La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 12 de maig

Aquest dijous, el conflicte bèl·lic a Ucraïna entra en el 78è dia. Aquestes són les informacions més destacades de dimecres:

- Continua el setge rus a Azovstal. El complex industrial de Mariúpol es viu una situació límit. La defensora del poble ucraïnesa va fer una crida a l'ONU i a la Creu Roja per evacuar-ne els soldats ferits. Més tard, la viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, va comunicar que Ucraïna proposaria a Rússia intercanviar els soldats que estan greument ferits que hi resisteixen per presoners de guerra russos.

- A Kherson, els prorussos que ocupen la regió, al sud d'Ucraïna i prop del Donbass, van manifestar que volen que Moscou els annexioni com van fer amb Crimea. Moscou va respondre que seran els habitants de la zona els que decidiran si demanar l'ingrés a la Federació Russa.

-Per contra, segons el president Voldímir Zelenski, a Khàrkiv les forces ucraïneses van recuperar una part del territori pres per les forces russes al nord de la segona ciutat del país, on s'estan produint "batalles ferotges", com explicaven les autoritats locals.

- Combats entre russos i ucraïnesos al voltant de l'illa de les Serps o de Zmini. Segons l'informe de la intel·ligència britànica d'ahir, els russos, que pretenen expulsar els ucraïnesos d'aquest emplaçament estratègic, persistien en els atacs, però l'exèrcit d'Ucraïna contraatacava amb l'ús de drons.

- Tall del subministrament de gas rus a Europa. L'operadora del sistema de gas ucraïnès (GTSOU) va acusar Moscou d'haver tancat l'aixeta del gasoducte que proporciona un terç del gas rus que arriba a Europa, ja que una bona part de les instal·lacions estan situades al Donbass, controlat majoritàriament per tropes enviades pel Kremlin.

- Maria Aliókhina, líder del conjunt Pussy Riot, fuig de Rússia. Després de diverses temptatives per travessar la frontera i entrar a Bielorússia, Aliókhina va sortir del país disfressada de repartidora de menjar i va arribar a Vílnius, la capital de Lituània, des d'on va concedir una entrevista a The New York Times.

Uns desconeguts han tirat pintura vermella a l'ambaixada de Polònia a Moscou. Com es veu a les imatges, tres individus s'acosten a l'entrada del recinte i llancen la pintura mentre un d'ells ho grava.

L'acció arriba després que, dilluns, tiressin pintura vermella a l'ambaixador rus a Polònia en protesta per la guerra a Ucraïna.

Moscou va demanar explicacions a Varsòvia sobre aquest atac. Des del ministeri d'Exteriors polonès ja han dit que l'incident no s'hauria d'haver produït i també demanen que es detinguin els responsables d'haver llançat pintura a la seva ambaixada.

El president i la primera ministra de Finlàndia han donat suport aquest dijous a l'ingrés del país a l'OTAN. La decisió de Sauli Niinistö i Sanna Marin és històrica, ja que trenca amb més de vuit dècades de neutralitat. 

Han assegurat que volen una adhesió "sense demora" a l'OTAN i que la petició es formalitzarà diumenge.

S'espera que Suècia també ho pugui sol·licitar en els dies que venen. Justament, aquest dimecres, tots dos països van signar amb el Regne Unit acords d'assistència mútua en cas d'una agressió russa durant una visita a Estocolm i Hèlsinki del primer ministre britànic, Boris Johnson.

La invasió russa d'Ucraïna ha girat com un mitjó la posició de Finlàndia i Suècia sobre l'OTAN. La tradicional neutralitat dels dos països nòrdics s'ha vist qüestionada pels esdeveniments. 

La guerra a Ucraïna està provocant, també, greus conseqüències per al medi ambient i la fauna de la zona. També al mar, on s'ha detectat un espectacular increment de dofins morts i ferits. Al mar Negre, aquests cetacis es veuen directament afectats per les explosions o simplement per la presència i activitat dels vaixells militars en el seu hàbitat.

Des que va començar la guerra, s'ha disparat el nombre d'exemplars afectats. Ho ha documentat la Fundació Turca d'Investigació Marina (TUDAV), una ONG científica que xifra en més de 80 els cadàvers de dofins localitzats a les costes del nord i l'oest del mar Negre. La xifra es considera "un extraordinari increment" respecte a xifres habituals en aquesta zona i en aquestes espècies.

La TUDAV ja va fer a mitjans d'abril un primer informe sobre els efectes ambientals del conflicte militar, on es recordava que "el golf d'Odessa, on cauen míssils balístics i on desenes de vaixells militars maniobren i s'incendien, és un lloc d'alimentació per a espècies de peixos costaners i dofins".

Com és sabut, el soroll dels motors de grans embarcacions i els senyals dels equips de sonar alteren els moviments de diverses espècies de cetacis i arriben a danyar greument el seu sistema auditiu i d'orientació. En el cas dels dofins del mar Negre, molts han mort encallats en platges o atrapats en xarxes de pesca, en intentar fugir de les zones amb presència de vaixells militars.

L'ONG turca suggereix que els països del Mar Negre i els organismes especialitzats de les Nacions Unides "examinin la situació en termes de destrucció ambiental per la guerra en una comissió conjunta i n'informin la ciutadania, abans que sigui massa tard".

Malgrat que des del començament de la guerra a Ucraïna fins ara no s'han materialitzat grans ciberatacs a Occident, la intel·ligència nord-americana ha avisat que "no se subestimi l'amenaça russa en aquest terreny".

En declaracions a la cadena britànica BBC, Rob Joyce, director de ciberseguretat de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units, ha dit que de moment "hi ha hagut un conflicte cibernètic sostingut sobre Ucraïna que encara podria augmentar".

Joyce també ha advertit del perill que "els atacs de pirates informàtics independents sobre Rússia en suport a Ucraïna també podrien provocar una escalada".

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat que Finlàndia "tindrà una càlida benvinguda a l'Aliança" i que el procés d'adhesió serà "fluid i ràpid", si finalment el país sol·licita entrar a l'OTAN.

Stoltenberg també ha dit que la seva entrada enfortirà "tant l'OTAN com la mateixa Finlàndia".

Hèlsinki ha fet públic avui que té la intenció d'integrar-se "sense demora" a l'Aliança Atlàntica.

L'alta comissionada pels Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, ha denunciat que durant les últimes setmanes s'han recuperat els cossos de més de 1.000 civils a diverses poblacions al voltant de Kíiv. Bachelet ha afirmat que alguns d'aquests fets poden ser considerats com a "crims de guerra".

Bachelet ha dit que el Consell de Drets Humans decidirà avui si inicia una investigació oficial sobre aquests presumptes abusos comesos per les tropes russes en aquesta zona durant els mesos de febrer i març.

L'ONU també ha registrat 204 casos de desaparicions forçades a Ucraïna, que inclouen periodistes i funcionaris, i ha xifrat en milers els morts a la ciutat de Mariúpol, al sud-est del país.

Rússia no ha participat en la reunió del Consell de Drets Humans de l'ONU, ja que rebutja les acusacions, i qualifica el debat d'"espectacle polític".

La cadena nord-americana CNN ha publicat un vídeo on es veu com soldats russos maten per l'esquena dos civils ucraïnesos desarmats després d'escorcollar-los i, aparentment, deixar-los marxar.

Els fets van passar el 16 de març, quan les tropes russes assetjaven els voltants de la capital ucraïnesa, Kíiv.

Cinc soldats russos intenten entrar en un negoci situat al costat de l'autopista que porta a Kíiv. El propietari del local i un guàrdia de seguretat s'acosten als soldats, que els escorcollen i, després de conversar amb ells, els deixen marxar. Quan els dos homes tornen cap al seu negoci, dos soldats els disparen, mortalment, per l'esquena.

Després, es veu els soldats entrant al concessionari, escorcollant armaris i calaixos, bevent i fins i tot brindant.

El vídeo podria constituir la prova d'un crim de guerra.

El president de Rússia, Vladímir Putin, culpa Occident d'haver creat una crisi mundial a través de les sancions imposades al país per la invasió a Ucraïna. També assegura que la Federació Russa està resistint el cop.

"Aquestes sancions estan provocant la crisi global. Els seus autors, guiats per ambiciós polítiques miops i inflades per russofòbia, perjudiquen en major mesura els mateixos interessos nacionals, les seves economies, el benestar dels seus ciutadans", ha assenyalat. 

Per Putin, és evident que "la continuació de l'obsessió per les sancions conduirà inevitablement a complexes conseqüències difícilment reversibles per  ala Unió Europea, per als ciutadans i per als països més pobres del món, que ja afronten la fam". 

Pel cap del Kremlin, la culpa de tot plega recau en les elits dels països occidentals, que "estan disposades a sacrificar la resta del món per mantenir el domini global". Tanmateix, Putin en camp moment ha assumit responsabilitats per haver llançat fa 78 dies l'anomenada "operació militar" a Ucraïna. 

Putin sosté que Rússia afronta "amb confiança" les sancions sense precedents "gracies a una política macroeconòmica responsable dels últims anys i a les decisions sistèmiques preses per enfortir la sobirania econòmica, tecnològica i la seguretat alimentària". 

Ha defensat la idea a través d'un paral·lelisme amb la Segona Guerra Mundial, en afirmar que la victòria soviètica sobre l'Alemanya nazi fa 77 anys no només es va aconseguir al camp de batalla. 

El gegant gasístic rus Gaszprom ha tallat aquest dijous a la tarda el subministrament de gas a Europa a través del gasoducte Yamal, en concret, a través de Polònia.

El tall arriba després que Rússia imposés sancions contra la propietat polonesa del tram, EuRoPol GAZ. Rússia assegura que també s'han imposat sancions a diferents empreses estrangeres, entre les quals hi ha EuRoPol GAZ, que gestiona el gasoducte Yamal-Europa.