La immersió lingüística no es pot abandonar al criteri dels tribunals

El català ha estat sinònim de cohesió social. Ha recosit, per baix, la diversitat de barris i ciutats amb un patrimoni cultural que, si no fos per l'escola pública, molts no haurien tingut mai. Si una cosa genera consens a Catalunya és que la immersió ha garantit amb èxit que cap infant, amb independència de la llengua de casa o la que domini al seu barri, surti de l'escola sense saber català. Un capital com aquest no es pot abandonar al criteri dels tribunals, ni deixar en mans dels que han intentat convertir la llengua en un element de divisió.

L'acord per reformar la llei de política lingüística és un retrocés: vol complir la sentència del 25% sense fixar el percentatge i reconeix per primera vegada el castellà com a llengua vehicular en una llei catalana. Només s'explica per la determinació d'esquivar la confrontació política i judicial. Es conforma amb els marges d'una autonomia retallada i menysté el suport social que hauria pogut tenir una mobilització massiva en defensa de la immersió si s'hagués treballat a temps.

Si no hi ha la societat civil ni la comunitat educativa, un consens de partits no és un consens.