La persecució de les dones a l'Afganistan: un risc creixent per a la seva salut
A l'Afganistan el risc de mort per a les dones per falta d'atenció mèdica es dispara des de l'arribada al poder dels talibans, el 2021. Les afganeses només poden ser ateses per personal femení i el seu accés a molts hospitals està prohibit si no van amb burca.
A més, el govern impedeix a les noies estudiar medicina o infermeria. Activistes que han fugit del país denuncien la persecució creixent de les dones a l'Afganistan, i les traves que els posen per buscar refugi en altres països.
Khadija Amin, antiga presentadora de la televisió iraniana refugiada a Espanya, recorda que moltes de les dones víctimes del gran terratrèmol de l'agost a l'Afganistan van perdre la vida perquè ningú les va atendre.
"La majoria de sanitaris que van arribar a la zona eren homes, que no poden tocar les dones per les seves creences. Hi havia molt poques metgesses, perquè no se les permetia viatjar sense un 'mahram', un home de la família, com el marit, el germà, el fill i el pare", explica.
Metges sense Fronteres ha denunciat en un informe recent una caiguda de gairebé el 30% de les hospitalitzacions pediàtriques urgents a l'hospital d'Herat, una de les principals ciutats del país, des que al novembre es va imposar el burca a les dones que acudeixen com a pacients o a portar els seus fills. Les sanitàries també són obligades a treballar totalment cobertes, cosa que dificulta l'atenció.
Segons explica Khadija Amin, actualment encara hi ha prou metges i infermeres per atendre la població femenina a l'Afganistan en situacions de normalitat i sempre que no hi hagi una gran emergència, però això no està garantit en el futur per la prohibició de formar noves metgesses i infermeres que agafin el relleu.
La casa, una nova presó
La Zeina, també periodista, ha fugit de l'Afganistan, on està amenaçada per les seves informacions sobre la persecució de les dones i les minories. Denuncia que els talibans han reclòs les dones a casa, però que tampoc allà tenen un lloc segur.
Els pares o els germans les poden denunciar als talibans per qualsevol conducta.
"Al carrer també hi ha molts homes que les amenaçaran o denunciaran si no van completament tapades, encara que no hi hagi talibans presents", explica la Zeina. Ella va arribar a l'octubre a Catalunya, dins d'un programa per a escriptors residents del Pen català.
Com moltes dones, va arribar a Europea via Pakistan, on va passar uns mesos. Les gestions de l'ONG catalana People Help va facilitar la seva sortida.
La majoria de dones que fugen al Pakistan o l'Iran, però, ja porten anys d'exili i no tenen cap dret. Malgrat la pressió dels governs de Teheran i, sobretot, Islamabad cap als refugiats afganesos, les dones no poden fer marxa arrere.
"No tenen casa, ni feina, ni ingressos i ningú que les mantingui, ni tan sols un home de la família, perquè després de l'arribada dels talibans moltes dones vam fugir de les nostres pròpies famílies o dels nostres marits. No tenen on anar", diu Zeina.
La dificultat de mantenir l'esperança
A més de la seva feina com a periodista, Khadija Amin dirigeix l'ONG Esperança de Llibertat amb què facilita classes clandestines en línia a nenes a qui s'ha prohibit l'educació. Per arribar a elles, però, han de tenir el consentiment de les famílies. "Jo vaig estudiar en classes clandestines durant el primer període en què van governar els talibans i ara intentem ajudar aquestes menors, recloses pràcticament a casa 24 hores al dia i set dies a la setmana."
Malgrat aquest esforç i la difusió constant de la situació que viuen les dones a l'Afganistan, Amin no dubta a mostrar la poca esperança en un canvi sense més implicació internacional.
Portem quatre anys intentant canviar la situació, però la sensació és que no hem aconseguit res.
Les dues activistes afganeses denuncien que el suport dels homes en la lluita pels drets de les dones és molt baix, per raons culturals i perquè la prioritat dels homes és obtenir feina en un país devastat. "Els meus amics afganesos –diu Amin– m'expliquen que estan preocupats per la situació, però no volen denunciar per no posar en perill la seva situació. Expliquen que si es queden sense feina ningú mantindrà les seves famílies."
Amnistia Internacional i l'ONG d'ajuda a les refugiades afganeses People Help denuncien que en l'actual context es posin barreres a l'acollida de dones afganeses a la Unió Europea, fet que viola la legislació comunitària.
