La guerra emmascarada
Les estratègies de la guerra híbrida, un conflicte entre països que es dirimeix sense armes convencionals, van guanyant terreny en l'última dècada.
L'objectiu és soscavar l'enemic des de dins, amb un conjunt d'accions hostils que l'afebleixen i el desacrediten. Això es pot fer a través de ciberatacs, amb la compra d'empreses, amb campanyes de desinformació o altres recursos
Rússia i la Xina en són els principals impulsors, però també les fan servir règims autoritaris del nord d'Àfrica i l'Àsia contra la seva població. L'investigador del Reial Institut Elcano Félix Arteaga descriu com comencen les amenaces híbrides:
Hi ha un enfrontament interestatal i es va fent lliscar el terme de "guerra" des d'un àmbit militar a un altre de més civil... En aquest procés, els instruments que es fan servir ja no són les armes, sinó instruments variats, que van acompanyats d'accions en el ciberespai o campanyes de desinformació.
El cas de Bielorússia, amb la pressió migratòria a la frontera amb Polònia, n'és un dels exemples més recents.
S'utilitza la necessitat d'emigrar com un instrument, es reorienta cap a una frontera concreta, es fa desinformació i s'incideix en notícies que desacrediten la política d'immigració europea, o polonesa, o letona, el que sigui.
La covid, l'ocasió perfecta
Moscou i Pequín també han aprofitat la pandèmia de coronavirus per desestabilitzar Occident, segons l'investigador del Reial Institut Elcano:
Per exemple, amb tota la desinformació associada amb les vacunes. La Xina i Rússia han utilitzat els errors en les campanyes de seguretat o en les polítiques públiques de salut europees per desprestigiar els països, les institucions i les indústries farmacèutiques. Això s'ha acompanyat d'accions diplomàtiques, com ara el repartiment de vacunes russes o xineses entre els països afins per instrumentalitzar la pandèmia i guanyar.
Guerra interna
No tot són conflictes entre estats, perquè les tècniques de la guerra híbrida també es poden girar contra un rival intern. Hi ha altres règims autoritaris que les fan servir per combatre la dissidència, tal com apunta Féix Arteaga:
També n'hi ha a països del nord d'Àfrica o a l'Àsia. Els règims autoritaris fan servir aquests instruments de desinformació. Molts es van crear a Ucraïna o a Egipte per estimular la participació ciutadana i ara veiem com aquests mateixos instruments els utilitzen els estats per controlar la població i els opositors.
I són estratègies que no són fàcils de combatre, precisament perquè es tracta d'una guerra soterrada i no la tenim interioritzada com les guerres tradicionals:
El nostre cervell associa la guerra amb certes coses, amb certes imatges tradicionals i històriques, però no amb altres manifestacions. Tot acaba tenint un cost empresarial, econòmic, sobre la reputació dels països, de les institucions, sobre la confiança en el sistema. Ara, per exemple, en la revisió dels conceptes estratègics de la Unió Europea es vol posar en relleu que se n'ha d'informar les societats perquè siguin resilients.
La guerra del futur
Els investigadors tenen clar que les amenaces de la guerra híbrida acabaran tenint un gran protagonisme en els conflictes del futur com a arma de pressió perquè una guerra convencional té un cost elevadíssim.
Amb les estratègies híbrides, l'agressor (moltes vegades en inferioritat de condicions) pot evitar que li atribueixin un atac concret, aconsegueix l'efecte buscat i es mou en un terreny ambigu. Però sempre hi ha el perill que desemboquin en una escalada de tensió i un conflicte armat inevitable.
