La Guàrdia Revolucionària de l'Iran diu que ha atacat seus d'Oracle i Amazon al Golf
El discurs que Trump va pronunciar aquest dimecres només ha servit per encendre més els ànims a l'Iran. El president dels Estats Units va comparèixer en horari de màxima audiència i va reiterar la seva intenció de fer tornar l'Iran a l'edat de pedra. "Els atacarem molt fortament durant les dues o tres setmanes vinents. Els farem tornar a l'edat de pedra, a la qual pertanyen", va dir.
Unes paraules a les quals la Guàrdia Revolucionària ha respost assegurant que ha atacant una seu d'Amazon i un d'Oracle al Golf.
A primera hora de la tarda cos militar ha assegurat haver atacat un centre de computació al núvol que Amazon té a Bahrain i hores després, a dos quarts de deu del vespre, han afirmat haver atacat un centre de dades d'Oracle a Dubai.
Amazon i Oracle formen part de la llista de 18 empreses americanes que la Guàrdia Revolucionària va amenaçar dimarts en resposta a l'ofensiva contra l'Iran. A la llista d'empreses al seu punt de mira també hi ha companyies com Apple, Google, Microsoft, Tesla o IBM.
Segons la Guàrdia Revolucionària, l'atac ha forçat Amazon a abandonar la regió. La televisió estatal iraniana ha mostrat un llançament de coets que, segons afirmen, anava dirigit al centre de computació al núvol:
Tot i això, ni els Estats Units ni Amazon han confirmat l'atac.
Per la seva banda, l'exèrcit iranià també ha promès atacs "més aclaparadors, més amplis i més destructius" contra interessos nord-americans. El portaveu de la seu central de l'exèrcit iranià a Khatam al-Anbiya, Ebrahim Zolfaqari, ha assegurat que la guerra continuarà fins al "penediment i rendició permanents" dels enemics de l'Iran.
L'agència de notícies iraniana Fars també ha enumerat aquest dijous diversos ponts a l'Aràbia Saudita, Kuwait, Abu Dhabi i Jordània que serien possibles objectius de les operacions militars iranianes.
40 països demanen la reobertura d'Ormuz
Paral·lelament, el parlament iranià està revisant un projecte de llei que formalitzaria el bloqueig de vaixells de països hostils que passen per l'estret i el cobrament de peatges a la resta de naus.
Un moviment que s'ha fet el mateix dia que 40 països s'han reunit per demanar la "reobertura immediata i incondicional" de l'estret amb la possibilitat de noves sancions contra l'Iran en cas contrari.
Espanya no ha participat en una reunió virtual a la qual sí que han assistit representants de França, Alemanya, els Països Baixos, el Japó, el Canadà, Corea del Sud, Nova Zelanda, Xile o la Unió dels Emirats Àrabs els quals, segons la secretària d'Afers Exteriors britànica, Yvette Cooper, han acordat "explorar mesures econòmiques i polítiques coordinades, com ara sancions, per pressionar l'Iran si l'estret continua tancat".
Finlàndia és un altre del països que hi han participat. Aquest dijous, el president del país, Alexander Stubb, ha dit a X que ha discutit la situació a l'Orient Mitjà amb el seu homòleg iranià, Masoud Pezeshkian, a qui ha instat a una solució diplomàtica.
"He emfatitzat la necessitat de posar fi als atacs contra els països veïns i restaurar la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz", ha dit Stubb, que també ha remarcat que "malgrat els desacords, és important mantenir el diàleg".
