La Institució Cultural de la Franja premia la feina de les entitats que defensen el català a l'Aragó
El català a l'Aragó no és una llengua oficial. Aquesta situació xoca amb la que viu la Franja de Ponent, i on el 70% dels seus habitants parlen habitualment en català. Per això, la Institució Cultural de la Franja atorga els premis Jaume I en reconeixement del foment i ús del català en aquest territori. Fa vuit anys que celebren la Nit de la Franja per reivindicar l'oficialitat de la llengua i reconèixer la feina que persones, empreses i entitats fan a favor de la llengua i cultura catalanes. Aquest any s'han guardonat tres empreses del Campell per etiquetar en català: Chelats Sarrate, Cooperativa agrícola del Campell i el forn de pa Casa Roseta.
2 min
Gelats es pronuncia "chelats" a la Franja de Ponent i per això Chelats Sarrate va optar per aquest nom. L'empresari que va crear el negoci temia que si ho escrivia amb "ge", els castellanoparlants ho pronunciarien amb la "jota" castellana.
No va tenir problemes per registrar el nom amb un català no normatiu, en canvi, sí que n'han sorgit per a l'etiquetatge o per als cartells que hi ha a la fàbrica. Ramon Sarrate, gerent de l'empresa, explica que no poden etiquetar només en català perquè a l'Aragó obliguen a traduir l'etiqueta al castellà. Per això demana més suport institucional i reivindica la cooficialitat del català a l'Aragó, una llengua que a la Franja parla un 70% de la població.
El forn de pa Casa Roseta i la cooperativa agrícola del Campell també opten pel català en l'etiquetatge dels productes que elaboren. La tasca de la promoció i el foment de la llengua catalana que estan duent a terme aquestes empreses s'ha vist reconeguda en rebre el premi Jaume I que atorga la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
En aquesta vuitena edició també s'han guardonat, entre altres, l'escriptor Josep Maria Espinàs, autor d'obres com "A peu pel Matarranya" i "A peu per la Llitera", l'historiador Toni Strubell, coordinador de la Comissió per la Dignitat, que demana el retorn dels "papers de Salamanca" i l'escriptora lleidatana Marta Alòs.
No va tenir problemes per registrar el nom amb un català no normatiu, en canvi, sí que n'han sorgit per a l'etiquetatge o per als cartells que hi ha a la fàbrica. Ramon Sarrate, gerent de l'empresa, explica que no poden etiquetar només en català perquè a l'Aragó obliguen a traduir l'etiqueta al castellà. Per això demana més suport institucional i reivindica la cooficialitat del català a l'Aragó, una llengua que a la Franja parla un 70% de la població.
El forn de pa Casa Roseta i la cooperativa agrícola del Campell també opten pel català en l'etiquetatge dels productes que elaboren. La tasca de la promoció i el foment de la llengua catalana que estan duent a terme aquestes empreses s'ha vist reconeguda en rebre el premi Jaume I que atorga la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
En aquesta vuitena edició també s'han guardonat, entre altres, l'escriptor Josep Maria Espinàs, autor d'obres com "A peu pel Matarranya" i "A peu per la Llitera", l'historiador Toni Strubell, coordinador de la Comissió per la Dignitat, que demana el retorn dels "papers de Salamanca" i l'escriptora lleidatana Marta Alòs.
