La llagosta del cap de Creus, un crustaci protegit que s'ha convertit en un reclam gastronòmic
La campanya per pescar la llagosta, al parc natural del Cap de Creus, va començar a l'abril, 30 dies més tard que a la resta del litoral català. I comença més tard per voluntat del sector pesquer.
Ho explica la cap del Servei de Cogestió Pesquera de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, Lucía Martínez Posse: "Va ser per una iniciativa dels mateixos pescadors dins l'àmbit del comitè de cogestió del cap de Creus"
"Treballem ONGs, pescadors, científics i l'administració. Arribem a acords entre tots i per iniciativa del sector, que vol protegir més aquest recurs", assegura Martínez Posse.
En Jordi Fulcarà, patró major de la confraria de Llançà, una de les quatre que poden anar a pescar la llagosta del cap de Creus, s'ha dedicat més de 40 anys a la pesca d'aquest crustaci. Ell participa en aquest comitè i té clar que no es pot pescar per pescar:
És preferible no anar a buscar els quilos que anar a buscar els euros. Farem el mateix agafant 10 quilos a 80 euros que 40 quilos a 20 euros. Matar peix per matar peix no val la pena.
També ho sap Elena Manera, la patrona de l'embarcació San José, del Port de la Selva. És de les poques que tenen permís especial: "Estarem pescant la llagosta fins al 31 d'agost. La resta de mesos se la deixa que pugui pondre ous i fer més llagostetes petites.
D'aquesta forma, diu Manera, es respecta que la llagosta es pugui "reproduir tranquil·lament" i que sempre n'hi hagi al cap de Creus: "És un producte superexclusiu, en un parc natural".
Quines barques tenen permís?
Durant aquest període de pesca només 14 embarcacions d'arts menors de Llançà, Cadaqués, Roses i el Port de la Selva tenen permís especial.
La cap del Servei de Cogestió Pesquera explica que són embarcacions que compleixen uns requisits concrets d'una alta dedicació: "Només donem aquest permís, que permet deixar les xarxes calades durant el cap de setmana, a unes barques que tenen alta dedicació i que, per tant, facturen altes quantitats de llagosta cada any i tenen una dependència econòmica elevada d'aquest recurs".
Una regulació que, pel director del parc natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, garanteix el futur d'aquesta espècie: "Estem veient, al llarg dels anys, que la població de llagosta més o menys es manté".
Si es fa la pesca sostenible, com s'està fent fins ara, podem garantir que hi ha llagostes, que és tan interessant per al parc, per a la biodiversitat, com també per a aquesta explotació sostenible d'aquests recursos tan apreciats de la gastronomia
L'any 2024 es van capturar 3.396 quilos de llagosta del cap de Creus. L'administració també coincideix que la població d'aquest crustaci, segons les captures, es manté estable, però de cara a l'any vinent s'encarregarà un estudi científic per saber exactament quin és l'estat actual, perquè el que tenen clar els pescadors és que aquest és un bé que es pot esgotar.
On es troba la llagosta i per què és tan apreciada?
Jordi Fulcarà, patró major de la confraria del port de Llançà, recorda que la llagosta és un animal sedentari que "viu a dintre d'unes coves, de les coves de les roques".
Si en aquella cova n'hi quedaven 20, n'hi ha 20. Llavors no és que sigui un peix que sigui nòmada, que vagi a bandades, com pot ser la sardina o les dorades
Fulcarà assegura que la gent ha entès que s'ha d'intentar "preservar aquest bé de Déu que tenim".
De fet, la llagosta és un plat molt apreciat. És la protagonista de la carta del restaurant Els Pescadors, de Lluís Fernández Punset, que ofereix diferents receptes; però la que més es demana és la tradicional.
Aquest plat "és una recepta de transmissió que li va ensenyar al meu pare un pescador", explica Fernández Punset.
És una recepta d'aquestes que jo en dic de la cuina de la memòria
El xef recorda que el seu restaurant era abans un bar: "Aquí era un lloc on es reunien els pescadors, jugaven a la botifarra, el canari, era una espècie d'àgora. I aquí el meu pare entra en contacte amb ells. I, a part d'aprendre tota l'art de pesca que li explicaven, aprèn tots aquests ranxos que es feien a les cases i a les barques".
Com es cuina? "És una recepta molt senzilla que està documentada, també. Hi és al llibre d'en Jaume Fàbrica, en la cuina marinera, i es fa amb una cassola, abundant oli, l'obrim per la meitat, la salpebrem... La fregim i, si és molt gran, sí que l'acabem al forn o la podem fer a rodanxes. I si és petita ja la deixem coure. Després agafem aquest oli en què s'ha sofregit, el tirem per sobre, una miqueta. I aquí tens aquest plat de tradició de cuina de la memòria."
Una recepta que permet assaborir la carn blanca, fibrosa i fina, amb un gust molt particular de la llagosta del cap de Creus.
La llagosta té una carn molt permeable i això ens permet fer moltes combinacions i donar-la a conèixer
Fernández Punset recorda que és un producte local amb tradició: "Ja hi ha tradició, aquí a Llançà. A la zona del cap de Creus s'havia pescat amb abundància. A finals dels 70-80 hi havia molta abundància de llagosta que no podia absorbir el mercat i se la menjaven els pescadors".
