La cova prehistòrica a més altitud de tots els Pirineus és a la Vall de Núria
La cova del Forat de l'Embut, situada a 2.235 metres d'altura, és la cova prehistòrica amb ocupació humana a més altitud del Pirineu localitzada fins ara. Està ubicada en un punt estratègic a mig camí entre el santuari de Núria i el cim del Puigmal.
Entre finals d'agost i inicis de setembre un grup d'arqueòlegs encapçalats per Carles Tornero i Eudald Carbonell hi van fer una primera excavació en profunditat, amb resultats provisionals molt positius.
Amb les restes arqueològiques recuperades, com trossos de vasos de ceràmica fets a mà i malaquita, un mineral molt preuat, s'ha pogut deduir que fa 5.500 anys, durant el neolític, era habitada per pastors durant l'estiu.
El mineral s'extreia d'un aflorament proper que ja s'ha pogut identificar, i es transportava fins a la cova, on es processava amb diferents finalitats, com ara la producció d'elements d'ornamentació, l'elaboració de pigments o l'extracció del coure que conté la malaquita per a la producció metal·lúrgica.
Tornero diu que els ha sorprès en positiu, perquè ara saben que els dipòsits són molt bons i amb molts metres per excavar.
Podrem obtenir molta informació i això, donades les característiques i la localització de la cavitat, és extraordinari.
D'altra banda, també s'han recuperat restes d'os bru del Pirineu. Els investigadors apunten que podrien ser d'un moment anterior a l'arribada dels primers pastors, fa més de 5.500 anys, i destaquen que tenen un valor paleontològic molt important per a l'estudi de la fauna salvatge i actualment extinta als Pirineus.
La campanya també ha permès constatar que aquest emplaçament destaca per la seva preservació i antiguitat. I és que, si bé hi ha altres jaciments prehistòrics documentats en una altura similar, aquests es troben en abrics petits o estructures a l'aire lliure i amb registres arqueològics escassos i mal preservats perquè han estat més exposats a la intempèrie.
És per això que confien que les futures investigacions a la cova de Queralbs aportin informacions "molt rellevants".
L'excavació de la cova 338 forma part d'un pla de recerca que inclou l'estudi d'altres jaciments del Ripollès. S'emmarca en el projecte Arrels amb el suport del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, l'Ajuntament de Queralbs i la Conselleria de Cultura.
