La reforma parcial del Parlament encara blinda els privilegis
L'expresident del Parlament Ernest Benach deia aquest dilluns a TV3 que el 2008 no és el 2022, que les situacions són molt diferents, i que l'acord de concedir als treballadors del Parlament l'anomenada llicència per edat (pres per unanimitat) "no és una norma estranya en l'administració pública".
I aquest és, justament, el problema: que una administració on hi ha tantes persones i interessos lligats als partits es pugui regir per unes normes internes tan allunyades de la realitat laboral del carrer; la del 2008 i la del 2022.
Perquè la llicència per edat destapada pel diari Ara no és un dret laboral sinó un privilegi pagat amb recursos públics, que només és aplicable a una elit, i que s'explica per la capacitat del sistema polític d'autoprotegir-se i de protegir els seus. I és un privilegi que es manté amb la reforma parcial que s'ha fet.
Han estat especialment aclaridores les declaracions d'uns i altres per expulsar-se'n la responsabilitat. Ara que hem passat una crisi i una pandèmia que s'ho emporta tot pel davant, els fa vergonya admetre que això passava i que, aquí i a altres llocs, continuarà passant.
