La síndica de greuges proposa un acord de país per acabar amb el sensellarisme el 2035
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, proposa al govern un acord de país amb 35 mesures per posar fi, el 2035, al sensellarisme al carrer, els assentaments i el barraquisme, un fenomen cada cop més estès a les ciutats catalanes.
La síndica ha presentat un document de treball que impulsa aquest objectiu en la segona reunió de la Taula Institucional i del Tercer Sector per a l'Abordatge del Sensellarisme, amb l'assistència del conseller de Drets Socials, Raül Moreno, i de representants d'un centenar de municipis.
La síndica ha destacat que l'acord de país es planteja com "un pacte" que ha de ser complert per les institucions signants i l'ha desvinculat de la llei contra el sensellarisme que està encallada al Parlament.
Giménez-Salinas també ha defensat que l'acord no ha de ser una simple "carta als Reis", sinó que els compromisos assumits obliguin les institucions signants, i ha insistit que l'abordatge no pot recaure exclusivament en els municipis.
Això és un acord de tots.
Dedicar-hi entre el 0,15 i el 0,2% del pressupost
Entre diverses mesures, es planteja que la Generalitat destini entre el 0,15% i el 0,2% del seu pressupost –entre un mínim de 73 i 100 milions d'euros– a aquesta problemàtica a partir del 2027.
Sense finançament no es pot fer res. La Generalitat hi ha de participar, és imprescindible, i ha de dedicar entre el 0,1 i el 0,2% del pressupost anual.
La suficiència pressupostària és un dels pilars del document presentat per la síndica, que considera imprescindible que el govern s'impliqui de manera més decidida a combatre la pobresa, que acaba empenyent cada cop més persones a viure al carrer, i defensa, en aquest sentit, una aportació anual que sigui "fixa i finalista".
Juntament amb aquesta reivindicació, el document recull 34 mesures més per avançar en l'erradicació del sensellarisme.
Entre aquestes mesures, destaquen les relacionades amb l'exercici de tots els drets socials, com ara garantir l'empadronament de totes les persones que viuen al ras o impedir els desnonaments quan hi hagi menors.
Així com elaborar protocols per evitar que acabin al carrer persones que surten de presons, hospitals o centres de protecció de menors, o incorporar les persones que viuen al carrer al copagament farmacèutic de zero euros i desplegar equips especialitzats en salut mental arreu del territori abans del 2030.
Equitat territorial, el segon pilar de l'acord
Un dels eixos de l'acord és garantir que tots aquests drets tinguin una resposta més homogènia arreu del territori i evitar que l'atenció al sensellarisme depengui del municipi on es trobi la persona. "Acceptem coses que són inadmissibles", ha dit la síndica.
No pot ser que en aquest carrer es faci [una cosa] i al del costat no es faci perquè és un altre municipi.
En aquest sentit, el document planteja que la Generalitat fixi abans d'acabar el 2027 uns serveis mínims obligatoris, com ara menjadors socials, dutxes, centres de dia, espais de pernoctació o equips de carrer, i que els ajuntaments disposin de plans locals d'abordatge abans del primer semestre del 2028.
La proposta també vol evitar que la falta de recursos en un municipi acabi desplaçant les persones sense llar cap a localitats veïnes.
Més de 6.000 persones sense llar a Catalunya
Segons dades recollides pel síndic de greuges el 2025, als municipis de més de 20.000 habitants de tot Catalunya i de l'àrea metropolitana de Barcelona, 6.876 persones viuen al carrer, de les quals 2.400 ho fan en assentaments de 81 municipis catalans, on habita el 72,1% de la població de Catalunya.
La institució adverteix que aquesta xifra només recull una part de les situacions que s'inclouen dins del concepte de sensellarisme.
A més, a partir del 2028 es vol fer un recompte anual de persones sense llar a tot Catalunya, preferentment durant una mateixa nit.
Inversió de Drets Socials: "No partim de zero"
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, d'acord amb la idea que cal abordar el fenomen del sensellarisme de manera coordinada entre totes les institucions, ha defensat, però, que "no es parteix de zero" i ha reivindicat les polítiques impulsades tant pels ajuntaments com per la Generalitat.
El conseller ha avançat que el seu departament ha reforçat la seva inversió amb una partida de 30 milions per ajudar els ens locals, cosa que suposa doblar la quantitat destinada fins ara.
També ha explicat que s'ha reforçat la col·laboració amb el món local amb 115 nous professionals i que s'ha arribat a 70 àrees bàsiques.
El conseller considera necessari "arribar a acords" per construir una "política de país" davant d'una realitat que ha qualificat de "molt complexa".
Moreno ha destacat que en els últims anys els casos de sensellarisme han crescut i ha variat el perfil de les persones sense llar –cada cop més sovint, treballadors a qui no els arriba el sou per pagar un lloc on viure, o persones amb problemes de salut mental.
En aquest sentit, el document proposa actuacions per prevenir la pèrdua de l'habitatge, com ara reservar durant el període 2027-2031 almenys un 15% dels habitatges destinats a polítiques socials per a persones en situació d'exclusió residencial i sensellarisme, crear un mínim de 1.500 noves places assistencials i d'allotjament temporal abans d'acabar el 2028 i reforçar els equips de carrer.
Barcelona hi aporta 51 milions d'euros anuals
La tinenta d'alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, ha celebrat que l'abordatge del sensellarisme superi els límits de la capital catalana i adopti una "mirada metropolitana i de país". Ha recordat que l'Ajuntament ja aporta un volum important de recursos a una problemàtica que, segons ha dit, "no neix a les ciutats", però hi mostra "la seva part més crua".
Segons Gil, l'Ajuntament destina actualment 51 milions d'euros anuals a situacions vinculades al sensellarisme i ha reclamat que la resta d'administracions assumeixin també responsabilitats per aconseguir l'objectiu el 2035.
Nou anys poden semblar pocs, però en la vida de les persones que viuen al carrer són molts.
Per la seva banda, el president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, que també ha reclamat més recursos per abordar aquesta xacra, urgeix a l'aprovació de la llei que es tramita al Parlament per prioritzar les persones més vulnerables.
Gil també s'ha mostrat d'acord que qualsevol acord, o futura llei, haurà d'anar acompanyat de recursos, especialment per al món local.
Les administracions i entitats tenen fins al 23 d'octubre per fer aportacions al document abans de tancar l'acord.
