La "cremà" de les falles, una mica més ecològica: primer ninot fet amb palla d'arròs
Entre els més de 800 ninots que aquest dimarts a la nit cremaran a València per les Falles, n'hi haurà un fet amb un nou material: palla d'arròs. Són fruit de la recerca d'investigadors de la Universitat Politècnica de València per reduir l'impacte ambiental de la "cremà".
Fins a principis del segle passat, els ninots es feien de cera i se'ls vestia amb roba. Després, es va començar a utilitzar el cartró pedra. I des de fa uns anys s'utilitzen materials sintètics més lleugers, com polipropilè expandit (porexpan), que permeten fer obres més grans, però que quan cremen també produeixen gasos més contaminants. A més, incorporen altres additius per afegir-los colors o vistositat que també emeten gasos nocius.
El nou material ha estat fruit d'un treball multidisciplinari. L'equip investigador l'han integrat Rubén Tortosa, del Departament de Dibuix, José Ramón Albiol, del Departament de Construccions Arquitectòniques, Miguel Sánchez, del Departament d'Informàtica de Sistemes i Computadors, i Xavier Mas-Barberà, del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Tortosa explica que l'any passat ja hi va haver una presència més modesta a les Falles:
L'any passat, gràcies al suport econòmic que ens va brindar l'Ajuntament de València, a través de Les Naus, amb un contracte d'R+D, ja vam fer els primers passos amb dues peces per a la falla municipal: una cadira i un bust. Vam fer també dues peces més per a la falla de la UPV i, enguany, anem una mica més enllà, amb el primer ninot com a tal desenvolupat amb aquest material.
El ninot estarà a la falla infantil de la comissió Menorca-Luis Bolinches, al carrer de Luís García-Berlanga, 65. Aquest segon reprodueix el personatge infantil Polzet. És obra de l'artista faller Iván Martínez Vello.
Un residu abundant
El procés va començar amb el disseny fet per l'artista. A partir d'aquí, els investigadors van crear un motlle d'escaiola i posteriorment el van omplir amb el nou material realitzat amb palla d'arròs. El van deixar assecar per treure'l del motlle, polir-lo i pintar-lo. Tot i així, van deixar que s'entreveiés el material, perquè tothom el pugui observar.
El material s'obté a partir de la palla d'arròs, un residu molt abundant a l'Horta. Es tritura fins a obtenir uns grànuls de menys de tres mil·límetres. Després es barreja amb altres components, com ara polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa, i amb el material que en resulta s'omple el motlle.
Des del setembre del 2017, la UPV compta amb la patent per a la creació d'aquests ninots. Però el seu ús no acaba en les Falles, sinó que el material pot aplicar-se en altres camps. Ara investiguen adaptar la impressió en 3D a l'elaboració de ninots de falla i altres models constructius. Això pot donar lloc a objectes més naturals, ecològics i sostenibles.
"Les falles han de ser sostenibles"
Fa aproximadament un any i mig, la Generalitat valenciana i l'Ajuntament i la Diputació de València ja van afirmar que les falles havien de ser sostenibles. El 30 de novembre del 2017, en la celebració del primer aniversari de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, van anunciar que posaven en marxa un pla d'acció per estudiar l'impacte econòmic, social, turístic i ambiental.
L'ús de nous materials entra de ple en aquesta visió més sostenible. El regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, va dir que s'estava estudiant la prohibició del l'anomenat suro sintètic -porexpan- i promoure nous materials. O fins i tot, tornar al cartró.
