La delegació de competències d'immigració embarranca al Congrés: quin abast hauria tingut
Pedro Sánchez va salvar dos decrets el gener del 2024 gràcies a l'acord in extremis amb Junts. El govern espanyol, aleshores, es comprometia a "la delegació integral de les competències d'immigració".
Va haver de passar més d'un any fins que, el març del 2025, els dos grups, PSOE i Junts, van poder concretar el contingut de les matèries que es delegarien a la Generalitat.
Ara, però, sense el vot de Podem al Congrés dels Diputats, la llei decau i, de moment, la Generalitat no assumirà les competències acordades. Però quines havien de ser, exactament, i què implicaven?
Més Mossos als ports i aeroports
Si hagués tirat endavant la delegació de competències, hauríem vist els Mossos dins les terminals. Bàsicament, amb feines de seguretat i ordre públic. I com a novetat, també més enllà de la línia de controls.
"Es deia que els Mossos d'Esquadra "podrien actuar" a les zones de trànsit, però en col·laboració amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat i sempre sota els criteris de la Junta de Seguretat. Per tant, era una qüestió molt simbòlica", assenyala Markus González, professor de Dret constitucional de la UB expert en immigració.
'Poder actuar'' és simplement que la gent veu que hi ha Mossos, però això no vol dir que els Mossos decideixin res sobre el control de fronteres.
En l'acord, de fet, es descrivia els Mossos d'Esquadra com la "policia integral" de l'aeroport. "És bonic dir 'policia integral' en general, però quan es baixa al detall, que agents dels Mossos passin a controlar els passaports i de manera no autònoma, el seu valor afegit és discutible", descriu Gemma Pinyol Jiménez, investigadora associada a GRITIM-UPF.
Sobre devolucions i expulsions
Amb la delegació de competències, els Mossos d'Esquadra haurien pogut expulsar una persona resident a Catalunya? La resposta és que no, i així ho recollia a l'article 6.2 la llei acordada entre Junts i PSOE.
La novetat, en aquest cas, és que els Mossos podrien proposar-la, i després hauria estat valorada a la Junta de Seguretat de Catalunya. L'execució de l'expulsió hauria continuat com fins ara, en mans de la Policia Nacional.
Amb les devolucions d'estrangers sí que els Mossos haurien pogut anar una mica més enllà. Són els casos en què algú amb una prohibició d'entrada al país dictada en el passat arriba i és identificat al moment.
"Aquí els Mossos haurien pogut tramitar l'ordre de devolució, molt bé, però els requisits tornen a estar marcats per la normativa estatal i la Generalitat no en podria afegir de nous", remarca González.
Els experts consultats assenyalen que, a Catalunya, els casos de devolucions que es poden computar anualment en ports i aeroports són pocs casos quantitativament.
Gestió dels permisos de treball i residència
La tramitació de les autoritzacions de residència i treball arrossega traves i dilacions des de fa molts anys, i les imatges de cues a les oficines de policia i d'estrangeria són una constant.
"La gestió d'expedients d'estrangeria es pot allargar més de sis mesos i d'un any", assenyala Jordi Campabadal, coordinador jurídic de la fundació Bayt al-Thaqafa.
La majoria de la gent està pagant per les cites, perquè hi has d'invertir tant de temps que és incompatible amb una vida normal.
El traspàs de competències sobre els permisos de residència i treball podria haver estat l'oportunitat per millorar-ne el funcionament. Els experts assenyalen que això hauria d'anar acompanyat d'una dotació de recursos.
"Gestionar els permisos de residència, les autoritzacions de llarga durada... és molta paperassa", diu Pinyol Jiménez. "I nosaltres ja tenim delegada la tramitació del primer permís de treball i anem lents".
La nova llei hauria permès que la Generalitat passés a tramitar el conjunt de les autoritzacions de treball i residència, però, de nou, sense capacitat de decidir els criteris per donar-les.
PSOE i Junts van destacar de l'acord que el traspàs dels permisos permetria gestionar-los en una "finestreta única". "Ara ja la tenim i des de fa anys, però no s'hi han dedicat prou recursos humans", apunta González. "I el gran problema és que la Generalitat no està connectada directament amb l'aplicació informàtica comuna d'estrangeria de l'Estat.
La proposició de llei no entomava els problemes reals actuals.
Control del Centre d'Internament per a Estrangers
Una de les oportunitats que permetia la delegació de competències és un canvi de rumb en la gestió del CIE de la Zona Franca, assenyalat recurrentment per les entitats de drets humans.
Junts també s'havia manifestat davant les portes del centre d'internament l'any 2021 per exigir-ne el tancament.
"Gestionar el CIE hauria implicat també la possibilitat de tancar-lo o obrir-ne de nous? Jo crec que això la Generalitat no ho hauria pogut fer perquè les instal·lacions són del Ministeri de l'Interior", apunta González.
I afegeix que sí que hauria estat una oportunitat per modificar com s'executen o s'exerceixen alguns serveis, però "amb una capacitat limitada, més simbòlica que no pas real". "Era un debat estrictament polític, per donar una imatge que exercint competències es podria ser més dur. Que ara es frustri no canvia gaire cosa a la pràctica", conclou.
La reivindicació de les entitats socials
En ple auge de l'extrema dreta, les entitats socials demanen no alimentar encara més els discursos d'odi. En aquest sentit s'expressava Mercè Duch, de Tanquem els CIEs:
Convertir les persones migrants en objecte polític de disputa partidista les deshumanitza i alimenta el racisme i l'exclusió social. Això és el que hauríem d'evitar.
Per la seva part, des de la Taula del Tercer Sector, la vicepresidenta de polítiques socials, Natàlia Valenzuela, creu que des d'una administració més propera les polítiques poden ser més eficaces i útils, però insisteix que la clau és tenir molts més recursos per poder "dignificar el procés d'acollida" de les persones migrades i "fer més àgils els tràmits dels permisos de treball, residència o el reagrupament familiar".
