La incubadora líquida que ha gestat el miracle de Gaia, l'ovella prematura extrema nascuda sense seqüeles
Sense haver passat 10 dies per la incubadora líquida desenvolupada per un equip de científics del BCNatal, les possibilitats de supervivència de l'ovella Gaia haguessin estat molt remotes.
Gaia, que ara té gairebé 15 mesos de vida, és una ovella prematura extrema gestada en una placenta artificial que sobreviu sense seqüeles després de néixer. Durant aquest període s'ha estudiat el seu neurodesenvolupament i s'han obtinguts resultats normals.
Un pas rellevant que constata que la transició neonatal és possible, un procés similar al naixement del fetus, en què passa de la incubadora líquida a la vida extrauterina i comença a utilitzar els seus pulmons com qualsevol nadó.
La incubadora líquida fetal reprodueix les condicions de l'úter i permet que "els òrgans dels prematurs extrems madurin i després puguin néixer amb un grau de maduresa superior, i reduir d'aquesta forma la mortalitat i la morbilitat", ha assenyalat a 3CatInfo Elisenda Eixarch, metge especialista en ginecologia de l'Hospital Clínic.
Cada any neixen a Europa 25.000 nadons prematurs extrems, és a dir, que tenen sis mesos o menys, amb una supervivència, fins i tot en sistemes sanitaris molt potents, que oscil·la entre el 25% i el 75%.
Per poder augmentar els índexs de supervivència, fa més de cinc anys que un equip del Clínic i Sant Joan de Déu treballa per desenvolupar una incubadora líquida per poder tractar millor aquests nadons tan fràgils. És l'únic projecte d'aquest tipus a Europa. Al món n'hi ha quatre més, tots encara en la fase d'investigació amb animals.
Aquest divendres s'ha presentat a Barcelona els segons resultats d'aquest projecte en fase experimental.
Una incubadora líquida, que reprodueix el líquid amniòtic i fa les funcions d'una placenta artificial, com si el fetus continués dins de la mare. Rep l'oxigen i s'alimenta a través del cordó umbilical, i no amb mètodes més agressius de suport respiratori i nutrició endovenosa, que poden provocar seqüeles.
De 12 a 21 dies de supervivència dintre la incubadora líquida
Per ara, ho estan investigant amb ovelles i han aconseguit que hi sobrevisquin fins a tres setmanes. En aquest sentit, cal destacar que quan el juny del 2023 es van presentar els primers resultats, la supervivència era de 12 dies a dins la incubadora líquida.
"Poden tenir problemes en els pulmons, poden haver-hi problemes en el budell, també poden haver-hi problemes neurològics, perquè no hem aconseguit els nivells d'oxigen perfectes", ha explicat Eduard Gratcós, líder del projecte fetaLife.
Un cop fora de la incubadora líquida, el cas de l'ovella Gaia demostra que es poden assolir més de 14 mesos de supervivència postnatal amb bons resultats de neurodesenvolupament.
"Una fita extraordinària és demostrar que quan aquests nadons, de moment amb un model experimental, surten d'aquesta incubadora líquida poden fer una vida normal i inclús, com és el nostre cas, a passar de l'any de vida en un model d'ovella, que són molts anys si ho apliquéssim en un humà", ha assenyalat Eduard Gratacós.
El repte de passar de la fase experimental a la clínica
La tasca dels investigadors ha permès dissenyar i descriure les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per dur a terme una transició des de l'úter a un prototipus d'incubadora líquida sense incidents i aconseguir aquesta supervivència en el sistema de 21 dies.
Aquesta transició simula els passos previstos per a la seva aplicació futura en humans: trasllat de la incubadora líquida a una incubadora convencional en el moment en què els òrgans hagin madurat.
"Estem veritablement a prop i si aconseguim el suport financer necessari en un parell d'anys podríem estar fent les primeres proves amb humans", ha dit Elisenda Eixarch.
La Fundació La Caixa hi ha aportat set milions i mig d'euros, però ara es troben en un moment clau, en què necessiten nous inversors públics i privats perquè no quedi només en un projecte acadèmic interessant.
Les implicacions ètiques
El grup de recerca liderat pel doctor Gratacós té un caràcter marcadament interdisciplinari. En el projecte hi participen més de 35 investigadors de diferents disciplines —metges de diverses especialitats, biòlegs, enginyers, personal de infermeria— i hi col·laboren 35 professionals més, per bé que en algunes fases s'hi han arribat a implicar fins a 150 persones.
Des del principi, l'any 2021, el projecte disposa d'un comitè propi d'aspectes ètics, socials i de seguretat, en el qual hi ha representades les famílies de nounats.
"Evidentment té implicacions bioètiques importants , tot i que, hem de recordar que estem tractant un nadó que neix, que avui dia estem tractant amb unes eines de què disposem, que en els casos més extrems poden no ser òptimes, i l'hauríem de visualitzar com quan apareix una nova teràpia en una malaltia greu", assenyala Eduard Gratacós.
