un exemple d'animal introduït per l'home en un lloc on no havia viscut mai. A partir dels anys 60, es van fer importacions massives dels ocells de la família dels psitàcids (lloros, cotorres, cacatues, guacamais...) per tenir-los com a animals domèstics. Alguns es van escapar i es van adaptar a viure en llibertat.
A Barcelona, es creu que la primera parella de cotorretes de pit gris en llibertat es va establir l'any 1975 al parc de la Ciutadella, segurament atreta pels crits dels ocells de l'aviari del Zoo. Eren exemplars escapats de captivitat. Des d'aleshores, l'espècie ha tingut un creixement constant. Des de la Ciutadella van colonitzar tots els espais verds de la ciutat i després es van expandir per tot Catalunya, primer pel litoral però després també per l'interior.
Aquesta espècie és la que millor s'ha integrat. Una de les claus del seu èxit colonitzador pot ser el niu. És l'única espècie de la família dels psitàcids que fa nius comunals en branques. Els nius, que fan sobretot a les palmeres, poden arribar a ser molt grans. A dins, la temperatura és més alta que a l'exterior i això els permet suportar les nits més fredes. Altres factors han contribuït a la seva bona adaptació a la vida en llibertat: poden viure en hàbitats molt diversos perquè tenen costums alimentaris i reproductors poc especialitzats. Hi ajuda també el seu caràcter gregari i social, i el fet que gairebé no tenen depredadors ni competidors.
La seva proliferació comporta problemes diversos: provoca danys a l'agricultura, pot introduir malalties, degrada parcs i jardins, fa destrosses al mobiliari urbà o altera els ecosistemes autòctons. Sense oblidar que és molt sorollosa. Per tant, molt molesta. La contrapartida: es pot detectar i observar fàcilment.
