La meitat dels municipis no tenen al dia el pla d'actuació per risc d'incendi: consulta el mapa

Aquests documents pretenen reduir al màxim les improvisacions quan hi ha una emergència
Rubén Cabús Lomba
Periodista de Societat de 3CatInfo
3 min

Només la meitat dels 758 municipis catalans que estan obligats a tenir un pla d'actuació per risc d'incendi forestal han fet els deures. En concret, 373. L'altra meitat els tenen pendents d'homologació, caducats o, directament, no n'han tingut mai.

Són dades facilitades a TV3 per Protecció Civil de la Generalitat que demostren que la reacció a una emergència per incendi forestal podria ser molt més eficient.

Què són els plans d'actuació per risc d'incendi forestal?

Aquests plans són documents jurídics i tècnics que posen negre sobre blanc com s'ha de gestionar l'emergència i quines mesures cal prendre per garantir la seguretat de la població.

És a dir, responen a preguntes com: qui ha de liderar l'emergència a escala municipal? Quins recursos humans i materials s'han d'activar? Quines són les zones de més risc i qui hi viu? On caldria allotjar els afectats per l'incendi?

Els plans preveuen, per exemple, on allotjar temporalment els afectats d'un incendi (Protecció Civil)

Álvaro González, cap del servei d'implantació de Protecció Civil de la Generalitat ens explica per què són importants aquests plans:

Disposar d'aquest document ens dona eines per no haver d'improvisar en les emergències. Sempre poden aparèixer imprevistos i sorpreses, però tot allò que ja tinguem preparat prèviament ens ajudarà a reduir aquest impacte.

Per González, tenir el pla aprovat no és suficient. Cal que els ajuntaments facin formació als treballadors municipals i càrrecs electes, informin la població dels riscos i es facin simulacres per posar a prova aquests plans.

Qui compleix i qui incompleix?

El pla d'actuació per risc d'incendi forestal és obligatori pels municipis que tenen més risc d'incendi: 758 en total.

Pràcticament la meitat està al dia. En canvi, més de 300 els tenen pendents, o bé perquè encara no han estat homologats per part de la Generalitat o, en la majoria de casos, perquè el tenen caducat.

Hi ha casos sorprenents, com Badalona, Rubí, Premià de Dalt, Olesa de Montserrat o Piera, que el tenen caducat des de fa més de vint anys. Vilassar de Dalt, que el tenia caducat des de fa vint-i-tres anys, tot just acaba d'actualitzar-lo i ara està pendent d'homologació per part de la Generalitat.


Finalment, 66 municipis no n'han tingut mai. Lleida és la ciutat més gran sense pla aprovat. La Paeria fa poc més d'un any que estan obligats a tenir-lo i esperen tenir-lo enllestit abans d'acabar l'any.

Llinars del Vallès, un dels municipis amb perill més alt d'incendi, està esperant a rebre l'homologació del seu pla. Martí Pujol és el seu alcalde:

Tenir en negre sobre blanc què hem de fer en cas d'incendi és molt important, però si el deixem a un calaix i no fem res... tindrem el pla perfecte, però els boscos continuaran bruts i malament.

Per això el municipi ha intensificat les converses amb els propietaris dels boscos perquè els netegin.

Franja de protecció contra incendis a Llinars del Vallès (3Cat/Rubén Cabús)

A Òrrius, municipi de 820 habitants del Maresme, l'alcalde, Xavier Masgrau, reconeix les dificultats que tenen per elaborar plans d'aquestes característiques:

No tenim tècnic municipal. Hem de demanar a la Diputació o al Consell Comarcal que aquests plans els facin els seus tècnics. Però tothom demana i els terminis s'allarguen.

Protecció Civil admet les dificultats tècniques dels municipis més petits, i per això està oferint assessorament, formació i subvencions.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Incendis

Mostra-ho tot