Un any de l'incendi de Paüls: lliçons d'un incendi traumàtic
Les flames van avançar molt ràpidament a l'incendi de Paüls, fins a cremar 3.321 hectàrees, però la recuperació va més a poc a poc. Quan es compleix un any d'aquell foc, que va amenaçar diversos pobles del Baix Ebre i on va morir el bomber Antonio Serrano, la major part de la fusta cremada encara s'ha de gestionar i tot just ara comencen les obres perquè el poble de Paüls pugui disposar d'una via alternativa d'evacuació.
Quatre empreses d'aprofitament forestal, coordinades pel Departament d'Agricultura i els ajuntaments afectats, retiren des de fa setmanes els arbres cremats dels terrenys de més fàcil accés. Els alcaldes, però, es queixen de l'endarreriment d'aquests treballs i demanen que la Generalitat actuï de manera urgent als terrenys de més pendent i difícil accés, on a les empreses no els és rendible treballar. "Està canviant novament el paisatge i s'està quedant tot pelat. Això és així perquè s'està retirant la fusta cremada de finques i valls afectades", destaca Roger Aviñó, alcalde de Xerta.
Encara queda per fer, però, la gestió forestal de les zones més escarpades. "S'han de fer amb gent especialitzada i són unes casuístiques molt particulars", resumeix Enric Adell, alcalde de Paüls. A més, afegeix que "s'han de fer una mena de construccions i tot això complica i encareix la situació". Els alcaldes confien que, un cop aprovats els pressupostos, es desencalli aquest projecte.
Els punts febles que va posar de manifest l'incendi
L'incendi va ser traumàtic per als cinc pobles afectats: Xerta, Paüls, Aldover, Alfara de Carles i Tivenys. En especial per a Xerta, on es va cremar la meitat del terme municipal i les flames van arribar a tocar del poble. Arran de l'incendi es va ordenar el confinament d'aquestes poblacions, però en el cas de Paüls no hi hauria hagut una via d'accés adequada en cas que s'hagués hagut d'evacuar.
El foc va tallar el primer dia l'única carretera d'accés al poble, que va quedar dos dies incomunicat. Ara, després d'anys de reclamacions, l'Ajuntament ha pogut obtenir el finançament necessari per començar les obres per eixamplar un camí agrícola i que pugui servir de via alternativa d'evacuació en cas d'una nova situació d'emergència. "Ho vam passar molt malament en aquell incendi; el poble va quedar incomunicat i estarem més tranquils si tenim una altra carretera", explica Joan Cortiella, veí de Paüls.
Paüls també va quedar incomunicat per via telefònica perquè el foc va cremar el cable de fibra òptica que arriba fins al poble. Arran d'això, la Generalitat ha entregat a l'Ajuntament unes noves emissores de la xarxa d'emergències Rescat, més fiable que la xarxa convencional. Aquesta setmana els tècnics de Protecció Civil han fet una formació a l'Ajuntament per explicar-ne el funcionament.
"Treballem intensament amb els ajuntaments i la ciutadania perquè sàpiguen com actuar davant d'una emergència perquè una de les lliçons de l'incendi és que encara queda molt de camí per recórrer en la conscienciació ciutadana i la preparació municipal. Cal reduir la improvisació al mínim", explica Rafel Prades, cap del servei de Protecció Civil de les Terres de l'Ebre.
Segons el cap de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre, Ricard Expósito, un dels principals maldecaps dels dispositius d'extinció van ser els veïns que van desobeir les ordres de confinament i es van desplaçar cap a la zona de l'incendi, sovint per comprovar l'estat de les seves propietats.
La nostra prioritat és protegir les persones i, si es desplacen, ens compliquen la gestió. La població ha de seguir les mesures que se'ls indiquen perquè s'exposen a un risc que problament no perceben.
Expósito també recorda la importància dels mosaics agroforestals per poder frenar incendis com el de Paüls, on els conreus actuen com a franges de protecció entre masses forestals i al voltant dels nuclis urbans. Lamenta que l'abandonament dels camps ha complicat l'extinció dels incendis, però també alerta que la Unió Europea està fomentant les cobertes vegetals en conreus llenyosos, com les oliveres o els ametllers, i això accelera els incendis.
"En aquest incendi ens vam adonar que aquest canvi de pràctiques agrícoles, subvencionat per la política agrària comuna, complica la gestió dels incendis perquè quan aquesta herba s'asseca el foc hi avança ràpidament."
L'objectiu d'aquesta política és fixar carboni al sòl, però si hi ha un incendi se n'emet molt més a l'atmosfera.
Ajudes econòmiques
Els propietaris de finques afectades, sobretot pagesos, només han cobrat les ajudes derivades del decret de zona catastròfica que va aprovar el govern espanyol la tardor de l'any passat. Només ho han fet els que van declarar ingressos en la renda agrària del 2024. Tivenys i Aldover en van quedar exclosos.
Els propietaris de les finques el poble no han cobrat res de res.
L'alcaldessa d'Aldover, Rosalia Pegueroles, destaca el cas d'un pagès que té una finca compartida també amb el terme municipal de Xerta. "No ha cobrat res de res, ni d'un poble ni de l'altre, i això que estem parlant d'una valoració que, com a màxim, arriba als 120.000 euros", sentencia.
Tot plegat ha deixat una petjada i un dol que costarà molt de superar.
