La salamandra comuna és fluorescent sota la llum ultraviolada, segons una investigació
Un equip internacional de recerca liderat per científics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre conjunt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat Pompeu Fabra, i l'Institut Max Planck d'Ecologia Química de Jena (Alemanya) ha descobert que la salamandra comuna és biofluorescent.
El treball revela que aquesta espècie emet llum turquesa quan se l'exposa a radiació ultraviolada, un fenomen que havia passat desapercebut fins ara malgrat dècades d'estudi. La rellevància ecològica del fenomen "encara no és clara", segons una nota del Museu de Ciències Naturals.
La fluorescència podria tenir una funció comunicativa i intervenir en l'aparellament, l'orientació durant la migració o en la dissuasió de depredadors.
El treball, publicat a la revista Royal Society Open Science, explica que, sota llum ultraviolada, la salamandra mostra uns patrons fluorescents distintius. Concretament, emet una resplendor turquesa a la part ventral i als costats, coincidint amb la distribució de les glàndules cutànies i de les secrecions verinoses.
Els compostos fluorescents també són presents a la sang, fet que suggereix una distribució d'aquestes molècules per tot el cos, un tret poc habitual que fins ara només s'havia descrit en determinades espècies de granotes.
Un fenomen imperceptible per a l'ull humà
L'investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i primer autor del treball, Bernat Burriel, apunta que és "fascinant" que una espècie tan estudiada encara contingui fenòmens desconeguts com aquest. "Ens recorda que fins i tot els organismes més familiars poden amagar secrets que només es revelen quan s'observen amb noves eines", ha afegit.
Quan rep llum ultraviolada --imperceptible per a l'ull humà--, les substàncies químiques presents a la pell de la salamandra transformen la radiació i la tornen a emetre a l'espectre visible, en tons verds i blaus.
Aquest fenomen, anomenat biofluorescència, es diferencia de la bioluminescència perquè depèn d'una font de llum externa. En canvi, els organismes com les cuques de llum generen la seva pròpia llum mitjançant reaccions químiques.
