La pressió estètica, al primer capítol de la nova temporada de "Quan arribin els marcians"
Quantes vegades ens hem dit: "No surto així perquè em veig panxa" o "No em menjo això, perquè m'engreixaré"? Quan aquesta veu interior, aguditzada per tota la pressió exterior, s'apodera de la nostra voluntat, pot derivar en un trastorn de la conducta alimentària, un fenomen que durant el confinament va créixer exponencialment entre la gent més jove. L'actriu Ann Perelló va arribar a ser un sac d'ossos i durant set anys va lluitar contra el rebuig al seu mateix cos. Va decidir explicar-ho a "Nua", un monòleg que es podrà veure pròximament. Toni Mejías, cantant de les bandes de rap Los Chikos del Maíz i Riot Propaganda, encara està lluitant per sortir de l'anorèxia. Ho relata al llibre "Hambre", un dur relat testimonial en què intenta trencar el tabú d'una malaltia que també afecta els homes. I l'actriu i activista Júlia Barceló ha publicat "Operació bikini", una novel·la il·lustrada adreçada a lectors i lectores a partir dels dotze anys, en què declara la guerra als judicis sobre els nostres cossos.
El músic Roger Mas celebra 25 anys damunt dels escenaris amb un disc nou, "Totes les flors", una actuació a la pròxima edició del Mercat de Música Viva de Vic i un viatge a Mart. I és que els marcians se'l volen endur per fundar una colònia nova. El que encara no saben és quin servei els pot fer un cantautor.
Els redactors i redactores terrícoles responsables d'aquesta missió marciana, Júlia Bertran, Jofre Font, Bego Garcia Pla, Roger Roca i Lluís Salgado, fan les seves recomanacions perquè els marcians passin un bon cap de setmana a la Terra. Les propostes d'aquesta setmana són: l'exposició "Ciència Fricció", al CCCB, a Barcelona; "Desvarío. Flamenco 21 Nou Barris", al Pati del districte de Nou Barris, a Barcelona; l'exposició "Miquel Villà. La pintura sense atzar", al Museu de Maricel, a Sitges; "Visa pour l'image", a diversos espais de Perpinyà, i la pel·lícula "Adiós, idiotas", d'Albert Dupontel.
"Quan arribin els marcians" és un planeta en si mateix, un lloc des d'on tothom es pregunta per què passen les coses que passen i la gent fa el que fa. I n'estem convençuts: la cultura és a tot arreu.
