La justícia qüestiona les expulsions de centres de menors per proves d'edat: la DGAIA rectifica
La justícia ha obligat a considerar menors 59 joves que havien estat determinats com a majors d'edat després d'una prova el 2024. En la majoria dels casos, els joves han tornat als centres de menors. Són dades del Departament de Drets Socials de la Generalitat que ha obtingut "El matí de Catalunya Ràdio" a través d'una petició de transparència.
L'any anterior, el 2023, la DGAIA va haver de fer marxa enrere en 1 cas, el 2022 en 3 i el 2021 en 6. Aquesta informació arriba després que dilluns aquest programa avancés que durant el 2024 la DGAIA va expulsar de centres de menors 356 joves després de fer-los proves d'edat. Unes proves que, segons la síndica de greuges i diverses entitats, no responen a criteris científics fiables.
La DGAIA ha interposat un recurs contra la sentència favorable al menor en 13 casos. El Departament de Drets Socials de la Generalitat defensa que la decisió de fer proves d'edat és de la Fiscalia i que no pot fer-hi res, cosa que nega l'advocat Albert Parés:
El Tribunal Suprem diu que les proves d'edat s'han de fer quan es demostra que el passaport del jove en qüestió és fals. Si no es fa cap comprovació, la DGAIA no ha de permetre que la Fiscalia faci la prova d'edat.
Parés insisteix que la DGAIA no es pot excusar dient que compleix ordres de la Fiscalia: "És rotundament fals."
Entre sis mesos i un any d'espera
Les proves consisteixen en un examen de maduració òssia i dental. Els fan radiografies de l'os carpià del canell, una ortopantomografia dental i una tomografia de la intersecció de la clavícula amb l'estèrnum.
Després de la prova, quan la Fiscalia decreta que el jove és major d'edat, la DGAIA tanca l'expedient de tutela. Els expulsats queden al carrer sense permís de residència, cosa que els impedeix treballar o accedir a un habitatge. Si tenen documentació, poden recórrer la decisió de la DGAIA, però la sentència triga entre sis mesos i un any a emetre's.
Parés assegura que la DGAIA juga amb aquest temps d'espera: "És una manera de treure-se'ls del damunt. Els fan fora i quan guanyen el judici molts ja són majors d'edat. Així no s'han de gastar diners a mantenir-los." Creu que això és "una negligència molt greu" per part de la Generalitat.
Drets Socials sosté que, en alguns casos en què el jove té entre 18 i 21 anys i està fent una formació o té problemes de salut o alguna discapacitat, pot continuar residint al centre de menors.
