La tensió nuclear Estats Units-Iran: com hem arribat fins avui
El programa nuclear iranià, encetat sota el mandat del xa Mohammad Reza Pahlevi als anys cinquanta del segle passat, està darrere el llarg conflicte amb els Estats Units, on es barregen raons ideològiques i estratègiques que han portat a l'atac d'aquest dissabte com a últim capítol d'una història inacabada.
L'Iran assegura que la seva indústria nuclear només té objectius pacífics. No té armes nuclears, però avança en les instal·lacions i la tecnologia necessàries enmig del temor internacional i les sospites de les Nacions Unides i l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica.
"Els iranians no tindran mai l'arma nuclear", ha dit aquest dissabte Donald Trump. El 19 de febrer va llançar un ultimàtum de deu dies per arribar a un acord nuclear.
D'Obama a Trump
Després de dècades de confrontació, els Estats Units d'Obama i l'Iran firmaven un acord nuclear el juny del 2015 juntament amb la Unió Europea, la Xina, Rússia, el Regne Unit, França i Alemanya que apostava per la diplomàcia i la cooperació.
El ministre iranià d'Afers Estrangers, Mohammad Zarif, parlava de dia històric. El llavors president dels Estats Units admetia que sempre hi haurà diferències amb l'Iran, però destacava que l'acord portava més seguretat als Estats Units, a la regió i al món.
En el text, l'Iran acceptava limitar el seu programa nuclear i en garantia una finalitat exclusivament pacífica. A canvi, els altres signants aixecaven les sancions econòmiques que ofegaven la República Islàmica.
L'Iran compleix l'acord fil per randa fins que, tres anys després, Donald Trump se'n retira unilateralment, en el seu primer mandat. Destrueix així el llegat d'Obama i, de passada, fa un regal a Netanyahu, que veu l'Iran com una amenaça existencial per a Israel.
Comencen anys de retrets i amenaces entre els Estats Units i l'Iran. I la República Islàmica torna a enriquir urani.
Les últimes negociacions
Les negociacions es reprenen l'abril de l'any passat amb la mediació d'Oman, però no tiren endavant.
Al juny, els Estats Units s'uneixen a Israel en els bombardejos contra les principals instal·lacions d'enriquiment d'urani iranianes, en el que s'ha conegut com la guerra dels 12 dies. Trump canta victòria: "Hem destruït la seva capacitat nuclear", i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, lloa Trump i diu que "canviarà la història".
Malgrat aquestes declaracions triomfalistes, el programa nuclear iranià no va quedar destruït, sinó més aviat malmès.
A l'octubre, l'Iran declara oficialment acabat l'acord del 2015, que tenia una vigència de 10 anys, i accelera el seu programa nuclear.
Trump emet ultimàtums i envia un enorme desplegament militar cap al Pròxim Orient. En una estratègia del pal i la pastanaga, en paral·lel es fan els últims esforços diplomàtics a Ginebra.
Aquest febrer el règim dels aiatol·làs i la Casa Blanca començaven a negociar a Oman, de manera indirecta, el programa nuclear iranià, amb postures molt allunyades i sota l'amenaça d'una intervenció militar nord-americana.
Paral·lelament, el portaavions nord-americà Abraham Lincoln arribava al mar d'Aràbia per fer maniobres militars acompanyat de tres vaixells de guerra més. Més tard s'afegia a la zona el principal portaavions de la flota nord-americana, l'USS Gerald R. Ford.
