"La fabulosa màquina de recollir or", l'última esperança d'un miner artesanal de la Terra del Foc
Toto Gesell, un dels últims buscadors d'or de la Terra del Foc, té 60 anys i ja no és el mateix que abans. Com a miner artesanal, ha passat més de la meitat de la seva vida buscant una fortuna que mai no ha arribat. Amb el pas del temps, el seu cos ja no és el mateix, però no es pot jubilar, perquè no té dret a la Seguretat Social. Després de patir un vessament cerebral, en Toto sent que la seva mort és més a prop, però no pot renunciar al seu ardu treball. El seu fill Jorge, un jove vaquer, intentarà resoldre aquest problema dissenyant i construint una màquina per recol·lectar or que els hauria de portar un futur millor.
"La fabulosa màquina de recollir or", que "El documental" estrena l'11 d'abril, segueix el procés de construcció de la màquina, al mateix temps que mostra com és la vida d'en Toto i el seu fill Jorge en un indret on la vida quotidiana presenta moltes dificultats.
L'aïllament de la Terra del Foc
La Terra del Foc és una illa remota a l'extrem sud de la Patagònia xilena. Les inclemències del clima han modelat un lloc inhòspit per viure-hi, i les poques construccions en la immensitat del paisatge semblen existir fora del temps. Només 0,2 persones per quilòmetre quadrat habiten aquesta terra, un dels indrets més aïllats del món. Un d'aquests pocs habitants és en Toto, un dels últims buscadors d'or tradicionals de la Patagònia. "Aquí tot sembla prehistòric", diu.
El dia a dia d'en Toto és dur: treballa a la seva petita mina a cel obert, trencant les roques amb les seves eines, rebent cops d'aigua, vent i neu, mentre busca unes quantes palletes d'or. El seu cos comença a sentir-se cansat, i sembla que entre 20 i 50 grams d'or al mes ja no són suficients. Però els seus ulls encara brillen cada vegada que els pesa: aquells pocs grams mantenen viva l'esperança de la llibertat que sempre ha desitjat.
Al seu petit refugi on viu, al costat de la mina, en Toto sol engegar la ràdio, només per sentir-se acompanyat, i escolta el que passa a centenars i milers de quilòmetres de distància. A les notícies diàries que sonen de fons, els disturbis nacionals xilens donen a en Toto noves esperances sobre la possibilitat de millors condicions socials.
El temps s'acaba per a en Toto. El seu cos ja no és el mateix, i l'any passat va patir un greu ictus que va requerir una cirurgia cerebral. Sent que la mort s'acosta, però no deixa la feina. No té dret a la Seguretat Social perquè no ha pogut donar prou diners a les administradores privades, igual que milions d'altres xilens. Per això, en Toto haurà de treballar fins a l'últim dia de la seva vida. Potser aquesta podria ser la seva última temporada a la muntanya.
Una màquina que pot canviar la vida
El fill d'en Toto, en Jorge, és un jove vaquer de 20 anys que s'està convertint en un home. Viu a Porvenir, el poble més gran dels voltants, a gairebé 30 quilòmetres de la mina del seu pare. Treballa conduint una màquina i construint carreteres a través d'un territori inconnex. En el seu temps lliure, li agrada muntar cavalls salvatges i és un dels millors genets de l'illa. Arrisca la vida en competicions extremes tradicionals.
En Jorge és conscient que el seu pare està envellint i entén que la Seguretat Social a Xile no és una cosa real, per la qual cosa el seu pare no tindrà ajuda després de jubilar-se. Després de l'accident cerebrovascular d'en Toto, en Jorge decideix fer alguna cosa per al futur del seu pare. Té una gran idea: dissenyarà i construirà una màquina que ajudarà en Toto a obtenir l'or de la terra d'una manera més productiva, fàcil i mecànica.
En Jorge no és dissenyador, ni enginyer. Amb prou feines va acabar l'escola. Però té determinació. Aquest projecte boig esdevé part de la seva rutina i passa la major part del seu temps lliure treballant-hi. Vol acabar-lo com més aviat millor, però necessita temps i diners per aconseguir acabar aquest projecte enorme. Així doncs, mentrestant, continua treballant en la construcció de carreteres, només per guanyar prou diners per comprar els materials necessaris per a la màquina. El procés per crear-la és més lent del que s'esperava, però, a poc a poc, va avançant i confia que estigui acabada algun dia.
En Jorge també passa temps amb en Toto, de vegades simplement compartint l'estona, però la major part del temps treballant i intentant convèncer el seu pare que ha de cuidar la seva salut. S'adona que el seu pare comença a envellir i tots dos comparteixen la por d'una mort propera i del que passarà després. De tota manera, en Toto sembla que sap fer-ne broma: "Morir està sobrevalorat."
La construcció de la màquina estableix la línia temporal de la història i durant tot el procés es fa evident la relació pare-fill. Moments quotidians com un dinar a casa d'en Toto, una simple conversa al pati del darrere o tots dos conduint un vell camió per portar llenya a la mina són essencials per sentir què significa viure a la fi del món.
En Toto continua treballant a la mina, sentint la llibertat que tant estima en cada palleta d'or que troba. Però la seva salut l'obliga a viatjar al continent per veure què diuen els metges sobre la seva situació: hauria de deixar de treballar, però tothom sap que no pot.
Al final de l'hivern, la màquina ja està a punt. En Toto i en Jorge porten el seu gran i boig artefacte de recerca d'or als turons de l'illa i, amb sort, començaran un nou futur.
