El voltor negre es consolida al Pirineu gairebé dos segles després d'haver desaparegut (Gerard Plana / Fundació Trenca)

La població del voltor negre es consolida al Pirineu: el 2025 hi van néixer 12 nous individus

La colònia d'aquesta espècie que fa gairebé dos segles que havia desaparegut de la zona té ara 66 exemplars residents i 19 parelles reproductores
Corresponsal de Catalunya Ràdio a l'Alta Ribagorça i el Pallars
2 min

Bones notícies per a la colònia de voltor negre als Pirineus, que es consolida amb 12 nous individus nascuts el 2025 a la reserva de Boumort.

Gairebé dos segles després d'haver desaparegut del massís pirinenc, l'espècie referma la seva presència amb xifres rècord i una evolució poblacional positiva.

Segons dades de la Fundació Trenca, que s'encarrega de fer-ne el seguiment, actualment hi ha 66 exemplars residents entre el Pallars i l'Alt Urgell, amb 19 parelles reproductores.

La colònia de voltor negre es consolida amb 13 nous individus nascuts l'any passat (Gerard Plana / Fundació Trenca)

L'any passat van néixer 13 polls i 12 van arribar a volar, un èxit reproductor superior a la mitjana dels últims quinze anys.

La majoria d'exemplars ja han nascut a la mateixa colònia, fet que confirma l'arrelament definitiu de l'espècie.

Regeneració de la colònia

Els experts com en Gerard Plana, tècnic de fauna de la Fundació Trenca, estan molt sorpresos per aquesta evolució.

"Tot i tenir una primavera molt plujosa, hem tingut un any de rècord", i això s'ha traduït en més desenvolupament.

La taxa de vol ha estat del 71%, i la productivitat, un 63%... tot un èxit.

L'any passat 12 dels 13 polls van arribar a volar, tot un èxit reproductor (Gerard Plana / Fundació Trenca)

Més biodiversitat

El projecte de reintroducció busca connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees per millorar la diversitat genètica i reduir el risc d'extinció.

El seguiment amb GPS permet controlar moviments i detectar amenaces.

A més, la xarxa de Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) al Pallars i l'Alt Urgell reforça l'expansió de la colònia.

Inma Ordóñez, la responsable de Biodiversitat d'Endesa a Catalunya, destaca que aquests PAS ajuden els voltors, però també "beneficia altres espècies necròfagues, com el milà o l'aufrany".

Actualment hi ha 66 exemplars residents al Pirineu, amb 19 parelles reproductores (Gerard Plana / Fundació Trenca)

Descarbonització natural

Al llarg de l'any s'han abocat, entre els quatre Punts d'Alimentació Suplementària, més de 15.000 quilos de carronya.

Des d'aquests PAS es prepara un aliment específic adaptat a les diferents espècies necròfagues.

Solen ser peces petites --sobretot guatlles, vísceres, potes de xai i restes de pell i greix-- que es distribueixen estratègicament pel recinte.

A més, els voltors contribueixen, indirectament, a un important estalvi de CO₂, ja que es redueix la necessitat d'incinerar els animals morts.

Concretament, el 2025, l'estalvi equivalent al volum de carronya aportada va ser de 4.300 quilos de CO₂.

El voltor negre, clau en l'equilibri dels ecosistemes, consolida així el seu retorn al Pirineu com a espècie reproductora estable.

Avui és notícia

Més sobre Medi ambient

Mostra-ho tot