La llera de la Tordera s'ampliarà uns 500 metres en el tram final per reduir el risc d'inundació
El braç dret de la Tordera es va trencar durant el temporal Gloria. La quantitat de l'aigua que baixava pel riu era molt gran i va inundar molts camps de cultiu i el càmping que hi ha al tram final. La força de l'aigua també va fer malbé el pont del tren i el de la carretera. No es van lamentar víctimes, però sí que es van haver de rescatar cinc persones que van quedar aïllades a la zona inundada. El fet que el temporal fos al gener i no en temporada turística va evitar, segurament, danys a les persones.
Davant d'aquest episodi, les administracions van començar a dissenyar un pla per reduir els riscos en cas de forts temporals, uns fenòmens a l'alça a causa del canvi climàtic.
L'Agència Catalana de l'Aigua va posar tres alternatives sobre la taula, des de deixar-la pràcticament igual, elevant el marge del riu a l'altura de Palafolls, eixamplar la llera uns 40 metres en el tram final o bé traslladar el marge dret del riu --el que es coneix com a mota-- uns 500 metres, fins al Rec Viver, un braç secundari de la Tordera.
Després d'anys sense decisions, aquest divendres, l'Agència Catalana de l'Aigua va explicar --en unes jornades organitzades sobre el tema que es feien a Malgrat-- que ja tenen clara quina serà l'opció que tirarà endavant: S'eixamplarà uns 500 metres.
Sandra Ruiz, cap del Departament de Gestió dels Riscos d'Inundació, explica que el benefici per al conjunt del delta "implica obrir el que és la mota del marge dret".
Des del punt de vista de l'enginyeria clàssica, la solució està clara, hem d'anar cap allà.
Què passarà amb els conreus i el càmping?
Ara bé, encara hi ha dubtes: "Què és el que no tenim clar? Doncs tot aquest model de gestió de tota aquesta part que queda entre motes".
El que queda entre motes --els marges del riu, ja ampliat-- són, sobretot, camps de conreu, aproximadament un 40% del que es coneix com el Pla de Grau, zona agrícola de Malgrat.
Aquests camps, quan es tiri endavant l'ampliació, seran més inundables del que ho són ara quan hi hagi un temporal, però la resta i tot el que quedi darrere, la zona més urbana, quedaran molt més protegits que ara.
Per als pagesos de la zona no és una opció, perquè asseguren que, encara que els indemnitzin quan se'ls inundin els camps, perdran la continuïtat de negoci. De fet, l'ACA ja té previst fer trobades amb els sectors afectats per l'ampliació a partir del novembre, quan ja estigui més avançat el projecte, per acompanyar-los en aquest procés.
L'altre afectat clarament per l'ampliació de la llera és el càmping que hi ha a tocar del riu i del mar. Es va inundar durant el Gloria i també en altres ocasions perquè està situat a la zona del delta i és per on primer desborda el riu.
El càmping haurà de marxar, però encara no és clar quina serà la fórmula que s'aplicarà perquè s'han de tenir en compte diversos factors, com la legalitat de la instal·lació o l'efecte que pugui tenir el decret de càmpings que es va aprovar l'any passat.
Què hi diu la ciència?
Des del món científic i naturalista ja fa anys que es reclama recuperar l'espai que l'home ha anat prenent a la natura. Ens ho explica Jordi Pagès, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes: "La idea científicament és que s'ha de donar espai a la natura."
Als perills que pot comportar la natura se'ls ha de donar espai perquè, de manera més tova i més flexible, es pugui atenuar l'efecte de les riuades o de les onades.
Pagès cita d'exemple boscos o prats en el cas dels rius o dunes en el mar.
La desaparició del càmping permetria renaturalitzar tota la zona del delta, un espai d'alt valor ecològic i refugi per a les aus migratòries que van cap al centre i nord d'Europa.
El biòleg ambiental especialitzat en restauració del medi natural Javier Rubio va elaborar un projecte de recuperació de la part final de la Tordera, que permetria, assegura, tornar al riu el dinamisme i la biodiversitat perduts i recuperaria un aspecte similar al que tenia seixanta anys enrere.
Des de l'Ajuntament de Malgrat sempre s'ha alertat sobre el perill que pot suposar un temporal fort en temporada turística. L'alcaldessa, Sònia Vinyolas, creu que l'administració no pot mirar cap a una altra banda: "El Gloria ens va posar una fotografia que tots coneixíem, però que ningú volia veure".
Vinyolas aposta per "mirar i refer tot allò que es va fer, que no es va fer amb mala intenció, però que es va fer amb desconeixement o no amb tota la informació".
Hi haurà decisions incòmodes, però que al llarg del temps s'hauran de prendre.
Unes decisions que van prenent forma --amb l'aposta de l'ACA per a un eixamplament generós de la llera-- i que s'hauran d'anar concretant i explicant al territori.
