La CUP ja no veu els pressupostos prou d'esquerres

Potser la CUP no tenia cap més alternativa, a la pràctica, que donar suport a la investidura de Pere Aragonès: després d'un mandat de transició liderat per Quim Torra sense avenços nacionals, i finalment marcat per la pandèmia, n'hi havia prou amb la promesa d'un nou govern amb un president d'ERC, alguns compromisos sectorials icònics i el fet d'haver posat a l'agenda del 2023 l'examen definitiu a la taula de diàleg. 

Però ara que la intendència del govern s'allunya de la retòrica republicana, la CUP ja no veu els pressupostos prou d'esquerres ni pot agafar-se a la confrontació promesa amb els poders de l'Estat, que s'ha demostrat inexistent per defensar drets bàsics com el de l'habitatge. 

Amb el procés d'independència aturat, els blocs comencen a esquerdar-se i la CUP perd la força per fer trontollar el govern amb l'amenaça. I és que ERC i Junts poden recollir el guant dels comuns o del PSC i aquí no ha passat res. Però sí que passaran coses: la legislatura del 52% dels vots independentistes pot acabar normalitzant del tot la política autonòmica postprocés.