La segona vida de les adoberies de Vic: "Gairebé ploro; és la meva infantesa"
Les adoberies són una part indestriable del paisatge urbà de Vic. A tocar del riu Mèder, d'on s'abastien d'aigua pel tractament de la pell, aquests edificis, oblidats durant molts anys, prenen ara una segona vida. La rehabilitació de dues d'aquestes adoberies, la número 2 i la número 4, és només l'inici d'una important transformació urbanística a la capital d'Osona per integrar la zona al barri medieval.
Després de dos anys d'obres i d'una inversió de 2,6 milions d'euros, els edificis tornen a ser funcionals. Fora, les obres no s'aturen i, dins, ja bullen les idees en l'espai de "coworking" pensat per donar cobertura a l'anomenada indústria creativa, la que agrupa sectors de l'economia basats en la cultura i el coneixement.
Els espais també acullen serveis municipals i, d'aquí a un temps, se'n museïtzarà la planta inferior.
Guants per a la Primera Guerra Mundial
Aquests edificis tan característics de l'"skyline" vigatà, molt a prop del centre de la ciutat, són originals del segle XVIII, reconstruïts el segle XX, i catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
La rehabilitació s'ha fet mirant d'utilitzar els materials i les tècniques de l'època per donar valor als oficis, per exemple, de fuster o pedrer, i s'han deixat a la vista els elements que permeten explicar l'activitat adobera i la seva importància per la capital osonenca.
Com explica la historiadora de la UAB, Anna Bach, les adoberies representen "un dels motors econòmics" d'una activitat que comença a l'època romana i en algun punt encara va seguir fins al segle XX.
"Mostra fins a quin punt la societat és capaç de crear, produir, col·lectivitzar i reciclar", subratlla Bach.
Bach explica, per exemple, que aquesta indústria vigatana va tenir un paper molt rellevant durant la Primera Guerra Mundial, quan es requeria "molta pell petita per fer guants".
En el procés de rehabilitació, a la planta inferior, sota l'arc del pont romà, s'hi han descobert diverses clotes, l'espai on es rentaven les pells, una de les quals podria ser medieval. S'han conservat els circuits de l'aigua i s'ha construït una passarel·la elevada perquè els visitants hi puguin accedir.
Un altre dels punts interessants són els assecadors, on s'assecaven les pells, a la part alta de l'edifici. Ho coneix bé Isabel Lopera, que hi va entrar a treballar amb només 13 anys, després d'arribar d'Andalusia. "Era una nena", recorda. Ara, quan hi ha entrat de nou, s'emociona: "Gairebé ploro."
Passejant per la zona, Lopera explica que li agradava treballar amb la pell, però en recorda amb desgrat la fortor:
Quan entrava aquí no podia respirar perquè hi havia una olor molt forta i la meva germana em donava colònia Nenuco.
Cosir la ciutat
La rehabilitació d'aquestes dues adoberies és la primera pedra per aconseguir un canvi a tot el barri adober i convertir la zona en un nou atractiu turístic.
L'ajuntament, que va comprar alguns dels edificis, admet la complexitat de tot el procés perquè es tracta d'edificacions "precàries, pensades per ser indústria o taller, i no pas equipaments o habitatges", com admet l'alcalde de Vic, Albert Castells.
Ara, l'ajuntament s'ha focalitzat en incentivar els propietaris privats perquè també rehabilitin les seves propietats i poder cosir aquesta part del sud de la ciutat, que també inclourà un gran parc verd.
Aquesta primera rehabilitació ha de ser l'inici de molts altres projectes perquè aquest barri adober quedi integrat al barri medieval, adjacent a les muralles, i tenir aquest centre històric ampliat.
