La IA, el futur de la feina i l'economia; entre els malastrucs i els entusiastes
Citrini Research es dedica a l'anàlisi financera i ven el seus informes a inversors que busquen punts de vista alternatius, al marge del consens dels mercats. I aquesta setmana, per poc no provoca un crac borsari a Wall Street amb un simple article d'unes 5.000 paraules.
El text apunta una tesi molt directa. Se situa en un futur proper, l'estiu del 2028, i relata com un fet consumat la irrupció de la intel·ligència artificial sense aturador, que s'estén com una taca d'oli per tota l'economia i cau de ple sobre les feines més ben pagades, les anomenades "white-collar".
Un terratrèmol per a auditors, advocats, especialistes en vendes, enginyeries, despatxos de màrqueting, assegurances, banca... la llista és llarga.
Un cicle destructiu "sense fre"
Segons el text, a mesura que les empreses acomiadin treballadors per substituir-los per agents IA, més barats i eficients, cada cop hi haurà menys consumidors amb diners per gastar, la demanda es desplomarà i l'economia caurà en un pou, un cicle destructiu "sense frens naturals", incontrolable
Més enllà de resultats empresarials, beneficis i fulls d'Excel, la distòpia apel·la a la por humana a l'obsolescència davant la màquina, a una vida sense propòsit.
Alguns, això sí, s'ho prenen amb humor, com aquest vídeo d'un futur distòpic amb imatges generades, precisament, amb IA:
Pitjor que la crisi "subprime"
En "l'escenari Citrini", la reacció en cadena també arrossega el sector financer. Perquè, la cursa cap avall pot obligar moltes empreses a tancar i els seus inversors, bancs i socis capitalistes hi perdran fins la camisa.
A més, sense feina, moltes persones deixarien de pagar la hipoteca i el resultat seria una crisi financera com la del 2008.
La conseqüència, més desigualtat i la riquesa concentrada en els "guanyadors" de Silicon Valley.
Nervis a Wall Street
El que havia de ser un blog provocador, un exercici de futur-ficció més que un pronòstic amb vocació d'encertar-la, ha corregut com la pólvora, i ha provocat calfreds en molts despatxos. Molts inversors de Wall Street s'han vist forçats a contemplar l'escenari i, encara que sigui per prudència, han fugit de les accions de les empreses potencialment "damnificades".
Un replantejament general que, a la pràctica, ja fa setmanes que ha començat. Qualsevol anunci de les noves capacitats d'un model d'IA comporta, automàticament, el càstig sobre les accions de les empreses en risc d'esdevenir obsoletes.
Semblaria una reacció exagerada, però és també simptomàtica, perquè il·lustra la sensació general de desconcert. Perquè a peu de carrer, però també molt més amunt, a les sales dels operadors financers, oficines de grans empreses i governs, ningú sap predir del cert cap a on tombarà una tecnologia amb profundes implicacions que pocs entenem.
I tot plegat barrejat amb l'onada especulativa al voltant de la IA, amb milers de milions de dòlars abocats en les accions de les empreses tecnològiques i projectes per construir centres de dades i acaparar xips. Els nervis de molts inversors davant la possibilitat que s'hagin deixat arrossegar per una gran bombolla financera els fa "saltar" a les primereres de canvi, fins i tot per un blog que corre per les xarxes.
A l'altra banda, els fundadors de les empreses com OpenAI, Anthropic, etc, es vanten de les capacitats i el potencial de les seves eines, amb un interès evident per justificar aquest boom inversor.
El fundador de Twitter aprofita l'onada
I per acabar d'encendre les alarmes, just aquesta setmana, amb un punt d'oportunisme, un dels noms més emblemàtics de l'onada tecnològica ha confirmat les pitjor profecies. Jack Dorsey, fundador de Twitter, ha anunciat que fa fora 4.000 treballadors de la seva nova empresa, Block, perquè han "desenvolupat eines intel·ligents que han canviat de manera fonamental com es gestiona una companyia, i això s'està accelerant".
Una empresa que funciona, que dona beneficis, anuncia per les xarxes, sense avís previ, que retalla un 40% la plantilla. "Aquells que marxeu... us estic molt agraït", diu Dorsey.
Tenia dues opcions: retallar durant mesos de manera gradual o ser honest i actuar ara
L'escenari benigne
Vist el terrabastall, tothom ha volgut entrar a jugar-hi. Molts, amb la tesi contrària, més benigna.
És el cas de "The Kobeissi Letter", un altre grup especialitzat en anàlisi de mercats.
La seva tesi també se centra en els efectes de la IA sobre la demanda, però amb la conclusió contrària.
Transició, però no col·lapse
Segons els seus arguments, com qualsevol altre gran salt tecnològic de la història, la IA contribuirà a millorar la productivitat, abaratir molts productes i, com a efecte directe, expandir la demanda en noves categories de consum i activitat econòmica.
Per tant, d'acord amb el seu punt de vista, la força laboral "es reestructura, no desapareix", perquè encara que algunes professions pateixin, se'n crearan moltes de noves. En resum, assegura que "una transició no és el mateix que un col·lapse".
Complement, no substitut
I com que el soroll s'ha allargat durant tota la setmana, ha acabat atraient l'atenció de pesos pesants com Citadel, un fons d'inversió que mou uns 66.000 milions de dòlars, que ha dedicat una nota a refutar els escenaris més catastrofistes.
Ni substitució massiva de treballadors, ni caiguda de la demanda ni daltabaix de l'economia i dels fonaments de la societat. Cita, d'entrada, la història. Ni la màquina a vapor, l'electrificació, el motor de combustió o els ordinadors, van fer caure la demanda, sinó tot el contrari.
En el cas de la IA, a la pràctica moltes tasques són difícils d'automatitzar, tant des del punt de vista purament físic com relacional (la gent interactua fora de les pantalles). A més, hi ha una "barrera de confiança", no tot pot quedar en mans de màquines, sobretot perquè algú ha de ser el responsable legal d'errors o males decisions. Un robot no és responsable civil ni penal de les seves males pràctiques.
Seguint l'argument, Citadel recorda que, fins i tot si fos possible una "substitució" de tots els treballadors d'oficina, per aconseguir-ho caldria una capacitat de càlcul molt superior "en ordres de magnitud" a l'actual. I per incrementar aquesta capacitat caldria invertir-hi cada cop més diners, de manera que, al final, el cost serà superior al que representaria mantenir la feina en mans d'un humà.
Si van mal dades, Citadel apunta que les anàlisis més pessimistes obvien el paper de l'estat per esmorteir el cop i evitar la catàstrofe.
Davant d'això, s'esperaria dels països democràtics canvis en la regulació i la política fiscal per evitar els pitjors escenaris possibles
I com a conclusió, Citadel formula una pregunta que apel·la a l'experiència directa de molts dels lectors: "L'arribada de Microsoft Office va ser un substitut o un complement dels treballadors d'oficina?"
