La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 20 de maig

Aquest divendres fa 86 dies que Rússia va començar la invasió d'Ucraïna. Aquest és el resum del més destacat d'aquest dijous:

- L'ONU i els Estats Units demanen a Rússia que faciliti les exportacions de cereal ucraïnès, pràcticament paralitzades pel bloqueig naval del mar Negre, per evitar que segueixi agreujant-se la crisi alimentària.

- Almenys un civil hauria mort i diversos més haurien quedat ferits en un bombardeig contra un poble rus proper a la frontera amb Ucraïna. Segons han denunciat les autoritats de la regió russa de Kursk, l'atac s'hauria fet des d'Ucraïna i hauria afectat una fàbrica d'alcohol.

- El continu bombardeig rus sobre les instal·lacions siderúrgiques d'Azovstal, a la ciutat de Mariúpol, des que va començar la guerra, podria haver originat una filtració de sulfur d'hidrogen al mar.

- El Ministeri de Defensa rus ha elevat a 1.730 el nombre de militars ucraïnesos que s'han rendit a la planta d'Azovstal de Mariúpol. Tots ells, entre els quals una vuitantena de ferits, han estat evacuats a territori controlat pels prorussos com a presoners de guerra.

- L'exèrcit ucraïnès ha destruït un pont a Lugansk, a l'est del país, per impedir l'avanç de l'exèrcit rus al front del Donbass.

- L'Eurocambra s'ha mostrat partidària que s'estableixi un tribunal internacional especial per jutjar el "crim d'agressió perpetrat contra Ucraïna pels dirigents polítics i els comandaments militars de Rússia i els seus aliats".

- La multinacional de menjar ràpid McDonald's ha arribat a un acord per vendre el negoci que té a Rússia a l'empresari soci de la franquícia Alexandr Govor.

- Més de 3.000 ucraïnesos que s'han refugiat a Espanya de la guerra ja tenen accés a una feina i l'alta a la Seguretat Social.

El Senat dels Estats Units ha aprovat per àmplia majoria un gran paquet de 40.000 milions de dòlars en ajuda militar i humanitària perquè Ucraïna faci front a la guerra desencadenada per la invasió russa del seu territori.

La mesura, avalada amb el vot a favor de 86 senadors davant d'11 en contra,  que ja havia estat aprovada prèviament per la Cambra de Representants, serà signada properament pel president dels Estats Units, Joe Biden, per a la seva entrada en vigor .

Els recursos aprovats pel Congrés són fins i tot superiors als 33.000 milions de dòlars que Biden havia sol·licitat a l'abril als legisladors per donar suport a Ucraïna a la guerra amb Rússia. Es tracta del paquet d'ajuda més gran des de l'inici de la guerra a Ucraïna.

L'OTAN ha assenyalat que està oberta a abordar un possible reforç militar a Finlàndia i Suècia amb el desplegament de nous batallons als seus territoris si, un cop culminat el seu ingrés a l'Aliança Atlàntica, així ho sol·licitessin.

"Cada país decideix per si mateix si vol o no més tropes", ha recalcat el president del Comitè Militar de l'OTAN, l'almirall Rob Bauer, en una roda de premsa al final d'una reunió a Brussel·les dels caps de la Defensa de l'Aliança .

La tensió per l'augment de tropes russes a la frontera d'Ucraïna els últims mesos, que va culminar el 24 de febrer passat amb la invasió per part de Rússia, va motivar que l'OTAN decidís duplicar els batallons multinacionals al flanc est.

Als ja desplegats a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia arran de l'agressió russa a l'est ucraïnès el 2014, s'hi ha sumat la decisió de situar nous batallons a Eslovàquia, Hongria, Polònia i Bulgària.

"La qüestió dels batallons no és una cosa que l'OTAN forci als països, és una combinació de petició dels països i la discussió sobre qui els ajudarà", ha explicat l'almirall holandès.

Ha reconegut també que, en qualsevol cas, si Finlàndia i Suècia finalment es converteixen en membres de l'Aliança, "una de les discussions que tindrem" és si volen aquestes tropes al seu territori, "perquè no forcem res a ningú, és una discussió entre estats sobirans".

El govern rus diu que més de 1.700 combatents ucraïnesos que resistien a la siderúrgica d'Azovstal, a Mariúpol, símbol de la resistència ucraïnesa, ja s'han rendit. En les últimes hores, han estat gairebé 800 els soldats que han sortit de la foneria, segons Moscou.

Els últims que han sortit els han portat fins a un centre penitenciari de Donetsk, controlat per Rússia. Entre els evacuats hi ha almenys 80 ferits.

Mentrestant, a Azovstal compten les hores abans de caure del tot a mans de l'exèrcit rus. Moscou, que ja controla completament Mariúpol, no ha revelat quants milicians ucraïnesos resisteixen encara a dins del complex siderúrgic.

El govern ucraïnès els voldria intercanviar per presos russos, però a Moscou el Parlament ja ha fet saber la seva oposició frontal a aquesta negociació.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha acusat Rússia d'haver destruït completament la regió del Donbass. Zelenski ha qualificat d'"infern" la situació a la regió.

L'ofensiva russa està focalitzada a la zona, i prova d'això són els 13 civils morts en les últimes 24 hores, segons el balanç del governador de la regió. Ara bé, el Donbass viu combats de forma intermitent des del 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses. Aquests anys de conflicte han deixat més de 13.000 morts i quantioses pèrdues materials en una àrea molt industrial.

A la planta metal·lúrgica de Mariúpol, símbol de la resistència, compten les hores abans de caure del tot en poder de l'exèrcit rus. En les últimes hores, de la foneria n'han sortit gairebé 800 soldats ucraïnesos més, segons Moscou.

Mentrestant, al Senat dels Estats Units han aprovat un nou paquet d'ajuda per a Kíiv de 40.000 milions de dòlars.

La Duma, la cambra baixa del Parlament rus, estudia permetre que es puguin allistar a l'exèrcit els ciutadans de més de 40 anys, i els estrangers de més de 30, un senyal que evidencia la necessitat de reforçar el potencial bèl·lic a Ucraïna, segons analistes militars britànics i nord-americans, 

El lloc web de la Duma argumenta a favor d'un projecte de llei que permetria als militars utilitzar les habilitats dels professionals de més edat.

Actualment, només els russos d'entre 18 i 40 anys i els estrangers d'entre 18 i 30 anys poden firmar un primer contracte amb l'exèrcit.

La Duma ha dit que aquesta proposta també facilitaria la contractació de metges civils, enginyers i especialistes en operacions i comunicacions.

Rússia ha patit grans contratemps i grans pèrdues de soldats i equipament després de 86 dies de guerra a Ucraïna, en què ha mobilitzat pràcticament tota la seva població masculina adulta. Tot i prendre el control total de les ruïnes de Mariúpol, Moscou continua estant lluny del seu objectiu d'apoderar-se de tota la regió del Donbass, a l'est d'Ucraïna.

El govern de Rússia ha anunciat aquest divendres que obrirà 12 bases militars a l'oest del país, arran de l'"augment de la tensió" després de la decisió de Suècia i Finlàndia de reclamar l'adhesió a l'OTAN.

"Els nostres veïns més pròxims, Finlàndia i Suècia, han demanat entrar a l'OTAN. La tensió continua creixent a la zona del Districte Militar Oest", ha dit el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, que ha explicat que estan formant 12 unitats militars que es desplegaran en aquesta zona de protecció de la seva frontera amb Europa.

Seran dotze "unitats" i "subunitats" que estaran operatives abans de finals del 2022. Les tropes rebran més de 2.000 armes modernes i equipament militar, segons ha detallat l'agència russa Interfax.
 

Augment de la pressió militar fronterera

El ministre ha denunciat un "augment de les amenaces militars a prop de les fronteres russes" per part dels Estats Units i l'OTAN, davant les quals ha destacat que "Rússia està adoptant les contramesures adequades".

Ha argumentat que els Estats Units i l'OTAN estan augmentant els exercicis operatius i de combat a prop de la frontera amb Rússia, dins les maniobres Defensor d'Europa. Xoigú ha puntualitzat que "la principal característica de les maniobres és el trasllat d'una divisió completa des dels Estats Units fins al continent europeu, a més a més del desplegament d'un grup de tropes en tres direccions estratègiques: l'Àrtic, l'oest i el sud-oest".

Assegura que els vols de bombarders nord-americans a Europa "s'han multiplicat per 15 durant els darrers vuit anys", segons l'agència TASS. "Des del 2016 han tingut lloc 24 fets d'aquest tipus", ha dit.

"Les visites al mar Bàltic de vaixells nord-americans amb míssils guiats han passat a ser sistemàtiques. Aquest any, a prop de la regió de Kaliningrad, hi han desenvolupat missions sis vegades, amb accés a suposades zones per llançar míssils de creuer", hi ha afegit.

Rússia tallarà aquest dissabte el subministrament de gas cap a Finlàndia, segons la companyia finlandesa Gasum, que ha fet pública la notificació que ha rebut aquest divendres de la companyia Gazprom. El proveïdor rus ha informat el seu client que la mesura respon a la negativa finlandesa de pagar en rubles.

La notificació avisa que el servei rus s'interromprà dissabte, 21 de maig, a les 7.00. Gasum ha advertit que el tall no afectarà el servei normal. La companyia finlandesa es compromet a mantenir el servei gràcies al subministrament que arribi pel gasoducte Balticconnector, que connecta Finlàndia i Estònia.

Mika Wiljanen, CEO de Gasum, ha qualificat la suspensió del subministrament de "molt lamentable", però assegura que ja estaven preparats.

El gas representa el 5% del consum energètic total de Finlàndia.

Divendres passat, Rússia també va tallar el subministrament elèctric a Finlàndia després que el país bàltic aprovés sol·licitar l'ingrés immediat a l'OTAN. 

Rússia ja havia tancat el mes passat l'aixeta del gas a Polònia i Bulgària, en virtut d'un decret amb què el president rus, Vladímir Putin, buscava penalitzar els països hostils obligant-los a obrir dos comptes a Gazprombank, un en divisa estrangera i una altra en rubles.

El president rus, Vladímir Putin, assegura que els ciberatacs a Rússia per part d'"estructures d'estat" estrangeres s'han incrementat.

En una reunió amb el Consell de Seguretat, Putin ha dit que hauran d'utilitzar eines pròpies i evitar programes i maquinari estrangers.

Els mitjans de comunicació russos han citat, entre els afectats pels atacs, el segon banc més gran del país, VTB. S'haurien filtrat els números de telèfon d'alguns clients. Els atacs de pirates informàtics també han arribat a l'allotjament de vídeos RuTube.

En els últims anys, les autoritats russes han estat desenvolupant un sistema d'"internet sobirà" que asseguren que permetrà aïllar la xarxa russa i separar-la dels principals servidors globals.

El Kremlin nega que vulgui construir una xarxa nacional del tot controlada, com ha fet la Xina, però això és el que es temen algunes ONG i partits opositors.

L'"exmarine" dels Estats Units Trevor Reed ha descrit l'experiència que va viure mentre estava detingut i internat en un centre psiquiàtric rus.

L'"exmarine" va ser alliberat el 28 d'abril passat en un intercanvi de presoners que va tenir lloc enmig de les relacions bilaterals més tenses en dècades per la guerra d'Ucraïna. Diversos mitjans nord-americans publiquen que va sortir a canvi del pilot rus Konstantín Iaroixenko.

Ara, en una entrevista emesa a la cadena nord-americana CNN, Reed ha detallat les condicions deplorables que va trobar-se entre els presos amb malalties mentals greus.

Estava en una cel·la amb set presos més, i el centre d'internament psiquiàtric acollia persones condemnades per delictes violents, com assassinats, i va arribar a "témer" per la seva vida.

Ha explicat que hi havia "sang a les parets, de presoners que s'havien matat entre ells o s'havien suïcidat" i també "persones que passejaven com si fossin zombis". Atribueix el seu ingrés al centre per les contínues apel·lacions davant la justícia russa.

Reed, que té 30 anys, va ser condemnat el 2019. El jutge va considerar que havia posat en perill la vida de dos agents de la policia de Moscou mentre anava borratxo. El govern dels Estats Units havia qualificat els càrrecs de "teatre polític".