Washington insisteix en la crida als nord-americans a sortir immediatament d'Israel i l'Iran
Creix la tensió al Pròxim Orient pel fracàs de les negociacions a Ginebra entre els Estats Units i l'Iran sobre el programa nuclear iranià.
Washington ha fet el desplegament militar més gran a la zona des de la invasió de l'Iraq i ha recomanat als seus conciutadans, de manera insistent, que marxin "immediatament" d'Israel i de l'Iran. També reitera que ningú viatgi a l'Iran "per cap concepte".
L'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem també ha autoritzat la sortida de tot el personal no essencial i les seves famílies del país, i els ha prohibit viatjar a algunes zones d'Israel i de Cisjordània. En una piulada a les xarxes socials, l'ambaixada recomana agafar "qualsevol vol comercial" mentre n'hi hagi per sortir del país.
L'Iran, a la llista de "patrocinadors de detencions injustes"
El president dels Estats Units, a més, ha inclòs l'Iran en una nova llista de països que cometen "detencions injustes" per poder penalitzar el règim de Teheran.
Es tracta d'una llista "d'estats patrocinadors de detencions injustes" que va crear Donald Trump en una ordre executiva firmada al setembre. I ha exigit a Teheran que "no agafi cap més ostatge" i que "alliberi tots els detinguts que han estat injustament empresonats", segons informa el Departament d'Estat dels Estats Units.
El president nord-americà ha dit que encara no ha pres "la decisió final" sobre un possible atac a l'Iran, però que no permetrà cap mena d'enriquiment d'urani iranià --"tampoc del 20%, ni per usos civils", ha afegit--. Trump ha dit que s'estimaria més resoldre aquesta crisi "de manera pacífica", però que està decebut de com van les negociacions amb Teheran:
No estic content.
Aquesta tarda Washington ha anunciat que el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, viatjarà a Israel dilluns i dimarts de la setmana vinent per reunir-se amb el govern de Benjamin Netanyahu. Semblava que l'anunci refredava un eventual atac nord-americà a l'Iran, però les últimes hores la tensió ha anat en augment.
França també ha recomanat no viatjar a Israel i Cisjordània.
Espanya "desaconsella completament viatjar a l'Iran" per la inestabilitat al país i a la regió des del 15 de gener, quan ja va aconsellar a tots els espanyols que hi hagués al país que marxessin.
El portaavions Gerald R. Ford ja és a Haifa
La crida a marxar coincideix amb l'arribada davant les costes d'Israel a Haifa del portaavions dels Estats Units Gerald R. Ford, el més gran del món, com a part del desplegament militar nord-americà a l'Orient Mitjà de cara a un possible atac de l'Iran. Aquest desplegament inclou dos portaavions, diversos destructors i desenes de caces de combat a prop de territori iranià, i coincideix amb les maniobres militars que iranians, russos i xinesos duen a terme al mar d'Oman.
L'Iran i els Estats Units han tancat aquest dijous a Ginebra la seva tercera ronda de negociacions d'aquest any sobre l'abast i el desenvolupament del programa nuclear iranià, i s'han emplaçat a una altra trobada la setmana que ve. Tot i així, les converses no sembla que avancin. L'Iran assegura que no està desenvolupant l'arma atòmica, però la Casa Blanca no s'ho creu i l'acusa, sense proves, d'estar-ho intentant. A més, la Casa Blanca insisteix a incloure la limitació de l'arsenal balístic de l'Iran en les negociacions, però Teheran s'hi nega.
L'amenaça d'un atac dels Estats Units a l'Iran fa una setmana que plana a la regió i ha marcat l'inici del ramadà.
Alguns analistes alerten que Donald Trump ha tibat tant la corda de les negociacions per obtenir un acord millor que el de Barack Obama, que finalment es podria veure abocat a haver de complir l'amenaça d'una acció militar contra instal·lacions nuclears o balístiques, amb la intenció que l'Iran es plegui a les seves demandes.
La Xina fa una crida a sortir de l'Iran
La Xina, aliat del règim de Teheran, també ha demanat als seus conciutadans que extremin les precaucions no només a Israel, sinó també a l'Iran, d'on els recomana que marxin.
L'ambaixada xinesa a Jerusalem ha fet una crida a reforçar les mesures de seguretat a Israel davant una eventual "situació d'emergència" al país i l'augment "dels riscos a la seguretat al Pròxim Orient". També recomana als xinesos que estiguin alerta davant els avisos de les autoritats i no viatgin fora de Jerusalem si no és estrictament necessari.
I als que són a l'Iran, Pequín els recomana no només extremar les precaucions, sinó sortir del país "al més aviat possible", davant l'augment d'amenaces militars de Washington al govern de Teheran. El Ministeri d'Afers Exteriors també ha recomanat als xinesos no viatjar a l'Iran, de moment.
Les ambaixades i consolats xinesos a l'Iran i als països veïns han anunciat que "donaran l'assistència necessària als ciutadans xinesos" perquè es puguin evacuar "en vols comercials o rutes terrestres", davant "l'augment significatiu dels riscos de seguretat externa".
La Xina ha insistit que segueix de prop la situació del país i que li dona suport "en la protecció de la seva sobirania", però no ha anat més enllà en aquesta crisi.
El govern xinès és el principal soci comercial de l'Iran, amb el 30% del comerç exterior i el 90% de les exportacions de petroli, seguit de Rússia i l'Índia. Els dos governs tenen un acord d'associació estratègica des del 2021 que estableix un marc integral de cooperació econòmica, tecnològica, energètica i de seguretat.
El Regne Unit ha retirat tot el seu personal de l'Iran i ha deixat l'ambaixada operativa de forma remota. I Itàlia també ha demanat als ciutadans del seu país que marxin de l'Iran i als que són al Pròxim Orient que extremin les precaucions.
