La presidenta del Museu del Louvre presenta la dimissió després dels incidents dels últims mesos
La presidenta del Louvre, Laurence des Cars, ha presentat la dimissió a causa de les nombroses crisis del museu, que ha estat acceptada aquest dimarts pel president francès, Emmanuel Macron, segons s'ha anunciat des de l'Elisi.
"El cap d'Estat l'ha acceptat i l'ha qualificat d'acte de responsabilitat en un moment en què el museu més gran del món necessita tranquil·litat i un nou impuls per portar a terme importants obres de seguretat, modernització i el projecte "Louvre-Nouvelle Renaissance", ha detallat la Presidència francesa en un comunicat.
L'últim escàndol relacionat amb el museu va produir-se a principis d'aquest mes de febrer quan una batuda policial va destapar un frau d'entrades i de guies turístiques a "gran escala". Una trama que va acabar denunciant la mateixa institució.
Aquest incident completava l'escalada de desgràcies iniciada amb el robatori de joies del 19 d'octubre del 2025, que van disparar una successió de problemes que van posar en evidència les fragilitats estructurals i de gestió del museu.
L'assalt, en què es van sostreure vuit joies de la Corona francesa valorades en 88 milions d'euros, va fer aflorar una "subestimació crònica" del risc d'intrusió i l'obsolescència dels sistemes de seguretat.
Crisi reputacional
Les recerques van revelar errades de coordinació i equips insuficients, la qual cosa va portar a la creació d'una direcció i un comitè de seguretat i l'anunci de la instal·lació de cent càmeres perimetrals i un lloc mòbil de policia.
En paral·lel, al museu hi va haver tancaments parcials per la fragilitat de bigues en la galeria Campana i una inundació que va danyar centenars de llibres antics.
Aquests incidents, sumats a una vaga indefinida d'empleats pel deteriorament de l'edifici i la falta de personal, van agreujar la crisi reputacional. Al començament del 2026, el Louvre va continuar amb obertures parcials i retards en el seu pla de reforma integral.
