La muntanya russa del petroli: 24 hores frenètiques que van fer saltar les alarmes
Els mercats de les matèries primeres són molt particulars perquè, a més de servir per comerciar amb un producte físic com per exemple el petroli, al seu voltant s'estructura una capa d'operacions financeres que se sostenen només sobre el paper, sense l'entrega de mercaderia física al darrere. Però són operacions tan determinants per fixar preu com els contractes "reals".
De manera que cada dia es creuen milers d'operacions que involucren productors, intermediaris i tota mena de compradors, des de refineries fins a grans empreses consumidores. En molts casos, per "cobrir-se", per garantir-se el millor preu possible a curt i mitjà termini, però també simplement per apostar amunt o avall i mirar d'embutxacar-se un benefici immediat.
Com a qualsevol mercat, els operadors especulen fent equilibris entre les certeses conegudes, les notícies imprevisibles i les grans sorpreses. I aquests dies el grau de certeses s'ha desplomat.
No només per als inversors "humans", sinó per als algoritmes, que han d'operar en el mateix escenari. Segons un informe d'Oxford Energy, es calcula que el 70% de l'operativa diària en el mercat del petroli la gestionen sistemes "quantitatius i algorítmics".
"Tots els algoritmes reaccionen també d'acord amb les notícies que reben automàticament, de manera que la volatilitat puja i baixa molt de pressa", explica Marcos Vergés, gestor de fons d'AGesiuri.
Un dia frenètic
Tot plegat explica les 24 hores més embogides que recorda el mercat del petroli. Aquest dilluns, en un sol dia, el barril de Brent va oscil·lar entre els 119 dòlars i els 83 dòlars. I pel camí, potencialment, molts operadors s'han fet d'or, però d'altres han perdut fins i tot la camisa.
Durant el cap de setmana va arrelar la sensació que la guerra a l'Iran es podria allargar, mentre s'acumulaven les evidències de l'impacte que això tindria en l'economia mundial.
El barril de Brent, el de referència a Europa, es va enfilar fins als 119 dòlars perquè els operadors s'estimaven més pagar "la prima del pànic". De retruc, les borses asiàtiques i europees reaccionaven amb caigudes.
Però, a primera hora del matí, hora europea, el Financial Times publicava que el G7 i l'Agència Internacional de l'Energia planejaven com abocar més petroli al mercat, alliberant reserves estratègics. I només amb aquesta notícia, sense la concreció ni de quantitats ni de calendaris, el mercat va girar.
El factor Trump
Un aperitiu del que vindria més tard, cap a les vuit del vespre, quan el president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar en una entrevista a la CBS que la guerra estava "molt completada, bastant".
Un comentari gairebé col·loquial, potser pensat per calmar els ànims i que, efectivament, va satisfer les orelles àvides d'optimisme.
I també va provocar una reacció en cadena. Si els preus van cap avall, els operadors han d'ajustar també les seves apostes per evitar quedar a contrapeu, amb contractes que els obliguen a comprar car el que, en uns minuts, s'ha tornat molt més barat. La diferència entre esperar o moure's ràpid fa i desfà fortunes.
El Brent va acabar dilluns per sota dels 100 dòlars i poc va importar que Trump fos menys optimista en les seves compareixences posteriors. Va ser només un punt i seguit, perquè excepte per al cap de setmana, el mercat no para, funciona pràcticament les 24 hores. I quan hi ha una guerra oberta al golf Pèrsic, cada dia pot ser diferent.
Dimarts comença bé i acaba "regular"
Aquest dimarts, el petroli ha continuat el camí cap avall des de primera hora, com si visqués encara d'aquella frase de Trump a la CBS. Però movent-se també a cop de notícia.
A primera hora de la tarda, s'ha filtrat que vaixells de guerra nord-americans havien escortat amb èxit petroliers per l'estret d'Ormuz. La reacció ha estat d'optimisme davant una potencial solució al risc de falta de subministrament i el petroli ha anat cap avall. Però després, la Casa Blanca ho ha desmentit, i també ha avisat que l'Iran podria estar preparant-se per col·locar mines a l'estret. Conseqüència: petroli més car, un altre cop a prop dels 90 dòlars.
Un altre dia de muntanya russa que, almenys de moment, a les benzineres només es nota en un sentit, cap amunt. Aquest dimarts, de mitjana a Catalunya, el litre de gasolina 95 costa 1,669 euros, un 12,5% més que el 27 de febrer, just abans de l'inici de la guerra. El gasoil ja és més car, s'ha disparat un 25% i costa al voltant dels 1,78 euros per litre.
